Benvolguts,
Comencen a publicar-se opinions que rebutgen o entren en contradicció amb la política que
propugna i fa la Generalitat. Ahir publicàvem una reflexió
de l’Andreu Barnils: El primer que se
li acut és preguntar-se si havent guanyat per golejada el referèndum tot el que
hem fet des d’aquell moment és una patètica fugida endavant? I si pel que
sabem, sense haver desenvolupat gens ni mica la República, ara és el moment de
preocupar-se per les eleccions primàries pels ajuntaments?
Avui, en Germà Capdevila en el seu article a Nació Digital es
pregunta Fins quan? I la premissa clau és: «És sostenible
en una democràcia europea mantenir sotmesa una comunitat política contra la
voluntat de la majoria dels seus ciutadans? Esbrinem-ho».
Fins quan?
Germà Capdevila, 25 de novembre de 2018 a les 20:00
|
L'ambient
preelectoral s'escalfa a Catalunya, a Espanya i a Europa. Les convocatòries electorals de 2019 –fins i tot es parla d'un "superdiumenge"–
condicionaran de manera significativa l'evolució del conflicte polític vigent
entre l'Estat i Catalunya.
Els fets d'octubre de 2017 han clarificat moltes coses que hauran de tenir-se en compte en el futur proper.
Hem sabut que els
líders independentistes no estan disposats a plantejar un conflicte democràtic
obert per fer efectiva la República, sinó que ho fien tot a una negociació.
Encara no han explicat –potser no ho saben– com s'ho faran per obligar l'Estat
a seure a la taula, però ara per ara és la única opció explicitada.
Hem comprovat que l'Estat està disposat a tot per mantenir la seva unitat territorial. Tot vol dir fer servir la violència policial, institucional i mediàtica. Tot vol dir fer servir la Justícia com un martell per escarmentar els qui han gosat desafiar l'statu quo. Tot vol dir assumir un cost enorme en reputació internacional. Tot vol dir saltar-se las garanties i els drets democràtiques més fonamentals.
També hem sabut que la comunitat internacional –i molt especialment la Unió Europea– no mourà un dit per evitar les violacions als drets de centenars de milers de ciutadans europeus, sinó que prefereix mirar cap a una altra banda.
Amb tot això ben sabut, l'independentisme ha d'encarar un 2019 en clau electoral. Les europees i les municipals (i qui sap si estatals i autonòmiques) poden esdevenir una peça clau de l'estratègia futura del moviment. Si en cada convocatòria electoral se supera el 50% de suport ciutadà, gran part de l'argumentari unionista perdrà vigència i s'establirà una situació insostenible des del punt de vista democràtic.
En el context europeu, dins d'un Estat considerat democràtic, quan de temps pots sostenir-se que una comunitat política vegi violentada la seva voluntat elecció rere elecció? Fins quan es pot negar el desig de la majoria i imposar el que vol una minoria? La feina de l'independentisme serà, precisament, esbrinar-ho.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada