07/11/2018. EDITORIAL. Judici a la justícia espanyola. La sentència del Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans (TEDH). La sentència del Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans (TEDH) deter­mi­nant que la justícia espa­nyola va actuar amb pre­ju­dici i par­ci­a­li­tat con­tra Arnaldo Otegi i qua­tre mem­bres més de l’esquerra abert­zale l’any 2011, vio­lant d’aquesta manera el dret de qual­se­vol per­sona a un judici just, pre­vist en l’arti­cle 6.1 del Con­veni Euro­peu de Drets Humans, suposa un revés molt impor­tant a la cre­di­bi­li­tat de la justícia espa­nyola, i per tant del mateix estat de dret a Espa­nya. La con­clusió d’aquesta sentència és que els tri­bu­nals espa­nyols –en aquest cas l’Audi­en­cia Naci­o­nal i el Tri­bu­nal Suprem– van incom­plir el paper fona­men­tal que els atorga l’estat de dret en democràcia i que, de resul­tes d’això, Otegi, lla­vors el prin­ci­pal líder de l’inde­pen­den­tisme basc, ha com­plert una con­demna de sis anys i mig de presó i 10 anys d’inha­bi­li­tació. A la vista d’això, pre­gun­tar-se si l’estat de dret espa­nyol com­plirà l’arti­cle 6.1 del Con­veni Euro­peu de Drets Humans en el judici con­tra els líders de l’inde­pen­den­tisme català és pura retòrica.

Benvolguts,

L’Estat espanyol en sap molt de fer trampa i són molt dolents. A partir de la Guerra judicial (Lawfare) un tribunal, per exemple l’Audiència Nacional, hereva directa del TOP (Tribunal d’Ordre Públic franquista) sentencia un indepe o un abertzale. El reu es passa 8 o 10 anys a la garjola. Al final, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) deter¬mi¬na que la justícia espa¬nyola va actuar amb pre¬ju¬dici i par¬ci¬a¬li¬tat i anul·la el judici i la sentència. La contra-sentència suposa un revés molt important a la cre¬di¬bi¬li¬tat de la justícia espa¬nyola (encara que ells se’n fotin), i per tant del mateix estat de dret a Espa¬nya. Els condemnats, sigui Otegi o els catalans són alliberats. Un dels jutges que l’havia condemnat diu: Sí, sí, ara el TEDH diu que ens varem equivocar però l’Otegi s’ha passat 10 anys a la presó i a nosaltres “que nos quiten lo bailao”. No sé si us recordeu del Juanca que un cop s’havia trencat una cama en una cacera d’elefants, i al final surt a la porta de l’habitació a l’hospital i diu: Lo siento mucho, no volverá a suceder... I ja no se’n parla més!

Ara, la tècnica del TC és acceptar a tràmit les demandes dels advocats i guardar-les al calaix. Com més temps estigui al calaix, més temps nosaltres ens passarem a la presó. Chapeau!

Finalment cal recordar com la Soraya SS va dir que "El Sr. Rajoy i el Partido Popular havien escapçat el Moviment Independentista català! En Li-qui-da-ció!

Vegem l’Editorial del PuntAvui:

EDITORIAL

7 novembre 2018 2.00 h

Judici a la justícia espanyola

La sentència del Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans (TEDH) deter­mi­nant que la justícia espa­nyola va actuar amb pre­ju­dici i par­ci­a­li­tat con­tra Arnaldo Otegi i qua­tre mem­bres més de l’esquerra abert­zale l’any 2011, vio­lant d’aquesta manera el dret de qual­se­vol per­sona a un judici just, pre­vist en l’arti­cle 6.1 del Con­veni Euro­peu de Drets Humans, suposa un revés molt impor­tant a la cre­di­bi­li­tat de la justícia espa­nyola, i per tant del mateix estat de dret a Espa­nya.

La con­clusió d’aquesta sentència és que els tri­bu­nals espa­nyols –en aquest cas l’Audi­en­cia Naci­o­nal i el Tri­bu­nal Suprem– van incom­plir el paper fona­men­tal que els atorga l’estat de dret en democràcia i que, de resul­tes d’això, Otegi, lla­vors el prin­ci­pal líder de l’inde­pen­den­tisme basc, ha com­plert una con­demna de sis anys i mig de presó i 10 anys d’inha­bi­li­tació.

El des­pres­tigi de la justícia espa­nyola creix amb sentències com la del TEDH, amb situ­a­ci­ons insòlites com la marxa enrere per interes­sos econòmics a la sentència del Suprem sobre l’impost de les hipo­te­ques, o amb la decisió de la justícia ale­ma­nya de no extra­dir Car­les Puig­de­mont per rebel·lió tal com dema­nava l’euro­or­dre emesa per l’alt tri­bu­nal espa­nyol.

Però més enllà del des­pres­tigi, hi ha la cons­ta­tació cada cop més con­tras­tada d’una justícia que no ha fet la Tran­sició, que manté for­mes, cri­te­ris i dependències pròpies del règim fran­quista i que actua amb un biaix polític evi­dent que con­ta­mina la seva actu­ació jurídica, com va pas­sar en el cas Otegi i com ha pas­sat ara amb la inter­venció dels jut­ges Lla­rena, Lamela o Ramírez Suñer en el procés de l’1-O.

A la vista d’això, pre­gun­tar-se si l’estat de dret espa­nyol com­plirà l’arti­cle 6.1 del Con­veni Euro­peu de Drets Humans en el judici con­tra els líders de l’inde­pen­den­tisme català és pura retòrica.

 Editorial del PuntAvui

Joan A. Forès
Reflexions