Benvolguts,
20-S:
història dels abusos d’un magistrat a l’ombra
Detall d'un cotxe de
patrulla de la Guàrdia Civil, davant el Departament d'Economia
19/09/2018 22:00
‘Vaig sortir de casa i vaig veure que se m’acostaven tres
homes. Eren guàrdies civils. Van treure la placa i, com si fos una pel·lícula,
em van dir que em detenien. Em van ficar dins un cotxe i em van llegir els
drets. Després va venir l’escorcoll a casa meva i al meu despatx, al CTTI. Vaig
estar empresonat tres dies, van exhaurir el límit de les setanta-dues hores.
Almenys vàrem sortir al cap de tres dies, n’hi ha que encara hi són.’
Aquell dia va ser una jornada llarga, amb
quinze detinguts, una quarantena d’escorcolls i un setge
continuat de més de vuit hores a la seu de la CUP.
L’estat
havia activat tots els aparells: el judicial, el mediàtic i el policíac, per
evitar el primer d’octubre amb una acció repressiva sense precedents.
Aquell mateix dia,
mentre la Guàrdia Civil assaltava
departaments de la Generalitat i la
policia espanyola assetjava la seu de la CUP,
el govern espanyol enviava milers de policies amb vaixells per reprimir la
població. Aquell dia milers de manifestants van sortir al carrer. Un any més
tard, la instrucció del cas que va desencadenar l’onada de detencions encara no
ha acabat. Continua
al marge de la investigació de Pablo Llarena al Suprem i, segons que ha pogut
saber VilaWeb, ja inclou quaranta-dos investigats. I pot haver haver-n’hi més.
Molt abans de l’aplicació de l’article 155 de la constitució
espanyola i que l’estat es querellés contra el govern per l’organització del
referèndum, ja hi havia una investigació oberta de
feia mesos. La dirigia el magistrat del jutjat 13 de
Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer. Aquest jutge investigava els
preparatius del referèndum a l’ombra, en una causa secreta, donant
instruccions a la Guàrdia Civil i a la policia espanyoles.
Després ho negava, i
amb l’argument que no investigava el primer d’octubre va refusar que la CUP es personés en la causa. Però ahir
mateix, tal com va confirmar el col·lectiu d’advocats Drets, Ramírez va admetre que investiga
els preparatius del referèndum del 15 de maig de 2017 ençà.
Aquesta investigació
neix arran d’una denúncia del partit ultradretà Vox contra Lluís Salvadó, Carles Viver i Pi-Sunyer, Carles
Puigdemont, Carles Mundó, Oriol Junqueras i l’ex-jutge Santi Vidal, per unes
declaracions d’aquest darrer en què, entre més coses, assegurava que la
Generalitat havia obtingut il·legalment les dades fiscals dels catalans. El TSJC va
desestimar l’admissió a tràmit d’aquella querella, però la va derivar al jutjat
d’instrucció número 13 perquè decidís sobre els denunciats que no eren aforats,
és a dir, Salvadó i Viver. Ramírez Sunyer no en va dubtar i va acceptar la
querella per rebel·lió, sedició –mesos més tard, aquests delictes s’imputaren a
part del govern–, revelació de secrets, malversació, desobediència i
prevaricació.
‘La causa es declara secreta i comencen a
investigar allò que els dóna la gana. Apunten a totes direccions i a tota
l’activitat que fa el govern, tot i que la querella presentada era per unes declaracions
del jutge Vidal’, explica un dels advocats dels quaranta-dos investigats pel
jutjat 13. Si inicialment eren unes investigacions per les declaracions de Santi Vidal,
després van derivar en investigacions contra les estructures d’estat que
suposadament es preparaven a l’Institut d’Estudis de l’Autogovern i, finalment,
el jutge va centrar-se en el referèndum.
Irregularitats en
el procés
El jutjat 13 va començar a gestar una gran causa i va delegar a la Guàrdia Civil que portés la investigació. Així és com el mes de maig, la Guàrdia Civil va començar a citar a declarar càrrecs de l’administració, funcionaris i alts càrrecs de la Generalitat. ‘Ens hem trobat amb molta gent a qui la Guàrdia Civil ja els va dir que passaven a ser investigats, però aquesta situació processal l’ha de decidir el jutge, no pas la Guàrdia Civil’, explica un advocat dels investigats. Per la caserna de la Travessera de Gràcia hi van passar el portaveu del comitè executiu del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena; el director general de Comunicació del govern de la Generalitat, Jaume Clotet; el secretari general de Presidència, Joaquim Nin; el director d’Atenció Ciutadana, Jordi Graells; i l’actual conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró. Curiosament, tot i rebre la condició d’investigats, alguns no han estat citats a declarar mai més ni han tingut notícies del jutge, que encara instrueix el cas.
El jutjat 13 va començar a gestar una gran causa i va delegar a la Guàrdia Civil que portés la investigació. Així és com el mes de maig, la Guàrdia Civil va començar a citar a declarar càrrecs de l’administració, funcionaris i alts càrrecs de la Generalitat. ‘Ens hem trobat amb molta gent a qui la Guàrdia Civil ja els va dir que passaven a ser investigats, però aquesta situació processal l’ha de decidir el jutge, no pas la Guàrdia Civil’, explica un advocat dels investigats. Per la caserna de la Travessera de Gràcia hi van passar el portaveu del comitè executiu del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena; el director general de Comunicació del govern de la Generalitat, Jaume Clotet; el secretari general de Presidència, Joaquim Nin; el director d’Atenció Ciutadana, Jordi Graells; i l’actual conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró. Curiosament, tot i rebre la condició d’investigats, alguns no han estat citats a declarar mai més ni han tingut notícies del jutge, que encara instrueix el cas.
Segons els citats, els interrogatoris de la
Guàrdia Civil giraven entorn dels preparatius del referèndum, i per això la
CUP, en un exercici de responsabilitat, va demanar de personar-se com a persona
jurídica investigada. I ho va fer en un escrit carregat d’ironia al
qual adjuntava les dates i els llocs on el partit faria actes de campanya del
referèndum, amb la ‘finalitat que el jutjat completés la investigació i
facilitar la labor de la Guàrdia Civil’. Però el jutge Ramírez va
denegar-ho adduint que no, que no investigava pas el referèndum:
‘Aquesta
causa no té per objecte l’organització política o convocatòria d’un referèndum
ni és una causa general contra els qui directament o indirectament hi
tinguessin interès’, deia el jutge Ramírez.
Les diligències que
està fent la Guàrdia Civil són diligències de policia judicial i no
sol•licitades pel magistrat d’instrucció 13 (2d3).
El jutge negava
qualsevol investigació del referèndum, també per mitjà del Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya (TSJC). El compte de Twitter del TSJC fins i tot va fer
un seguit de piulades negant aquesta possibilitat. En vista del desgavell, l’associació
d’advocats Drets va presentar una querella en què acusava la Guàrdia Civil de
‘falsedat documental’ i ‘usurpació de funcions’ pels interrogatoris a alts
càrrecs del govern a la comandància de la Travessera de Gràcia. Segons Drets,
el jutjat d’instrucció número 13 podia investigar d’amagat el referèndum del
primer d’octubre sense cap fonament i, alhora, la Guàrdia Civil actuar sense
cobertura judicial.
Més d’un any més tard,
el jutge Ramírez ha admès que, efectivament, la Guàrdia Civil investigava d’ençà
del 15 de maig del 2017 tots aquells ‘que poguessin haver intervingut en
l’autorització, creació i desenvolupament de la web pactepelreferendum.cat’,
per la qual cosa es va prendre declaració a la caserna de la Guàrdia Civil de
la Travessera de Gràcia de Barcelona durant el mes de juliol. Segons Drets, el
jutjat ‘reconeix que va faltar públicament a la veritat’ quan el 19 de juliol
de 2017 va dictar una interlocutòria refusant que la CUP s’hi personés. I per
això estudia de presentar una querella contra el magistrat i la secretària per
prevaricació, falsedat documental i vulneració de drets fonamentals.
El director general de Comunicació del Govern, Jaume Clotet,
en sortint de declarar davant la Guàrdia Civil.
Però no són pas les
úniques probables irregularitats de la instrucció del cas. El mes d’agost
proppassat Ramírez Sunyer va enviar la causa de Lluís Salvadó i Josep María
Jové al TSJC perquè són aforats. Però, segons que denuncien alguns advocats, el
magistrat els ha investigats il·legalment durant sis mesos, car van ser elegits
diputats el mes del gener i fins al mes d’agost no s’ha inhibit. ‘D’ençà que
van entrar el parlament, el jutge sap que no és competent, però ha continuat
analitzant els correus electrònics i la documentació que els van requisar el
20-S… I això no ho podia fer’, diu un advocat coneixedor del cas.
També s’ha detectat
que quan es van ordenar les escoltes telefòniques, per error es van punxar uns
altres números de telèfon, però així i tot van continuar punxats. Per coses com
aquesta, és molt probable que en la primera setmana del judici oral surtin a la
llum irregularitats que posaran en dubte la instrucció del cas. Un altre
advocat, encarregat de la defensa d’un alt càrrec de la Generalitat investigat,
no veu factible que es pugui eliminar la instrucció sencera, però opina que hi
ha hagut clares vulneracions processals que poden invalidar alguns testimonis
en el judici oral.
Degoteig
d’investigats
El cas es va instruint de fa més d’un any i el dia 9 d’octubre hi ha més investigats citats a declarar, entre els quals Núria Llorach, presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Ja hi ha quaranta-dues persones investigades: ‘Això és com el comptador de la Marató. No saps mai quan pujarà’, deia ahir en to irònic l’advocat d’ERC Andreu Van den Eynde, que denunciava que els vulneren el dret de defensa perquè no els deixen consultar el sumari sencer. Les cartes són dolentes, però hem de jugar igualment. A banda els dotze càrrecs del govern detinguts el 20-S, alguns dels quals, un any més tard, encara no han estat citats a declarar, també s’investiguen una dotzena d’informàtics de CTTI, personal d’empreses com T-Systems, la Fundació Puntcat, Unipost, Diplocat, una impremta de Sant Andreu de la Barca, Novoprint, entre més.
El cas es va instruint de fa més d’un any i el dia 9 d’octubre hi ha més investigats citats a declarar, entre els quals Núria Llorach, presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Ja hi ha quaranta-dues persones investigades: ‘Això és com el comptador de la Marató. No saps mai quan pujarà’, deia ahir en to irònic l’advocat d’ERC Andreu Van den Eynde, que denunciava que els vulneren el dret de defensa perquè no els deixen consultar el sumari sencer. Les cartes són dolentes, però hem de jugar igualment. A banda els dotze càrrecs del govern detinguts el 20-S, alguns dels quals, un any més tard, encara no han estat citats a declarar, també s’investiguen una dotzena d’informàtics de CTTI, personal d’empreses com T-Systems, la Fundació Puntcat, Unipost, Diplocat, una impremta de Sant Andreu de la Barca, Novoprint, entre més.
Després d’una
instrucció voluble i que va començar amb una investigació sobre sis delictes
diferents, fa de mal esbrinar quins delictes acabarà imputant el jutge. Però hi
ha dues dades que fan preveure que no seran ni rebel·lió ni sedició. Per una
banda, que quan el jutge del 13 va enviar la causa de Salvadó i Jové al TSJC
per la seva condició d’aforats, va eliminar-ne aquests dos delictes. Per una
altra, que en la interlocutòria d’incoació del sumari el jutge Ramírez va fer
constar que observava indicis de malversació, ‘entre altres’. Cal tenir en
compte que per a fer aquest pas, el jutge ha de justificar que té sospites de
delictes que superen nou anys de pena. Amb la rebel·lió i la sedició n’hauria
tingut prou perquè impliquen penes de trenta anys i quinze, respectivament,
però Ramírez només va fer-hi constar el delicte de malversació, d’un màxim de
vuit anys de pena. Per a superar el llindar dels nou anys, diu que té proves
fefaents que la quantitat defraudada seria de més de 250.000, cosa que és un agreujant.
La instrucció és
eterna. Només cal observar que la causa de Pablo Llarena contra el govern de
Puigdemont va començar molt més tard i avui dia és gairebé a punt de tancar-se.
Una causa, per cert, que també ha pouat en la instrucció que ha anat fent el
jutjat número 13, sobre la qual comença a haver-hi moltes ombres de dubte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada