Vegem l'article, cru, d'en Cotarelo:
Jutges injustos i polítics corruptes
"La consciència moral espanyola està morta. I, si es tracta de
victimitzar els dirigents catalans i tot el poble de Catalunya, està morta i
enterrada"
per Ramón
Cotarelo
20/11/2018
Lamela és una incompetent. Per això
l’han ascendit. Llarena és un incompetent, probable causa de la
nul·litat de la farsa judicial de l’11-O; també ascendit. Lesmes, un incompetent, manipulador
i intrigant, té un destí radiant. Marchena un altre incompetent endollat
nepotista i ara dimitit a qui els seus col·legues alaben per la
seva rectitud moral.
No,
no son les corts de la justícia. És la cúpula mateixa del poder judicial. En
qualsevol altre lloc del món seria impossible tanta i tan inepta corrupció acumulada.
Però en un altre lloc. A
Espanya, on els banquers roben, els rectors plagien, els capellans violen, els
policies delinqueixen, els empresaris estafen, els periodistes menteixen i els
polítics fan tot això i més, el normal és que els jutges prevariquin.
Però passa que aquesta
colla d’indesitjables tenen en
les seves gens escrupoloses mans el destí de 15 persones innocents sotmès a la injustícia de les seves iniqües decisions.
Aquests
magistrats i magistrades, jutges i fiscals que no saben dictar una euroordre,
ni instruir un procés, ni respectar un reglament, ni complir la llei tenen
tancats i/o exiliats per raons polítiques des de fa mesos a ciutadans
exemplars, representants democràtics que no han fet res més que complir el
mandat popular.
¿Qui compensarà aquestes víctimes d’un dany
tan immens? ¿Qui els tornarà el temps perdut a ells/es i les seves famílies?
¿Com pot la societat no exigir la seva llibertat immediata, el càstig exemplar
als victimaris prevaricadors al servei de la tirania espanyola?
La consciència moral espanyola està morta. I, si es
tracta de victimitzar els dirigents catalans i tot el poble de Catalunya, està
morta i enterrada. I això és
greu, molt greu. En realitat, és indignant.
És indignant que, per
mantenir un règim podrit de corrupció i lladregada, administrat pels franquistes del PP o els seus successors, els neofranquistes del
PSOE, sigui precís negar els seus drets i
empresonar injustament la gent, destrossar-los la vida i la de les seves
famílies.
És indignant que això es faci per connivència i ordre d’un
poder polític corrupte fins a la medul·la. Que la darrera fase d’aquest contuberni vergonyós s’hagi descobert pel Whatsapp d’un altre incompetent
que durant els seus anys com a director general de la Policia va estar cometent
tot tipus de malifetes.
És indignant que es faci amb la col·laboració i la complicitat
activa del PSOE, que venia a acabar
amb la corrupció i a regenerar la política. La seva ministra
d’injustícia, una altra incompetent en amistoses relacions amb la
màfia policial/judicial que va a la seva, parla d’independència
judicial, pensant que la gent és idiota. Per
no parlar del seu ministre de l’Interior, un altre jutge incompetent que mai
veia tortures on n’hi havia.
És indignant que el
PSOE hagi tancat files amb l’anterior partit de lladres i criminals per bloquejar la investigació parlamentària sobre les
presumptes corrupteles del Borbó emèrit. I
també que hagi arribat a un acord propi de
brètols dels baixos fons, per protegir el
gran responsable del saqueig d’Espanya, de la guerra bruta contra Catalunya, de
la ruïna del país i la seva ruptura, el corrupte M. Rajoy (a) el Sobresous.
I tot aquest panorama és el context en què es
produeix l’abús d’un judici polític a
demòcrates, amb el suport d’uns mitjans
sectaris i uns partits polítics coincidents en què “contra
Catalunya tot val”. Inclosa la “veritable” esquerra de Podemos
que s’ha prestat a fer xantatge a
l’independentisme perquè s’oblidi dels nostres presos/es i exiliades/ts
polítiques.
Un
sentit mínim de la justícia mana anul·lar aquesta farsa judicial d’arrel.
Exonerar
de càrrecs falsos els/les preses/os i exiliats polítics, reposar-los en els
seus càrrecs i procedir contra aquells que han organitzat aquest ridícul
pandemònium en l’àmbit polític i en el judicial.
Ramón Cotarelo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada