Benvolguts,
Vista la situació actual del Col·lectiu o Plataforma o el
que sigui conegut com Procés Constituent,
l’artefacte de Teresa Forcades i Arcadi Oliveres que fa gairebé
dos anys es va presentar en societat, us proposo precisament tres documents: un
document de l’abril del 2013, anomenat Manifest del Procés
Constituent i dues (auto)-entrevistes a qui sembla un dels ideòlegs del mateix Procés, Gerardo Pisarello (que ara és
regidor de l’Ajuntament de Barcelona).
De la Viqui:
Gerardo Pisarello Prados (Tucumán, 1970) es un escritor argentino,
doctor en Derecho y profesor de Derecho Constitucional en la Universidad de Barcelona.
Biografía[editar]
Es hijo de Ángel Gerardo Pisarello, miembro de la Unión Cívica Radical desaparecido durante
la dictadura militar argentina.1 Vive
en Barcelona desde
2001.2 Profesor
de la Universidad de Barcelona, es autor de obras como Un largo Termidor.
La ofensiva del constitucionalismo antidemocrático o Procesos
constituyentes. Caminos para la ruptura democrática.
Durante más de diez años ha sido vicepresidente del
Observatorio DESC y es miembro de Procés Constituent. Número dos de la
candidatura de Barcelona en Comú al ayuntamiento de
Barcelona en las elecciones municipales de
mayo 2015,3 fue
nombrado primer teniente de alcalde y concejal encargado del área de Trabajo,
Economía y Planificación tras los comicios en junio de 2015.4
Jo no puc donar la meva opinió sobre aquesta entitat
anomenada Procés Constituent ja que encara no he paït prou el que
proposen i que a més a més sembla que s’ha desintegrat, o no?,...
Un dels integrants em va explicar en el seu moment que a
parer dels ideòlegs del Procés Constituent calia desenvolupar
simultàniament tant el salt a la independència com el Procés per tal de donar contingut a la independència
abans d’arribar-hi...
Jo vaig pensar que tal com ha explicat manta vegades l’Hèctor López Bofill, el meu
constitucionalista de capçalera, cal tenir perfectament estudiat i assumit un conjunt de
conceptes abans del dia de la independència.
I tots hi hem d’estar d’acord per tal que no ens passi com li va passar
al Xirinachs l’endemà de la Constitució del 78, que es va trobar que tots els
seus companys de l’Assemblea, s’havien organitzat i havien pres partit (i
havien creat i s’havíen integrat precisament en partits) molt abans de l’esclat final. I
ell es va trobar despenjat...
Alguns d’aquests conceptes i dilemes són: dictadura,
monarquia o república, assemblearisme, llengua o llengües oficials, relació amb
l’Església Catòlica, relació amb les altres confessions religioses, escoles
públiques o concertades, universitat pública o privada, plans d’estudi a tots
els nivells, escola normal de la Generalitat, sanitat pública o privada,
relacions amb la banca i els sistemes financers, banca pública o privada,
ètica, partits polítics, regeneració democràtica, energia, comunicacions,
exèrcit i moltes més...
Aquests apunts expliquen molts d’aquests conceptes.Els
documents són molt densos i semblen coherents. I el company Pisarello apareix com un expert en
la presentació dels processos constituents...
Vista la situació actual de Catalunya, els atacs indiscriminats del Gobierno i del
seus fidels servidors, ministres, jutges, fiscals, Tribunals de tota mena, TS, TC,
Audiència nacional, TSJCC, lobbies com el del Puente Aereo i d’altres, diaris,
canals de televisió i evidentment tots els partits espanyols
anti-independentistes, ens cal estar preparats psicològicament i en
coneixements. La lectura dels articles de polítics i periodistes
independentistes siguin de dretes o d‘esquerres, versió Junts pel sí o CUP, o de polítics com els que estem presentant ens pot ajudar. És per això que he
recordat aquests documents que em varen arribar el 2013 i que fins ara no havia
comentat ni presentat.
El nostre “Procés” en
sentit ampli ens està portant vertiginosament cap al 27-S.
Hem fet la cinquena (o sisena) grandíssima manifestació i trobem a faltar més
explicacions, de cada partit i de cada
polític (descomptant el Rajoy que “no sabe-no contesta”). I dubto que aquesta
informació ens arribi abans del 27-S. Espero que aquest triple apunt us ajudi a veure-hi més
clar i substitueixi d’alguna manera el que les coalicions que es presenten a les
Plebiscitàries fa molt de temps (que l’han tingut) haurien d’haver explicat...
Com que ja es veu que arribar a la
independència no és cosa de bufar i fer ampolles, cal que ens preparem, i cal
que dubtem de tots els moviments i de tots els dirigents, sobretot dels falsos
gurus!
Vegem els documents i
entrevistes:
Arcadi Oliveres i Teresa Forcades
10 d’abril 2013
1.
Manifest
per la convocatòria d'un Procés Constituent a Catalunya
Els sota-signants fem una crida a la ciutadania de
Catalunya a adherir-se a aquest manifest que té per objectiu la convocatòria
d’un procés constituent a Catalunya que permeti que el poble català decideixi
de forma democràtica i pacífica quin model d’estat i de país és el que desitja.
Les mobilitzacions dels darrers dos anys han mostrat un
potencial de lluita social creixent i un ampli rebuig a les polítiques que
pretenen resoldre la crisi premiant amb diners, reconeixement i privilegis els
seus responsables directes i endeutant de per vida a la majoria de la població.
L’actual model econòmic, institucional i d’ordenament
polític ha fracassat.
És urgent que creem entre totes un model polític i social
nou i cal fer-ho sense repetir fórmules del passat, conscients que el procés no
serà fàcil ni curt. Requerirà l'autoorganització i la mobilització social
continuada. Només amb una ciutadania activa, participativa i al carrer serà
possible garantir un procés de canvi social profund.
Per a aconseguir-ho, cal impulsar un procés de reflexió i
confluència ampli, plural i participatiu capaç de reconèixer en la seva
competència i diversitat els múltiples col·lectius que ja fa temps que
treballen pel canvi democràtic i pacífic, i capaç de fer-los lloc en una
plataforma unitària que cristal·litzi el malestar social creixent en una
majoria política organitzada a favor d’un canvi de model.
Es tracta d’iniciar un procés des de baix, creant espais
de trobada entre el màxim nombre de col·lectius i persones a barris i pobles,
per tal de bastir una nova eina plural i diversa i articular una candidatura el
més àmplia possible per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb
l'objectiu de defensar la convocatòria d’una Assemblea Constituent per definir
quin nou model d'estat i d’ordenació sòcio-econòmica volem.
El nostre objectiu no és crear un nou partit polític. Cap
de les dues persones que presentem aquest manifest no pensem concórrer a les
eleccions, sinó que volem contribuir a impulsar un procés des de baix que
culmini en la creació d’una candidatura unitària que tingui com a objectiu la
convocatòria de l’assemblea constituent que necessitem per fer una Constitució
nova per a la República catalana, de manera que no sigui possible en el futur
que els interessos d’uns pocs passin per davant de les necessitats de la
majoria.
Un projecte de canvi social i de ruptura amb l’actual
ordre haurà de defensar un seguit de mesures bàsiques i d’urgència. Definir-les
és una feina col·lectiva a realitzar per part de totes les organitzacions i
persones que participin en aquest procés. Una primera llista provisional,
orientativa i no exhaustiva de punts a considerar és la següent:
- Expropiació de la banca
privada, defensa d’una banca pública i ètica, fre a l’especulació
financera, fiscalitat justa, auditoria del deute i impagament del deute
il.legítim.
- Salaris i pensions
dignes, no als acomiadaments, reducció de la jornada laboral i repartiment
de tots els treballs, inclòs el treball domèstic i de cura no-remunerat.
- Democràcia
participativa, reforma electoral, control dels càrrecs electes, eliminació
dels privilegis dels polítics i lluita decidida contra la corrupció.
- Habitatge digne per a
tothom, moratòria dels desnonaments i dació en pagament retroactiva.
- No a les
privatitzacions, reversió de totes les retallades i potenciació del sector
públic sota control social.
- Dret al propi cos i no a
la violència de gènere.
- Reconversió ecològica de
l'economia, expropiació i socialització de les empreses energètiques i
sobirania alimentaria.
- Drets de ciutadania per
a tothom, no a la xenofòbia i derogació de la legislació d'estrangeria.
- Mitjans de comunicació
públics sota control democràtic, programari i xarxa lliure i
desmercantilització de la cultura.
- Solidaritat
internacional, no a la guerra, i per una Catalunya sense exèrcit i fora de
l'OTAN.
Ens trobem en una cruïlla històrica on és necessari fer
un pas endavant i aplegar forces. Fem una crida a la ciutadania de Catalunya a
signar aquest Manifest i a ajudar a construir entre totes i tots aquesta
iniciativa de canvi a favor d’un model social, econòmic i polític igualitari i
participatiu que es nega a separar la Llibertat de la Justícia i de la
Solidaritat.
Arcadi Oliveres i Teresa Forcades
2.
Proposta de document.
Comissió de Continguts. Gerardo Pisarello.-
¿De què parlem
quan parlem de procés constituent?
Un procés constituent pot definir-se de moltes maneres. En un sentit
tècnic, és un conjunt d'actuacions que condueixen a una ruptura jurídica amb l'ordre
existent i que culminen en l'elaboració d'una nova Constitució.
En un sentit més ampli, es
pot veure com un projecte que aspira a refundar les institucions, a redefinir
els drets de la població i a replantejar les obligacions del poder en una
determinada comunitat política.
Un procés
constituent comporta necessàriament un canvi polític i social?
No. Quan s'apel·la a un procés
constituent, és important distingir el que és una ruptura jurídica del que són
ruptures polítiques o socials. Tot
procés constituent, en efecte, implica una ruptura jurídica, una nova
Constitució i una nova regulació de l’ordre polític. Però això no comporta
canvis polítics i socials profunds o automàtics.
Un procés constituent no
s’hauria de veure com un mecanisme màgic que permet modificar la realitat de la
nit al dia. Una
nova Constitució pot suposar un canvi en les regles de joc, però això no
implica una millora immediata en la vida de les persones. Per a que aquests canvis es produeixin calen
molts elements que escapen a una Constitució: d’altres lleis, una altra
administració, l’existència de mobilitzacions i d’un teixit social fort als
pobles, barris i llocs de treball, el desenvolupament de formes de produir
alternatives.
Però, pot un
procés constituent contribuir a generar aquests canvis?
Una nova Constitució pot preveure una
reorganització del poder executiu, del legislatiu i del judicial.
Pot estipular nous drets, nous mecanismes de participació ciutadana i noves
orientacions en matèria econòmica. Aquests canvis no impliquen l’establiment automàtic
d’un ordre més just, però si la possibilitat que es desenvolupin projectes de
societat ara mateix inviables.
D’una altra banda, un procés
constituent no té perquè reduir-se a l’aprovació d’una Constitució. Els poders
provisionals escollits per dur-lo a terme o la Assemblea Constituent
encarregada d’elaborar la Constitució també podrien adoptar mesures urgents,
com ara el no pagament del deute il·legítim o l’establiment d’una banca pública
no especulativa.
Un procés
constituent és democràtic per definició? En què es diferenciaria un procés
constituent democràtic d’un de no democràtic?
Per definició, un procés constituent és
un conjunt d’actuacions jurídicament rupturistes. Però això
no implica que sigui democràtic. Ans al contrari, un procés constituent pot ser democràtic
però també pot ser elitista o autoritari:
·
Pot implicar a sectors amplis de la societat,
començant per aquells en major situació de vulnerabilitat
·
o pot realitzar-se des de dalt, sota el
control de les elits governants o de grups de poder no sotmesos al control de
la ciutadania.
Què caldria per tal que un procés constituent
pogués considerar-se democràtic?
El que és decisiu és la participació o
la incidència popular en llurs diferents fases.
Per començar, en la fase destituent de l’ordre previ, es
a dir, en el canvi de correlació de forces que permet desplaçar, per pressió
social o per via electoral, als representants institucionals existents i
imposar-ne uns de nou.
En segon lloc, en el moment d'obertura del procés
constituent pròpiament dit. Es a dir, quan es trenca amb la Constitució antiga i es
planteja la necessitat de convocar una Assemblea Constituent per tal que
elabori una nova Constitució. La
participació de la ciutadania en les mesures polítiques i socials que s’adoptin
en aquesta fase, en l’elecció de l’Assemblea i en els projectes de Constitució
que es discuteixin pot ser fonamental per la configuració del règim polític i
econòmic futur.
Finalment, en el moment de ratificació de la
Constitució adoptada, que pot implicar una o més consultes a la població sobre
les qüestions prèviament discutides.
Qui hauria de
impulsar aquesta participació popular?
El caràcter més o menys
participatiu d'un procés constituent depèn, en molts aspectes, d'un disseny
institucional que promogui la participació. No obstant això, el que activa
un procés constituent en últim terme és una situació social d'insatisfacció
enfront de la realitat preexistent. Això,
i un sentiment compartit que no existeix una altra sortida que la de repensar a fons el marc institucional, els
drets de la gent i les obligacions del poder.
Des d'aquesta última
perspectiva, un procés constituent democràtic s’ha de veure com un procés
d'autoorganització popular, es a dir, un procés mitjançant el qual la mateixa
gent decideix prendre la paraula per decidir les grans orientacions que ha
d'adoptar la comunitat política.
Un procés
constituent democràtic garanteix la millor Constitució possible?
Segurament un procés constituent
democràtic no garanteix per si mateix un resultat plenament just. Però redueix,
almenys, les possibilitats d’un resultat injust. En realitat, no hi ha cap Constitució perfecte.
Per això, és important que l’ordre polític garanteixi mecanismes permanents de
participació i de control ciutadà sobre les institucions. La mateixa Constitució hauria de poder ser
reformada a instàncies de la ciutadania, i hauria d’establir vies per
compatibilitzar el màxim autogovern de les majories amb la màxima protecció de
les minories vulnerables.
Quan
s’acostuma a engegar un procés constituent?
Les situacions en les quals
un procés constituent pot activar-se són variades. Per exemple, quan un poble o una comunitat
política decideix constituir-se formalment en un Estat. Aquest va ser el cas dels Estats Units, en 1787, de moltes ex
colònies europees al llarg dels segles XIX i XX, i de molts estats nascuts de
processos independentistes en les últimes dècades.
Un procés constituent també es pot engegar
quan el règim polític d'una comunitat existent és qüestionat de manera prou
radical com per exigir una nova forma d'organització institucional. En aquests casos, l'impuls del procés constituent pot
venir del propi règim o de forces polítiques i socials externes al mateix, com una pressió
popular més o menys sostinguda. Aquest
va ser el cas, per exemple, dels processos constituents que es van obrir
recentment a alguns
països d’Amèrica Llatina o a Islàndia.
Un procés
constituent i una reforma constitucional són el mateix?
En termes tècnics, un
projecte constituent hauria de distingir-se d'altres operacions com la reforma
constitucional. La
principal característica d'una reforma de la Constitució és que procedeix
d’acord a les normes constitucionals existents. Des d'aquesta perspectiva, implica una certa continuïtat, un
cert reconeixement de l'ordre constitucional vigent. En un procés constituent, en canvi, el que es
planteja és l'elaboració
d'una nova Constitució a partir de procediments nous. No hi ha,
doncs, continuïtat jurídica, sinó una ruptura amb l'ordre constitucional previ.
Aquestes diferències
conceptuals no impedeixen que entre la reforma, sobretot quan és una reforma
àmplia, i el procés constituent, no puguin establir-se punts en comú. Una reforma
total, per exemple, també pot conduir, igual que un procés constituent, a una
Constitució nova, encara que ho faci a partir dels procediments previstos en
l'antiga. Així mateix, també és possible pensar en una reforma per
a la ruptura, això és, en una
reforma constitucional que prevegi l'engegada, des de la pròpia Constitució,
d'un procés constituent governat per regles noves.
Com es pot
definir el procés que va conduir a l’aprovació de la Constitució espanyola de
1978?
El procés que va conduir a la elaboració
i aprovació de la Constitució espanyola de 1978 va ser un procés constituent,
de ruptura jurídica, però tutelat i limitadament democràtic.
Per moltes raons. L’exèrcit, l’Església i d’altres poders fàctics lligats al
franquisme van tenir un pes decisiu al llarg de tot el procés. Moltes forces socials i polítiques no van poder
expressar-se plenament o van ser perseguides o il·legalitzades. Les Corts que van
redactar la Constitució es van escollir d’acord amb un sistema electoral que
perjudicava a les forces políticament rupturistes. Finalment, tot i
que el text final es va sotmetre a referèndum, la participació ciutadana directa durant
l’elaboració del text va ser reduïda.
Per que cal
plantejar un procés constituent a Catalunya?
Perquè molts dels canvis socials,
democràtics i nacionals que avui es reclamen no es poden fer en el marc del
règim constitucional espanyol actual.
El problema, en realitat, no són un o
dos articles constitucionals concrets. És el règim constitucional, és a dir, el
que s’ha fet de una Constitució que, malgrat seus límits, era una Constitució
oberta però que s’ha anat tancant a través del seu desenvolupament i de la seva
interpretació.
Aquest règim és avui difícilment
modificable. Entre d’altres
raons, perquè la
reforma constitucional depèn dels partits majoritaris que han provocat la
situació actual. Aquest bloqueig és el que genera el clam, a Catalunya, d’un
procés constituent que permeti la configuració, des de baix, d’una república catalana.
I perquè es diu, de vegades,
que el que calen són processos constituents, en plural?
Perquè en un context tan
interdependent com l’actual, és molt difícil que un procés constituent
democràtic pugui tenir èxit en un país petit si no es produeix alhora en
escales més amplies. És per això que la demanda d’un procés constituent
democràtic al Principat hauria de
buscar complicitats, per exemple, amb processos semblants a d’altres terres de
parla catalana, a Espanya i a Europa.
3.
Entrevista
a Gerardo Pisarello
“Un procés
constituent democràtic s’ha de veure com un procés d’autoorganització popular”
Gerardo Pisarello s’apassiona quan parla de política. El
seu discurs és efervescent, afable i, al mateix temps, calculat quan busca les
paraules més exactes per explicar conceptes complexos del dret constitucional,
matèria de la qual n’és mestre a la universitat i a les places. Rere unes
petites ulleres, la seva mirada irradia passió mentre resol alguns dels nostres
dubtes.
PC: Bona tarda, Gerardo.
Gerardo Pisarello: Bona tarda.
Gerardo Pisarello: Bona tarda.
PC: Gerardo: a què ens referim, quan parlem
de procés constituent? .
GP: Bé; pot definir-se de moltes maneres. En sentit tècnic, és un conjunt d'actuacions que impliquen canvis jurídics de fons que culminen en l'elaboració d'una nova constitució.
GP: Bé; pot definir-se de moltes maneres. En sentit tècnic, és un conjunt d'actuacions que impliquen canvis jurídics de fons que culminen en l'elaboració d'una nova constitució.
PC: I en sentit ampli?
GP: Es pot veure com a un projecte que aspira a refundar les institucions, a redefinir els drets de la població i a replantejar les obligacions dels poders públics i privats. Tanmateix, no es tracta d’un mecanisme màgic que permeti modificar la realitat d’un dia per l’altre; una constitució nova pot suposar un canvi en les regles del joc, però això no implica una millora immediata en la vida de les persones.
GP: Es pot veure com a un projecte que aspira a refundar les institucions, a redefinir els drets de la població i a replantejar les obligacions dels poders públics i privats. Tanmateix, no es tracta d’un mecanisme màgic que permeti modificar la realitat d’un dia per l’altre; una constitució nova pot suposar un canvi en les regles del joc, però això no implica una millora immediata en la vida de les persones.
PC: I què cal per assegurar aquesta
millora?
GP: Calen molts elements que escapen a una constitució: d’altres lleis, una altra administració, el desenvolupament de formes solidàries, cooperatives de producció, de gestió dels bens comuns...
GP: Calen molts elements que escapen a una constitució: d’altres lleis, una altra administració, el desenvolupament de formes solidàries, cooperatives de producció, de gestió dels bens comuns...
"Un procés constituent democràtic s’ha de veure com
un procés d’autoorganització popular"
PC: I la participació popular?
GP: Sens dubte. Un procés constituent democràtic s’ha de veure, sobretot, com a una eina plural, diversa, d'autoorganització i d’autoeducació popular.
GP: Sens dubte. Un procés constituent democràtic s’ha de veure, sobretot, com a una eina plural, diversa, d'autoorganització i d’autoeducació popular.
PC: Per tant, un procés constituent és, per
definició, democràtic?
GP:Pot ser democràtic;
però també pot ser autoritari o elitista, com va ser-ho la proposta de
Constitució Europea del 2004. Pot implicar sectors amplis de la societat:
classes populars, dones... O pot desenvolupar-se des de dalt, sota la
vigilància de les elits governants o de grups de poder no sotmesos al control
de la ciutadania, com va passar, en gran part, en el cas de la Constitució
Espanyola de 1978.
PC: D'aquí la importància de
l'autoorganització que comentaves abans.
GP: La participació o la incidència popular és decisiva: en primer lloc, en la fase destituent de l’ordre previ -és a dir, en el canvi de correlació de forces que permet desplaçar, per pressió social o per via electoral, els representants institucionals existents i imposar-ne uns de nous; en segon lloc, en el moment d'obertura del nou procés constituent que escaigui.
GP: La participació o la incidència popular és decisiva: en primer lloc, en la fase destituent de l’ordre previ -és a dir, en el canvi de correlació de forces que permet desplaçar, per pressió social o per via electoral, els representants institucionals existents i imposar-ne uns de nous; en segon lloc, en el moment d'obertura del nou procés constituent que escaigui.
"Molts dels canvis que avui es reclamen no es poden
fer en el marc del règim constitucional espanyol actual"
PC:És a dir, quan es trenca amb la Constitució
antiga i es comença a construir la nova.
GP: Exacte: quan es planteja la necessitat de convocar una assemblea constituent per elaborar una constitució nova, la participació de la ciutadania en les mesures polítiques i socials que s’adoptin en aquesta fase, i en l’elecció de l’assemblea i en els projectes de constitució que es discuteixin, pot ser fonamental per a la configuració del règim polític i econòmic futur; finalment, torna a ser decisiva en el moment de ratificació de la constitució adoptada, que pot implicar una o més consultes a la població sobre les qüestions que hagin estat discutides prèviament.
GP: Exacte: quan es planteja la necessitat de convocar una assemblea constituent per elaborar una constitució nova, la participació de la ciutadania en les mesures polítiques i socials que s’adoptin en aquesta fase, i en l’elecció de l’assemblea i en els projectes de constitució que es discuteixin, pot ser fonamental per a la configuració del règim polític i econòmic futur; finalment, torna a ser decisiva en el moment de ratificació de la constitució adoptada, que pot implicar una o més consultes a la població sobre les qüestions que hagin estat discutides prèviament.
PC: Però això no es podria fer mitjançant
una reforma constitucional?
GP: Si la Constitució Espanyola fos realment democràtica, hauria de permetre, com passa a Bolívia o a l’Equador, que la mateixa ciutadania pugui demanar una
GP: Si la Constitució Espanyola fos realment democràtica, hauria de permetre, com passa a Bolívia o a l’Equador, que la mateixa ciutadania pugui demanar una
reforma total o la convocatòria d’una assemblea
constituent. En la mesura que això no sigui possible, l’única sortida és una
ruptura jurídica amb l'ordre constitucional existent.
“La participació o la incidència popular és decisiva”
PC: I quan s’acostuma a engegar un procés
constituent, de ruptura? GP: Les situacions en les quals un procés constituent
pot activar-se són variades. Per exemple, quan un poble o una comunitat política
decideix constituir-se formalment en un Estat o en una nova república. Aquest
va ser el cas dels Estats Units en 1787; i de moltes repúbliques nascudes de
processos anti-colonialistes o independentistes al llarg dels últims segles.
PC: I actualment?
GP: També es pot engegar quan el règim polític d'una comunitat existent és qüestionat de manera prou radical com per exigir noves formes d’organització institucional i social. És el cas, per exemple, dels processos constituents que es van obrir a alguns països d’Amèrica Llatina; o el que es va intentar, amb llums i ombres, a Islàndia.
GP: També es pot engegar quan el règim polític d'una comunitat existent és qüestionat de manera prou radical com per exigir noves formes d’organització institucional i social. És el cas, per exemple, dels processos constituents que es van obrir a alguns països d’Amèrica Llatina; o el que es va intentar, amb llums i ombres, a Islàndia.
PC: Per què cal plantejar un procés
constituent a Catalunya?
GP: Perquè molts dels canvis socials, democràtics i nacionals que avui es reclamen no es poden dur a terme en el marc del règim constitucional heretat de la transició i ara rendit als interessos de la Troica i dels grans creditors. El problema no són un o dos articles de la Constitució. És un règim constitucional que ni ha estat votat per les generacions més joves ni es pot reformar sense la voluntat dels partits que han provocat la crisi actual. Aquest bloqueig és el que genera el clam d’un procés constituent que acompanyi la construcció, des de baix, d’una República Catalana.
GP: Perquè molts dels canvis socials, democràtics i nacionals que avui es reclamen no es poden dur a terme en el marc del règim constitucional heretat de la transició i ara rendit als interessos de la Troica i dels grans creditors. El problema no són un o dos articles de la Constitució. És un règim constitucional que ni ha estat votat per les generacions més joves ni es pot reformar sense la voluntat dels partits que han provocat la crisi actual. Aquest bloqueig és el que genera el clam d’un procés constituent que acompanyi la construcció, des de baix, d’una República Catalana.
PC: Moltes gràcies Gerardo.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada