26/11/2018. Emili Bella. Victòria al front exterior. El periodista Josep Casulleras dimensiona en un llibre els èxits de la batalla jurídica independentista internacional i radiografia l’elenc d’advocats de prestigi que hi participa. Detalla el paper “decisiu” de Jaume Asens en la gènesi de l’estratègia de l’exili. Un nom, Jaume Asens, figura en l’arrel de l’estratègia jurídica de defensa de l’exili inde­pen­den­tista i, per extensió, dels èxits que se’n deri­ven. És la per­sona “deci­siva” a l’hora de can­viar el xip des d’una con­cepció d’exili lli­gat a la memòria de la guerra fins a una altra que albira el poten­cial inter­na­ci­o­na­lit­za­dor i la con­fron­tació amb la judi­ca­tura espa­nyola,

Benvolguts,

Aquest article forma part dels que s'han escrit al voltant de la presentació del llibre de Josep Casulleras de títol "La batalla de l'exili".

Vegem-lo:



 26 novembre 2018 

Victòria al front exterior

 El periodista Josep Casulleras dimensiona en un llibre els èxits de la batalla jurídica independentista internacional i radiografia l’elenc d’advocats de prestigi que hi participa

 Detalla el paper “decisiu” de Jaume Asens en la gènesi de l’estratègia de l’exili

El periodista Josep Casulleras ha escrit ‘La batalla de l’exili’ JOSEP LOSADA.

EMILI BELLA - BARCELONA

Un nom, Jaume Asens, figura en l’arrel de l’estratègia jurídica de defensa de l’exili inde­pen­den­tista i, per extensió, dels èxits que se’n deri­ven. És la per­sona “deci­siva” a l’hora de can­viar el xip des d’una con­cepció d’exili lli­gat a la memòria de la guerra fins a una altra que albira el poten­cial inter­na­ci­o­na­lit­za­dor i la con­fron­tació amb la judi­ca­tura espa­nyola, segons relata el peri­o­dista Josep Casu­lle­ras, cap de redacció de VilaWeb, al lli­bre La bata­lla de l’exili (Ara Lli­bres).“Mit­jançant el con­se­ller Comín, [Asens] va acon­se­guir que [l’exili] fos una opció que es plan­tegés seri­o­sa­ment entre els mem­bres del govern”, asse­gura. L’advo­cat i tinent d’alcalde de Bar­ce­lona en Comú va tru­car al seu amic Comín per fer-li veure la neces­si­tat urgent de pen­sar en la pos­si­bi­li­tat de mar­xar, una idea que els con­se­llers, lle­vat pot­ser de Clara Pon­satí, no aca­ba­ven de veure gens clara unes set­ma­nes abans de la decla­ració d’inde­pendència. Asens té constància del dis­seny de la repressió judi­cial que s’atansa i avisa Comín, que con­venç part del govern de les bon­dats d’anar extra­murs.

Paral·lela­ment, Asens truca al seu com­pany de bata­lles com­par­ti­des Gon­zalo Boye, que reco­mana sense dub­tar que el govern se’n vagi. Amb un relat minuciós, rigorós i exhaus­tiu, conta Casu­lle­ras que Boye pre­para un docu­ment amb cinc alter­na­ti­ves de països on reca­lar, però, sobre­tot, és qui orga­nitza, a par­tir de la seva malla de con­tac­tes, tota l’estruc­tura d’advo­cats a l’estran­ger, un “dream team” en matèria de defensa dels drets humans al món. “Tot­hom estava en pre­a­lerta a Europa”, avi­sat per si calia acti­var la defensa en qual­se­vol país i en qual­se­vol moment.

