04/11/2018. Ponç Feliu. Protodecisions. A aquestes enigmàtiques entitats, les protodecisions, s’hi refereix el professor Nieto en un llibre de l’any 2000 –molt abans, per tant, del procés sobiranista– titulat El arbitrio judicial. Es recolza en un rigorós treball empíric de la Universitat de Santiago de Compostel·la, els autors del qual lliuraren un cas hipotètic però precís a 130 jutges gallecs amb el prec que, amb destí a un estudi científic, es pronunciessin sobre la sentència que dictarien. Resulta que, jutjant els mateixos fets amb el mateix Codi Penal, les penes imposades registraren una disparitat tan enorme, tan ingent, que el fenomen esdevenia inintel·ligible a menys que no es profunditzés amb les variables extralegals. “La importancia que da cada juez a la preservación de los valores sociales agredidos y al carácter disuasor y ejemplificador de la pena... Los elementos legales son interpretados a la luz de la plataforma conceptual desde la cual el juez se acerca a ellos. Éste es el sentido de las protodecisiones, o sea, sistemas de creencias que terminan por condicionar toda la hermenéutica del decisor judicial”.

Benvolguts,

A començaments d’any, varem destacar i analitzar un article molt potent presentat per en Josep Casulleres de nom “Lawfare”, que vol dir “guerra judicial” i que en els països corruptes com als EUA on es va crear i desenvolupar el concepte i a l’Estat espanyol l’estan utilitzant de manera barroera contra els seus enemics. En el cas espanyo els enemics són els catalans. La guerra judicial explica amb detall el contuberni que els poders judicials i polítics de l’Estat (de dret?) utilitzen fraudulentament per jutjar i castigar els seus enemics polítics. Aquest concepte ha fet fortuna a Catalunya i altres opinadors hi han afegit els seus coneixements, les seves vivències, per demostrar la guerra bruta que l’Estat espanyol amb el seu rei al davant ha desenvolupat contra els catalans i la seva no-nata (encara) implementació de la República.

D’en Ponç Feliu n’hem tret també molts conceptes interessants com els referents a la Transacció, que no Transició, així com els articles referits al magistrat Llarena.

Avui ens trobem amb un altre article potent, de títol Protodecisions referit a la trampa intrínseca (i eventualment inconscient?) dels jutges quan dicten una sentència que està influenciada pel substrat personal-polític i per l'ideari que fa, com explica en Ponç Feliu, que amb les mateixes dades, una diversitat de jutges sentencien diferentment...

Vegem l’article:

 4 novembre 2018 2.00 h

TRIBUNA

Protodecisions

“És palès l’univers mental de la sala segona del Tribunal Suprem

Ponç Feliu - Escriptor

A aquestes enigmàtiques entitats, les protodecisions, s’hi refereix el professor Nieto en un llibre de l’any 2000 –molt abans, per tant, del procés sobiranista– titulat El arbitrio judicial. Es recolza en un rigorós treball empíric de la Universitat de Santiago de Compostel·la, els autors del qual lliuraren un cas hipotètic però precís a 130 jutges gallecs amb el prec que, amb destí a un estudi científic, es pronunciessin sobre la sentència que dictarien. Dels 130 ho complimentaren 32 i els seus resultats haurien deixat estupefacte qualsevol lector aliè als tribunals. 

Resulta que, jutjant els mateixos fets amb el mateix Codi Penal, les penes imposades registraren una disparitat tan enorme, tan ingent, que el fenomen esdevenia inintel·ligible a menys que no es profunditzés amb les variables extralegals. En altres paraules, en l’univers mental, en el conjunt axiològic, en la motxilla de creences i valors que portava al seu damunt cada jutge. I, disseccionant-ho encara més detalladament, resultava decisiu, segons es diu literalment: “La importancia que da cada juez a la preservación de los valores sociales agredidos y al carácter disuasor y ejemplificador de la pena... Los elementos legales son interpretados a la luz de la plataforma conceptual desde la cual el juez se acerca a ellos. Éste es el sentido de las protodecisiones, o sea, sistemas de creencias que terminan por condicionar toda la hermenéutica del decisor judicial”. I d’aquí es conclou: “Vemos empíricamente confirmada la tesis de que entre la ley y el caso se interpone de forma decisiva la persona del juez” i que “en definitiva, los factores extralegales son más importantes que los legales por cuanto implican el fundamento o sustrato a la aplicación de los factores legales”.

La relectura d’aquesta obra resulta de palesa oportunitat amb vista a la futura sentència del procés. Com palès és també aquell “univers mental”, aquell “conjunt de creences i valors” que sobrevolen la sala segona del Tribunal Suprem per poc que hom pari atenció a la seva composició, mínimament heterogènia pel que fa al concepte de defensa de la unitat de la pàtria.

Quina sentència, doncs, pot esperar-se atesa la condició determinant que per a una resolució judicial té, segons les protodecisions abans esmentades, la importància que el jutge dona a la preservació dels seus valors agredits i el caràcter exemplificant de la pena?

És més: demanar una sentència absolutòria no tindria un punt d’heroïcitat homèrica per al Suprem, atesa l’esmentada composició i el seu profund, insondable, abissal i engolidor espanyolisme?

Ponç Feliu

Joan A. Forès

Reflexions

COMENTARIS  

+2#1 MIQUEL ALTIMIRES I ROS

Una evidència inqüestionable.

La "Casta" fiscal i judicial feixista totalitària, utilitza les lleis segons el seu prisma integrista immoral i sectari.
Retenir als encausats empresonats més un any sense judici, a base de falsedat demostrables és d’una perversitat criminal.

Veurem com es desenvolupa el judici, però tant el tribunal Suprem com el Constitucional no son mereixedors de la mínima confiança ni equitat. Son servidors del feixisme totalitari franquista. Exactament el mateix que el dèspota de Felip VI.