22/11/2018. Jofre Llombart. El bus i la convivència. Estic segur que aquest autobús no ajuda a aquell objectiu de restabliment de la convivència. Intentaré ser quirúrgic per extirpar d’aquest article qualsevol con-notació ideològica que pugui contaminar el sentit últim d’aquesta columna. Si es fa una recerca a Google amb les parau-les Ciutadans i convivència surten milers i milers de notícies en què dirigents d’aquest partit (especialment Inés Arrimadas) fan una crida a restablir-la. Ja no entro amb si realment s’ha trencat o no. O de si, per buscar vots arreu, es vol transmetre una imatge que a Catalunya hi ha un clima prebèl·lic.

Benvolguts,

D’entrada cal dir que a Catalunya hi ha convivència i no hi ha un clima prebel·lic.

Ara podem seguir.

Els bandarres de Ciudadanos no paren de dir que a Catalunya no hi ha convivència i han noliejat un autobús amb fotos de Puigdemont i de Junqueras, rient, amb un rètol confegit amb tota la mala llet que diu INDULTS NO, entre tots dos. L’article d’en Jofre Llombart ho explica i reflexiona sobre la convivència (?) de Ciudadanos.

Hi ha un Comentari de lector molt interessant que esmenta un concepte, "Terrorisme judicial" que jo no havia vist usat fins avui i que diu:

El "Terrorisme judicial" existent és el fruit d'una fiscalia i justícia franquista, feixista totalitària, on la justícia és inexistent, imposant delictes imaginaris als que no pensen com ells. Per això els de C's campen lliures escampant el seu odi notori arreu, amb un autobús.

Tanmateix el terme "Terrorisme judicial" no deixa de ser altra cosa que el conegut terme “Lawfare” traduït en català com a “Guerra judicial” que sí que hem utilitzat sovint per exemplificar el terrorisme d’estat que l’Estat franquista espanyol ens està infligint des de fa centenars d’anys, intensificat enormement en els darrers!

Terrorisme judicial és el concepte que usaré des d’ara endavant per definir la “Guerra judicial”.

Vegem l’article:

22 novembre 2018 2.00 h

El bus i la convivència

Jofre Llombart

Estic segur que aquest autobús no ajuda a aquell objec­tiu de res­ta­bli­ment de la con­vivència.

Inten­taré ser quirúrgic per extir­par d’aquest arti­cle qual­se­vol con­no­tació ideològica que pugui con­ta­mi­nar el sen­tit últim d’aquesta columna. Si es fa una recerca a Goo­gle amb les parau­les Ciu­ta­dans i con­vivència sur­ten milers i milers de notícies en què diri­gents d’aquest par­tit (espe­ci­al­ment Inés Arri­ma­das) fan una crida a res­ta­blir-la. Ja no entro amb si real­ment s’ha tren­cat o no. O de si, per bus­car vots arreu, es vol trans­me­tre una imatge que a Cata­lu­nya hi ha un clima prebèl·lic.

El cas és que, durant mesos, Ciu­ta­dans ha fet una cons­tant apel·lació a res­ti­tuir una pau per ells ine­xis­tent. Diu­menge vinent, Ciu­ta­dans ha con­vo­cat una mani­fes­tació a Madrid sota el lema “Stop Sánchez. Indults no. Elec­ci­ons ara”.

Fins aquí, res a dir perquè no em vull ficar en el dret legítim que té el par­tit d’Albert Rivera a rebut­jar el perdó i a dema­nar comi­cis: insis­teixo, el debat que plan­tejo és un altre. I és que per publi­ci­tar aquesta mani­fes­tació, Ciu­ta­dans ha posat en cir­cu­lació un autobús amb el car­tell de la con­vo­catòria. En ell hi surt una foto gegant d’Oriol Jun­que­ras rient i una altra de Car­les Puig­de­mont. El dis­seny d’aquest car­tell ambu­lant ha fet que la frase “Indults no” cai­gui al cos­tat de la imatge del líder d’ERC. És una imatge amb tota la inten­ci­o­na­li­tat del món perquè Jun­que­ras surt escla­fint-se de riure en una metàfora visual que evoca allò de qui riu últim riu millor. Segu­ra­ment el car­tell farà les delícies dels qui, a més de voler veure Jun­que­ras a la presó, el volen amb una humi­li­ació extra; com si no en tin­gues­sin prou amb l’empre­so­na­ment d’un pare de dues cri­a­tu­res de tres i sis anys. Encara més, és pos­si­ble que la imatge ajudi a por­tar gent al cen­tre de Madrid en favor d’aques­tes rei­vin­di­ca­ci­ons. Però el que estic segur és que aquest autobús no ajuda a aquell objec­tiu de res­ta­bli­ment de la con­vivència. I només em pre­gunto si es podia haver con­vo­cat la mateixa mani­fes­tació amb el mateix lema sense la neces­si­tat que un par­tit, amb pos­si­bi­li­tats de govern, ridi­cu­litzi un adver­sari polític pri­vat de lli­ber­tat.

Jofre Llombart

Joan A. Forès

Reflexions

  

COMENTARIS  

+3#1 MIQUEL ALTIMIRES I ROS

Els que han fet i fan aquests partits feixistes del PP C's Vox (Manos límpias) Falange i d'altres és precisament l'intent permanent de trencar la convivència. Arreu on sigui, al carrer als Parlaments i arreu on poden. És el seu únic programa de govern.

La fiscalia però, veu l'odi on no n'hi ha, i allà on és tumultuós no n’hi veu.

El "Terrorisme judicial" existent és el fruit d'una fiscalia i justícia franquista, feixista totalitària, on la justícia és inexistent, imposant delictes imaginaris als que no pensen com ells. Per això els de C's campen lliures escampant el seu odi notori arreu, amb un autobús.