Casu­lle­ras res­se­gueix metòdica­ment els fruits d’aquesta estratègia a Ale­ma­nya, Bèlgica, Escòcia i Suïssa en con­tra­po­sició a la mor­ti­fi­cació de la justícia espa­nyola i valora l’elenc de pro­fes­si­o­nals de pres­tigi al ser­vei del cas català per mitjà de per­fils dels dife­rents pro­ta­go­nis­tes. Hi apa­rei­xen llui­ta­dors con­tra els abu­sos als cen­tres de detenció de Guantánamo i d’Abu Ghraib,exmem­bres del Tri­bu­nal Penal Inter­na­ci­o­nal per l’antiga Iugoslàvia i per Ruanda, advo­cats de mili­tars homo­se­xu­als expul­sats de l’exèrcit britànic, lle­trats del whist­le­blower Edward Snow­den, del fun­da­dor de Wiki­Le­aks Julian Assange, del líder de l’Exèrcit d’Alli­be­ra­ment de Kosova –actual pri­mer minis­tre– Ramush Hara­di­naj, de la família de l’expri­mer minis­tre assas­si­nat de la República Democràtica del Congo Patrice Lumumba, de l’acti­vista kurda Feh­riye Erdal que van evi­tar l’extra­dició a Tur­quia on pro­ba­ble­ment se l’hau­ria con­dem­nada a mort, de famílies de vícti­mes del geno­cidi de Ruanda, victòries judi­ci­als con­tra l’explo­tació sexual i les vio­la­ci­ons de nenes a la República Democràtica del Congo... Tot aquest talent posat al ser­vei de la causa cata­lana. “Una cosa que m’ha sorprès és que si bé els nos­tres exi­li­ats estan orgu­llo­sos de tenir pri­me­res espa­ses en la seva defensa, és per a ells, per als advo­cats, que és un orgull poder defen­sar una causa com aquesta, la prin­ci­pal causa de defensa dels drets humans que hi ha a Europa i que, per a molts, cul­mina la seva car­rera”, observa Casu­lle­ras. Wolf­gang Schom­burg, Paul Beka­ert, Ben Emmer­son, Michèle Hirsch, Chris­tophe Marc­hand, Aamer Anwar...

Jus­ta­ment, l’advo­cat de Clara Pon­satí serà, al cos­tat de Jaume Alonso-Cue­vi­llas, que pro­loga el lli­bre, i de Neus Tor­bisco-Casals, a la pre­sen­tació de l’obra, avui a les set de la tarda al Tea­tre Poli­o­rama. Anwar n’ha escrit l’epíleg, on explica per què el van impac­tar tant les imat­ges de violència poli­cial de l’1-O. L’escocès tes­ti­mo­nia la pallissa estre­mi­dora que li van pro­pi­nar diver­sos agents el 1991, quan era uni­ver­si­tari, per haver pen­jat car­tells con­tra el govern con­ser­va­dor de l’època. Qua­tre anys més tard es va con­ver­tir en el pri­mer home negre o asiàtic de la història judi­cial esco­cesa a gua­nyar una acció civil con­tra la poli­cia per racisme. Allò el va empènyer a fer-se advo­cat.

El març de 2018 li va tru­car l’expre­si­denta del Par­la­ment de Holy­rood Tri­cia Marwick per pre­gun­tar-li si volia repre­sen­tar Pon­satí en el que ell mateix con­si­dera el cas de la seva vida, el pri­mer cop que des­a­fia el poder d’un govern estran­ger als tri­bu­nals esco­ce­sos. “Les ordres con­tra la Clara i la resta d’exi­li­ats polítics s’han anat reti­rant. Sos­pito que la judi­ca­tura espa­nyola no podia assu­mir més humi­li­ació i der­ro­tes als tri­bu­nals euro­peus”, clou. Doncs encara ha de par­lar el Tri­bu­nal d’Estras­burg.

Anwar

‘La batalla de l’exili’

es presenta avui a les set de la tarda al Teatre Poliorama amb la presència dels advocats Aamer Anwar, que n’ha escrit l’epíleg, i Jaume Alonso-Cuevillas, que n’ha fet el pròleg.