Editorial
Vicent Partal
Ara que
hem perdut la por
Per: Vicent Partal
Dilluns 21.09.2015 06:00
Aquest cap de setmana he mirat d’acudir a tants actes
públics com he pogut. Volia escoltar el batec de la campanya. Divendres al
vespre vaig fer una conferència per a l’ANC a Cassà de la Selva. Dissabte vaig
ser a la Farga de l’Hospitalet seguint l’acte central de Junts pel Sí. Ahir al
matí vaig participar a Arenys de Mar en un acte de suport a Junts pel Sí i la
CUP. I a la vesprada vaig anar també a l’Auditori de Barcelona, a seguir l’acte
central de campanya de la Candidatura d’Unitat Popular.
Si faig aquest recompte de l’agenda és només per a explicar
que d’ençà que els banquers ens van amenaçar he tingut, per sort, un bon grapat
d’oportunitats de copsar de primera mà com vibra, què sent i com reacciona una
part important del país, de conversar amb gent de zones diverses, d’idees i
afiliacions polítiques diverses, de sensibilitats diverses. En aquesta campanya
tot va tan ràpid que ja sembla que no haja passat això tan greu que va passar
divendres quan la patronal dels banquers es va atrevir a amenaçar-nos en públic
als qui votarem que sí.
Volia comprovar com impactava això i en aquestes hores,
hores de campanya, he vist sobretot una cosa: que molta gent ha perdut
definitivament la por. Moltíssima. Molta gent, ho torne a dir, de moltes
sensibilitats i vides diferents. I us confesse que causa impressió. Fa molta
impressió de veure com de sobte et trobes tot de gent que no està disposada a
continuar aguantant que ens amenacen. Fa molta impressió de veure amb quina
confiança encaren aquesta setmana que falta, que serà dura. Fa molta impressió
de sentir-los parlar i amb quina seguretat et diuen que diumenge guanyarem de
segur i que ara el país no fallarà.
Jo també n’estic segur, en la mesura que d’això se’n pot
estar segur. Però, alerta, guanyarem diumenge, no pas abans. No guanyarem avui,
ni demà, ni dimecres, ni dijous, ni divendres, ni dissabte. Guanyarem diumenge.
I per a fer-ho bé, que no volem només guanyar ans guanyar bé, avui dilluns, demà
dimarts, despús-demà dimecres, dijous, divendres, dissabte i diumenge mateix
fins que no hagen tancat les urnes, no hem de parar ni un segon de parlar, de
debatre, d’enraonar, de convèncer qualsevol que encara no vegem convençut,
qualsevol que encara tinga por, ni que siga una engruna. Tot vot és un tresor,
tots els vots són el vot decisiu, el que fa la victòria.
Tingueu-ho clar: hem arribat ací, tan lluny, comptant només
amb les nostres forces. Hem arribat ací, tan a prop de guanyar, sense que ningú
no ens regalàs res i guanyant-nos cada voluntat contra la por i les amenaces. I
som ací perquè hem sabut fer el camí respectant les diferències, des de la
pluralitat i el debat. Les enquestes diuen només que ho fem bé. La gent, a cada
cantonada, només t’explica que tenim la raó i l’hem sabuda explicar. Però ara
cal transitar la darrera setmana i rematar la feina de molta gent que no ha
viscut prou per a gaudir-ne i de tots els qui en volem gaudir.
De manera que ara que ja hem perdut la por no perdem el
seny: els cinc sentits posats a la feina, un somriure a cada cara i a disputar
cada vot al carrer i a les cases.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada