07/11/2018. Jordi Alemany. Som el 80%. Òmnium fa una crida a sumar pel dret a decidir i la llibertat. Presenta la plataforma Som el 80% i un manifest amb 136 adherits d’ideologies i àmbits diferents per reclamar la fi de la judicialització de la política, l’inici d’una negociació i la sortida dels presos. Òmnium Cul­tu­ral va pre­sen­tar ahir al con­vent de Sant Agustí la seva dar­rera ini­ci­a­tiva per denun­ciar el que con­si­dera una “causa gene­ral con­tra la democràcia que vol sen­ten­ciar uns pocs ciu­ta­dans per hipo­te­car el futur de tota la ciu­ta­da­nia cata­lana”. Es tracta de la pla­ta­forma Som el 80% que comença a cami­nar amb la publi­cació d’un mani­fest que d’entrada ja té el suport de 136 per­so­na­li­tats de dife­rents àmbits –cul­tu­ral, acadèmic, econòmic i social– i també de repre­sen­tants polítics d’ide­o­lo­gies dife­rents que no només englo­ben les sobi­ra­nis­tes, sinó de l’òrbita dels Comuns i Podem, i també d’exso­ci­a­lis­tes.

 Vegem l'article d'en Jordi Alemany:

- Barcelona

7 novembre 2018 

Òmnium fa una crida a sumar pel dret a decidir i la llibertat

Algunes de les personalitats adherides al manifest, durant la presentació de la plataforma, que es va fer ahir al convent de Sant Agustí J.A.

Jordi Alemany - Barcelona

Òmnium Cul­tu­ral va pre­sen­tar ahir al con­vent de Sant Agustí la seva dar­rera ini­ci­a­tiva per denun­ciar el que con­si­dera una “causa gene­ral con­tra la democràcia que vol sen­ten­ciar uns pocs ciu­ta­dans per hipo­te­car el futur de tota la ciu­ta­da­nia cata­lana”.

Es tracta de la pla­ta­forma Som el 80% que comença a cami­nar amb la publi­cació d’un mani­fest que d’entrada ja té el suport de 136 per­so­na­li­tats de dife­rents àmbits –cul­tu­ral, acadèmic, econòmic i social– i també de repre­sen­tants polítics d’ide­o­lo­gies dife­rents que no només englo­ben les sobi­ra­nis­tes, sinó de l’òrbita dels Comuns i Podem, i també d’exso­ci­a­lis­tes.

El docu­ment, obert a adhe­si­ons a títol indi­vi­dual a través del web www.​somel80.​cat i que en vuit hores va tenir 50.000 adhe­si­ons, par­teix de la pre­missa que en la majo­ria d’enques­tes, en parau­les del vice­pre­si­dent de l’enti­tat, Mar­cel Mauri, “gai­rebé el 80% rebut­gen la presó pre­ven­tiva” de Jordi Cui­xart (Òmnium) i Jordi Sànchez (ANC) i de la resta de pre­sos polítics, i que hi ha un gran con­sens de país que també “el tro­bem en la defensa d’una solució política que ha de pas­sar per les urnes”. Amb la intenció de bus­car els màxim de con­sens i adhe­si­ons, o si es vol per “reflec­tir al màxim la plu­ra­li­tat de mira­des del país”, com va dir Mauri, no hi ha cap al·lusió al mani­festa a la inde­pendència, d’un referèndum o dels anhels de sobi­ra­nia, com­plint així amb el propòsit de pro­moure la defensa de la con­vivència i la cohesió social pri­o­rit­zada en la dar­rera assem­blea gene­ral.

Això sí, en el mani­fest es defensa la solució política a través d’una “nego­ci­ació sin­cera, sense con­di­ci­ons ni renúncies”, i es pun­tu­a­litza que sem­pre ha de pas­sar perquè “els ciu­ta­dans de Cata­lu­nya puguin deci­dir i exer­cir democràtica­ment el seu futur polític”.

Per això la ini­ci­a­tiva de l’enti­tat busca inci­dir en “els con­sen­sos” de país que pas­sen per “la defensa dels drets i les lli­ber­tats democràtiques fona­men­tals”, el rebuig a la repressió i “la judi­ci­a­lit­zació” de la política i l’alli­be­ra­ment dels pre­sos com van lle­gir la politòloga i exse­cretària gene­ral de Podem a Cata­lu­nya Gemma Uba­sart, i el doc­tor i lli­cen­ciat en filo­so­fia i ciències de l’edu­cació Àngel Castiñeira. Mauri va remar­car el fet que “és enri­qui­dor” que hi hagi diver­sos mati­sos per tro­bar una solució, però va apel·lar a defen­sar aques­tes “mínimes” pre­ses de posició comu­nes “que a la vegada també són màximes” perquè “per­me­ten expli­car-nos també a l’Estat i arreu d’Europa”.

Pre­ci­sa­ment sobre altres enques­tes apa­re­gu­des arreu d’Espa­nya en les quals el suport a l’alli­be­ra­ment dels pre­sos polítics és gai­rebé el mateix que el dels que volen que hi con­tinuïn, el vice­pre­si­dent con­si­de­rava que mos­trant la trans­ver­sa­li­tat d’idees des de la uni­tat “pot ser un mirall per a la ciu­ta­da­nia d’arreu de l’Estat”, perquè els judi­cis poden aca­bar afec­tant-los.

Per­so­na­li­tats

A la pre­sen­tació de la pla­ta­forma hi van assis­tir una vin­tena de sig­nants del mani­fest, entre els quals hi havia els excon­se­llers Antoni Cas­tells, Andreu Mas-Colell o Joan Manuel Tres­ser­ras, l’exlíder dels Comuns Xavier Domènech, l’exdi­pu­tat de la CUP David Fernàndez, la pare­lla de Cui­xart, Txell Bonet, o l’exso­ci­a­lista Joan Ignasi Elena. I entre les 136 fir­mes adhe­ri­des n’hi ha de l’àmbit de la cul­tura, com Clara Segura, Jordi Savall, Julio Man­ri­que, Alguer Miquel o Judit Ned­der­man; acti­vis­tes com Arcadi Oli­ve­res, Jordi Arma­dans, Luca Ger­va­soni o Míriam Hatibi; el secre­tari gene­ral de la UGT de Cata­lu­nya, Camil Ros, i l’exse­cre­tari gene­ral de CCOO Joan Car­les Gallego; acadèmics com ara Borja de Riquer o Jordi Borja, i escrip­tors com ara Llu­cia Ramis, i l’entre­na­dor de fut­bol Pep Guar­di­ola.

Polítics com ara l’expre­si­dent de la Gene­ra­li­tat a l’exili, Car­les Puig­de­mont; l’alcal­dessa de Bar­ce­lona, Ada Colau; de JxCat (Mònica Sales); d’ERC (Sergi Sabrià, Marta Vilalta o Ernest Mara­gall); dels comuns (Jéssica Albi­ach, Sus­sanna Sego­via o Lucía Martín) van expres­sar el suport a les xar­xes.

LES XIFRES

50.000 persones es van adherir al al manifest de la plataforma ciutadana en només vuit hores.

80 per cent

defensen drets i llibertats, rebutgen la judicialització i volen una solució política, segons Òmnium.

No podem renunciar als drets civils i polítics perquè seria trair la memòria i la lluita dels qui ens han precedit

Jordi Cuixart

PRESIDENT D’ÒMNIUM

El manifest intenta reflectir al màxim la pluralitat de mirades que componen el nostre país

Marcel Mauri

VICEPRESIDENT D’ÒMNIUM

Ara i aquí ens comprometem a denunciar (...) la causa general contra la democràcia

Àngel Castiñeira

DOCTOR EN FILOSOFIA I C. EDUCACIÓ

Si creus en les urnes i no en els barrots és igual la bandera que tinguis al balcó o al cor, aquí t’esperen

Gabriel Rufián

DIPUTAT D’ERC AL CONGRÉS

Perquè necessitem una solució política. Perquè som més les que creiem i treballem en consensos amplis

Susanna Segovia

PORTAVEU DE CATALUNYA EN COMÚ

Som majoria les que defensem la llibertat de presos polítics i diàleg per una solució política, no judicial

Ada Colau

ALCALDESSA DE BARCELONA