20/11/2018. Pere Martí. La via d’Estrasburg és l’única sortida a l’enfonsament de la justícia espanyola. El TEDH dicta una resolució defensant els drets d'un diputat kurd empresonat preventivament que pot ser un precedent per als dirigents independentistes empresonats. Sentència. El Tribunal Europeu dels Drets Humans ha dictat una sentència que estableix un precedent important per als presos polítics catalans, perquè fa referència a la vulneració de drets polítics i a la presó preventiva. La resolució és sobre un diputat kurd que va mantenir l’acta de diputat a l’Assemblea Nacional de Turquia i es va presentar a les eleccions següents, però no va poder participar en l’activitat parlamentària. El TEDH considera que la presó preventiva ha constituït una ‘ingerència injustificada’ de la llibertat d’expressió i d’opinió dels electors i del seu dret de ser elegit i d’anar al parlament. És a dir, Estrasburg sentencia, per unanimitat, que s’han vulnerat els seus drets polítics i els dels seus electors i ordena a Turquia que alliberi aquest diputat.

Benvolguts,

Llegim l'article que acaba amb la frase:

Després de l’espectacle que ha protagonitzat la justícia espanyola aquests dies, s’ha confirmat que els dirigents independentistes no tindran un judici just a Espanya. La porta europea és l’única que resta, però és massa lenta.

Per tant, els catalans què cony fotem?

 

La via d’Estrasburg és l’única sortida a l’enfonsament de la justícia espanyola

El TEDH dicta una resolució defensant els drets d'un diputat kurd empresonat preventivament que pot ser un precedent per als dirigents independentistes empresonats

Per: Pere Martí

 20/11/2018  

TEMA DEL DIA

Sentència. El Tribunal Europeu dels Drets Humans ha dictat una sentència que estableix un precedent important per als presos polítics catalans, perquè fa referència a la vulneració de drets polítics i a la presó preventiva. La resolució és sobre un diputat kurd que va mantenir l’acta de diputat a l’Assemblea Nacional de Turquia i es va presentar a les eleccions següents, però no va poder participar en l’activitat parlamentària. El TEDH considera que la presó preventiva ha constituït una ‘ingerència injustificada’ de la llibertat d’expressió i d’opinió dels electors i del seu dret de ser elegit i d’anar al parlament. És a dir, Estrasburg sentencia, per unanimitat, que s’han vulnerat els seus drets polítics i els dels seus electors i ordena a Turquia que alliberi aquest diputat.

La novetat de la sentència és que s’avança al judici i condemna la vulneració de drets que implica la presó preventiva, que és la situació en què es troben els dirigents independentistes catalans. Per acudir a Estrasburg no cal esperar la sentència del judici; s’hi pot anar abans amb la petició de llibertat provisional si s’han exhaurit totes les instàncies judicials espanyoles. Els advocats de tots els presos ja han presentat aquesta petició de llibertat davant el Suprem espanyol, que les ha rebutjades totes, i han presentat recurs al Tribunal Constitucional. El problema és que el TC ha admès a tràmit tots els recursos però en dilata la resposta, precisament per evitar que els presos puguin recórrer ja al TEDH. Només es va pronunciar contra la llibertat de Carme Forcadell. Les seves advocades, Olga Arderiu i Jèssica Simon, són a punt de presentar el recurs a Estrasburg, que, amb aquest precedent, el podria guanyar.

No hi ajudarà gens la lentitud del TEDH, perquè un procediment de demanda com aquest pot trigar entre dos anys i tres a resoldre’s, per la qual cosa, si fos positiva, el judici ja hauria començat i ja se sabrien, previsiblement, les sentències, que també poden ser objecte de recurs a Estrasburg. En el cas que el judici del primer d’octubre s’acabés endarrerint, com demana l’Associació de Juristes Demòcrates, per l’escàndol obert pel pacte entre PP i PSOE a l’hora de repartir-se el poder a la cúpula judicial, la via d’Estrasburg guanyaria pes per a aconseguir la llibertat provisional dels presos polítics. A l’estat espanyol, la presó preventiva té com a límit un any i mig, prorrogable a dos. Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart ja fa més d’un any que hi són i els altres –Dolors Bassa, Carme Forcadell, Josep Rull, Jordi Turull i Raül Romeva– ja hi han passat nou mesos.

Si no hi ha cap més incident, el judici començarà a començament de gener i, amb el retorn de Manuel Marchena a presidència de la sala segona del Suprem espanyol, el PP es garanteix la continuïtat de la línia dura en el judici de l’1-O. Encara que el PP provi de presentar la decisió de dimitir com un gest d’independència del magistrat, Marchena n’ha sortit més marcat políticament que no estava.

Els advocats dels presos independentistes ja han demanat la recusació de Marchena, però difícilment reeixirà perquè és tot el poder judicial que és polititzat. Després de l’espectacle que ha protagonitzat la justícia espanyola aquests dies, s’ha confirmat que els dirigents independentistes no tindran un judici just a Espanya. La porta europea és l’única que resta, però és massa lenta.

Pere Martí

Joan A. Forès

Reflexions