Benvolguts,
És un plaer comptar amb ninotaires increïbles que sempre han
tingut un acudit a punt davant de situacions molt sovint semblants o
repetitives. De fet els PPSOES i
PPSOEPODEMOSC’s són molt predictibles (en Franco no ho era tant...) i les
situacions o els escenaris o les animalades que fan estan totes desades en l’arxiu
d’animalades...
Avui presentarem tres animalades:
1.
“La separació de
poders és nul·la i el sistema judicial avui només és una extensió del poder
executiu, amb missions polítiques clarament marcades.”
a.
En aquest cas és un acudit d’en Ferrreres sobre
la NO-Divisió de
Poders. Montequieu, baixa!
2.
“El ministre de
Justícia espanyol ho aclaria
ahir dient, com aquell qui no diu res, que la citació s’havia fet pública
després de les eleccions per no incidir en el procés electoral.” Com és possible que
un ministre de l’executiu explique les accions del poder judicial i justifique
una actuació prevaricadora? I, pitjor encara: com és possible que un tribunal
accepte consideracions d’oportunitat política a l’hora d’exercir les seues
funcions?”
a.
Una
altra mostra de com el Gobierno del PPSOE fa i desfà en les competències
judicials...
3. “És massa evident que l’estat prova d’invalidar a través dels
tribunals allò que diumenge vam votar els ciutadans de Catalunya. I això és
intolerable.”
a. En aquest cas l’acudit va explicar fa un
parell d’anys una declaració escandalosa del diputat del PP Alfonso Alonso, explicant-nos als
catalans que imposar la voluntat per les urnes és antidemocràtic...
I ara el clarivident editorial del mestre Partal sobre la situació del
Procés a dia d’avui: JpelSÍ i les CUP negociant i els Tribunals espanyols
intentant empaperar el President de la Generalitat:
9-N: el deure de la solidaritat
Dimecres 30.09.2015 06:00
El president de la
Generalitat de Catalunya ha estat cridat a declarar en un judici, acusat
d’haver convocat el procés participatiu del 9-N que
ens permeté de votar a més de dos milions de ciutadans del Principat.
Amb ell, hi aniran també l’ex-vice-presidenta Joana Ortega i la consellera
Irene Rigau. El
procés participatiu pel qual són cridats a declarar va ser convocat quan el
govern espanyol havia blocat reiteradament un referèndum sobre la independència
de Catalunya. Un referèndum reclamat a bastament, no tan sols per la
ciutadania, sinó també pels partits polítics, per les organitzacions socials i
per les institucions del país, especialment els municipis. Al govern espanyol li foren proposades cinc fórmules legals
per al referèndum i les denegà totes. En veient aquest intent de boicot sistemàtic a
la democràcia i als drets civils, el govern de Catalunya va proposar una
fórmula que no era perfecta, però que, si més no, permetia la lliure expressió
dels ciutadans, sense la qual no hi ha democràcia possible.
El govern de la Generalitat, convocant el
procés consultiu, va desobeir una ordre del Tribunal Constitucional espanyol,
tal com li reclamàvem els ciutadans. És a dir, que va obeir la seua font de
legitimat, que som els votants. Constantment, els governs de tot
l’estat, començant pel govern espanyol, desobeeixen ordres del Constitucional i de més tribunals. El govern
valencià, per exemple, ha menystingut més de trenta sentències que l’obliguen a
equiparar ‘català’ amb ‘valencià’ i mai cap responsable polític no ha estat
encausat per això. Tanmateix, en
aquest cas els tribunals sí que han cridat a declarar el president de la
Generalitat, amb què fan evident que és una decisió d’índole política.
La comparació ja és,
en si, una denúncia, però no es tracta d’això només. És especialment greu constatar que estem al
davant d’una decisió estrictament política, teledirigida des del poder
executiu. El ministre de Justícia
espanyol ho aclaria ahir dient, com aquell qui no diu res, que la citació s’havia fet pública després
de les eleccions per no incidir en el procés electoral. Com és
possible que un ministre de l’executiu explique les accions del poder judicial
i justifique una actuació prevaricadora? I, pitjor encara: com és possible que un tribunal accepte
consideracions d’oportunitat política a l’hora d’exercir les seues funcions?
La democràcia
espanyola és molt més que imperfecta. Això ja ho sabem de sobres.
La separació
de poders és nul·la i el sistema judicial avui només és una extensió del poder
executiu, amb missions polítiques clarament marcades.
El cas que ens ocupa
avui, però, revesteix una gravetat molt superior.
Perquè, més enllà de
la consideració personal que qualsevol ciutadà tinga sobre l’obra de govern o
la persona d’Artur Mas, ací s’amenaça la democràcia mateix. I això no ens permet de defugir la resposta. Tenim el deure de
ser solidaris amb les tres persones que han estat encausades per haver fet
possible el 9-N. Perquè en aquest
judici no les jutgen només a elles. Jutgen la presidència de la Generalitat, que no és igual
que el president, jutgen el Parlament de Catalunya i jutgen més de dos milions
de ciutadans que vam acudir, malgrat les amenaces, a la crida a les urnes. Em
jutgen a mi, et jutgen a tu, ens jutgen a nosaltres.
El xoc institucional i
legal que implicarà aquest judici serà enorme i la reacció popular gran, com ja
es va observar en la ‘cassolada’ que espontàniament va esclatar ahir en pobles
i ciutats. L’abast del repic d’atuells va sorprendre tothom i molt
probablement no només va ser una resposta a la causa concreta.
És massa
evident que l’estat prova d’invalidar a través dels tribunals allò que diumenge
vam votar els ciutadans de Catalunya. I això és intolerable.
Defensar els tres
encausats és avui, simplement, una manera necessària de defensar la democràcia.
I no s’hi valen excuses ni peròs.
Vicent Partal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada