Benvolguts,
He estat preparant els comentaris als articles dels darrers
dies. I en tinc un munt!
Avui al PuntAvui he trobat el que sent el més curt em sembla el més
punyent. El títol és Naturalitat, l'autor Ramon Solsona i
il·lustra el que gràficament el ninotaire Ferran
Martin va immortalitzar fa un parell d’anys, que també adjunto. Parla de la il·lusió. Parla de que ja n'estem tips.
Els altres
comentaris aniran venint...
21 setembre 2015 2.00
h
Daixones i dallonses
Naturalitat
Aquests articles
surten cada dilluns. El proper, doncs, es publicarà el dia 28, que no serà un dilluns qualsevol, sinó l'endemà. Ignoro què passarà diumenge vinent, però una cosa sí que
la sé, que molts catalans votem amb la il·lusió de fer un gir radical al rumb del país. Aquest ingredient emocional ha estat menystingut
per les forces espanyolistes sistemàticament. No els fa reflexionar que un gruix molt
significatiu d'espanyols tinguin no solament pressa i ganes de deixar de
ser-ho, sinó il·lusió. Molta. Catalunya
té un fort anhel d'autogovern i en democràcia, encara més. Som una nació! és un clam que, en
lloc de perdre vigència, ha esdevingut el gran objectiu: volem ser una nació de
debò. El cafè per a tothom, la catalanofòbia empesa com a recurs
electoral i les
destralades del TC han deixat ben clar que no hi ha res a fer. La
gran, enorme manifestació del 2010 va ser l'última gran emprenyada col·lectiva
per demostrar que ni el TC ni ningú
pot tòrcer la voluntat d'autogovern dels catalans. Després va venir la gran,
enorme, alegre gigamanifestació del 2012 en què
les estelades van substituir les senyeres de manera aclaparadora [Vegeu l’acudít!].
Ens fan riure quan atribueixen a Artur Mas
un lideratge satànic que ens mena al precipici. No s'adonen que el
pas de la senyera a l'estelada ha estat una reacció lògica. No som víctimes de
cap proselitisme, sinó que d'una manera natural ens hem anat decantant per la
via pràctica: com que fem nosa, ens n'anem. A partir d'un
cert moment, notes que comparteixes aquest sentiment amb amics, veïns,
familiars, companys de feina, etc. amb els quals mantens fortes discrepàncies
ideològiques. No calia argumentar ni convèncer, la idea d'anar-nos-en ha
crescut sola, com una taca d'oli que s'estén amb la naturalitat. Certament no tots els catalans pensen així perquè
la societat és diversa, però cal saber si aquesta naturalitat és majoritària. Per a això
serveixen les eleccions.
No s'adonen
que
el pas de la senyera
a l'estelada ha estat
una reacció lògica
el pas de la senyera
a l'estelada ha estat
una reacció lògica
Ramon Solsona
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada