Benvolguts,
Aquest apunt forma part del conjunt d'apunts, de diaris diversos, que expliquen tot complementant-se la presentació del llibre "La batalla de l'exili" de Josep Casulleras. Aquí hi ha un vídeo complet (en tres parts) de les explicacions de l'Aamer Anwar, en la presentació del llibre al Poliorama.
27/11/2018. Aamer Anwar: ‘Cal actuar abans no comenci el judici o ja serà massa tard’.
Vídeo amb les intervencions de l'advocat de Clara Ponsatí en la presentació del llibre 'La batalla de l'exili' de Josep Casulleras
Per: Redacció
27/11/2018 07:48
En l’acte de presentació del llibre de Josep Casulleras La batalla de l’exili es va destacar la participació de l’advocat escocès de Clara Ponsatí, Aamer Anwar. Bon coneixedor de la realitat de Catalunya, Anwar va insistir repetidament a dir que el problema no és solament judicial sinó que té un apartat polític, que és la lluita per la independència del país com a manera d’evitar noves violacions dels drets humans.
Això és com una sentència de mort
En la primera intervenció, Josep Casulleras li demana per quina raó diu que aquest és el cas de la seva vida.
Anwar comença explicant que quan ell estudiava lleis sempre somniava poder intervenir en un cas que fes història. Per això diu que quan va veure què passava el primer d’octubre de l’any passat va quedar desconcertat. Esperava coses així a l’Àfrica o a l’Aràbia Saudita, però no pas a Europa. De manera que quan li varen proposar d’assumir la defensa de Clara Ponsati va dir de seguida que sí i va entendre tot seguit que aquella era l’oportunitat per a canviar la història.
Perquè, diu Anwar, pensant en els principis de justícia, llibertat i igualtat, que a ell l’havien mogut sempre quan era activista i com a advocat, amb el temps ha après que aquestes coses no te les regalen amb una safata en cap tribunal sinó que la gent se les guanya. L’advocat de Ponsatí afirma que està content que no hi hagi la pena de mort, però també diu que el va impressionar de veure que es demanaven trenta-cinc anys de presó per a la consellera, fet que equival, diu, a una pena de mort. Per a una dona que ha passat la vida lluitant per la seva gent, una acadèmica, que no va fer sinó lluitar pel dret de vot, perquè els catalans poguessin reclamar els seus drets.
Anwar aleshores fa broma dient que Ponsatí li ho discutia, això, i afirmava que ella seria viva, però després insisteix en el caràcter injust de la possible sentència i diu que fins i tot un sol dia a la presó seria massa temps.
La intervenció acaba amb l’advocat afirmant que per ella Catalunya ara és com una segona casa i això és gràcies a la gent. I remarca que cada vegada que els polítics, que el president, li pregunten què faria, ell respon: ‘Vosaltres teniu el poder, vosaltres teniu l’oportunitat de canviar la història.’ I que aquest poder resideix en el poble de Catalunya, del qual Anwar es confessa enamorat.
Contra una persecució política cal lluitar políticament
En la segona intervenció, l’advocat de Clara Ponsatí recorda que l’any passat va ser convidat a parlar en la Universitat Catalana d’Estiu i que ell era a Barcelona, a La Rambla, quan va passar l’atac del 17A. Anwar recorda aquell moment, la impressió de pluralitat i llibertat que li oferia Barcelona i explica el moment concret quan el seu fill li va demanar que volia una gorra del Barça i tot d’una es va trobar enmig de l’atemptat. Va córrer i es va trobar quan es va aturar amb una mare que acabava de perdre el seu fill.
Després relata la gran impressió que li va produir la reacció de la societat catalana amb el ‘no tinc por’ i conta que quan va acudir a Prada per fer la conferència a la qual estava convidat va pensar i va comentar que ell volia ajudar, que voldria ajudar.
Aleshores va arribar el primer d’octubre, que afirma que va viure amb ‘horror’ veien el que ‘a mi em semblaven ‘feixistes prepotents atacant la gent que només volia votar’. De manera que quan va rebre una telefonada que li demanava, setmanes després, si volia representar Clara Ponsatí va respondre de seguida que sí. Que era un honor i li oferia l’oportunitat d’ajudar que ell havia promès que volia tenir.
Però aleshores va veure les acusacions i no s’ho podia creure. Rebel·lió amb violència? Anwar diu que no s’ho podia creure perquè l’única rebel·lió amb violència que ell havia vist aquell dia era la dels oficials de la policia espanyola que havien trencat el seu jurament de protegir la gent. Això, recorda que li ho va explicar a la primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, i que encara no se’n sabia avenir.
L’advocat de Ponsatí recorda després que quan es varen posar a treballar en la seva defensa no podien trobar ni una sola línia en l’escrit d’acusació que realment contingués cap mena de prova contra el govern català.
I aleshores explica que ben aviat, en les primeres quaranta vuit hores d’estar llegint els documents, ell se’n va adonar que allò era una persecució política. I va decidir que l’única manera de lluitar contra allò era lluitar políticament, no només als tribunals sinó als carrers i que calia portar el govern espanyol als tribunals.
I aleshores explica que ben aviat, en les primeres quaranta vuit hores d’estar llegint els documents, ell se’n va adonar que allò era una persecució política. I va decidir que l’única manera de lluitar contra allò era lluitar políticament, no només als tribunals sinó als carrers i que calia portar el govern espanyol als tribunals.
Anwar explica que aleshores va veure amb sorpresa com els mitjans espanyols l’atacaven, especialment quan va parlar de l’existència del fantasma de Franco, que estava dictant els passos d’aquest judici.
En conseqüència, afirma, que per ell participar de la defensa és un gran honor però també un gran desafiament. L’advocat de Ponsatí explica que al cap d’un mes cap dels membres del seu equip podia creure’s el que l’estat espanyol estava fent en el nom de la justícia i va començar a no entendre la complicitat i el silenci dels dirigents europeus amb els seus col·legues espanyols i va sentir-se molt decebut amb uns polítics que alcen la veu contra Rússia o Aràbia Saudita però que són incapaços de fer-ho contra un membre de la Unió Europea que està abusant i reprimint els drets més bàsics d’una democràcia i que està amenaçant la població, perquè enviar els polítics a la presó vol dir que poden enviar qualsevol persona.
En conseqüència, afirma, que per ell participar de la defensa és un gran honor però també un gran desafiament. L’advocat de Ponsatí explica que al cap d’un mes cap dels membres del seu equip podia creure’s el que l’estat espanyol estava fent en el nom de la justícia i va començar a no entendre la complicitat i el silenci dels dirigents europeus amb els seus col·legues espanyols i va sentir-se molt decebut amb uns polítics que alcen la veu contra Rússia o Aràbia Saudita però que són incapaços de fer-ho contra un membre de la Unió Europea que està abusant i reprimint els drets més bàsics d’una democràcia i que està amenaçant la població, perquè enviar els polítics a la presó vol dir que poden enviar qualsevol persona.
En aquest moment Anwar afirma que, malgrat tot això, ‘el temps no juga a favor nostre’ i que cal aprendre del que ha passat i adonar-se’n que precisament a Espanya no li ha agradat gens l’estratègia de defensa internacional i que cal actuar abans que comence el judici al gener o ja serà massa tard.
L’advocat de Clara Ponsatí explica aleshores que cada cop que ve a Catalunya els polítics li pregunten què pensa ell que caldria fer i que ell sempre respon que:
‘els polítics sóu vosaltres, vosaltres preneu les decisions, vosaltres vàreu ser votats, vosaltres teniu el mandat de la població que va votar per la independència, teniu els vostres companys en presó i heu de fer alguna cosa ja’.
Per Anwar això significa fer ‘servir el vostre poder’ perquè si no els polítics en presó seran destruits. Un poder però que ‘no està en el parlament sinó que és el de la gent en el carrer que no vol tornar a ser humiliada de nou pels espanyols’.
Després de l’aplaudiment del públic Anwar fa una darrera consideració, en aquest cas històrica. Recorda que l’imperi britànic va ser el més sanguinari del món i que varen aprendre a dividir per governar i a retardar les coses. Van trobar-se amb moviments d’independència arreu del món i sempre reaccionaven demanant-los que fossin comprensius i intentant retardar-ho tot amb l’esperança que es trencarien ells sols. Anwar acaba afirmant que és això el que estan fent ara a Catalunya els espanyols i que cal no repetir els mateixos errors i caure en les mateixes trampes: ‘vosaltres no podeu reconèixer la legitimitat de l’estat espanyol perquè està actuant de forma il·legal.
No sóu els catalans els qui esteu actuant de manera il·legal sinó que és Espanya la que està trencant la llei internacional i per això ara és el moment en que els catalans heu de dir prou, que teniu una estratègia per lluitar als tribunals però que també en teniu una per lluitar als carrers i aquesta és la independència’.
‘Heu d’entendre la trampa que Espanya està parant…’
En la seva intervenció final destaca que quan Pedro Sánchez va arribar al poder la gent a Escòcia i a Anglaterra comentava que era un socialista i que per tant les coses serien diferents. Però ell responia que Sánchez potser era un socialista a Espanya però era un ultra franquista d’extrema dreta a Catalunya.
En la seva intervenció final destaca que quan Pedro Sánchez va arribar al poder la gent a Escòcia i a Anglaterra comentava que era un socialista i que per tant les coses serien diferents. Però ell responia que Sánchez potser era un socialista a Espanya però era un ultra franquista d’extrema dreta a Catalunya.
Anwar va recordar aleshores la seva intervenció a la Diada on es va preguntar què pensaria Pedro Sánchez si un gànster anava a casa seva prenia la seva dona i fills com a ostatges, li posava a ell una pistola al cap i aleshores s’hi estaven un any sencer. I al cap d’un any el gànster li deia que ara es farien un te i negociarien sobre com viure a la casa junts. Això no seria cap negociació diu Anwar sinó terrorisme i el que està fent Espanya és terrorisme d’estat perquè en el cor d’Europa està mantenint ostatges polítics, presos polítics, i això no es pot acceptar.
Encara més perquè si acceptes que són presos polítics i ostatges aleshores has d’estar preparat pel que Espanya farà després perquè ells volen repetir la història.
Així que l’advocat de Ponsatí insisteix: ‘deixeu de mirar-nos a nosaltres per trobar la solució, deixeu de mirar Europa perquè els líders europeus no faran res fins que vosaltres no us ajudeu a vosaltres mateixos, el poder el teniu els catalans’.
I aquesta ha de ser l’estratègia pel judici, l’estratègia internacional. Anwar afirma aleshores que els advocats volen guanyar el cas però que els polítics han d’entendre que la trampa amb que està jugant Espanya és precisament el procés judicial, ‘espereu un any, espereu dos anys…’
Anwar és aleshores rotund: ‘vosaltres no podeu esperar a que aquest procés judicial acabi a Europa, heu de lluitar ara’ i recorda les paraules que va dir fa setmanes al president Torra: ‘només sereu lliures quan Catalunya serà independent perquè l’estat espanyol franquista no permetrà a aquests individus caminar lliures’. En aquest sentit torna a insistir en la necessitat d’una estratègia paral·lela en els tribunals i als carrers i reclama que la força que ell va veure en la Diada sigui feta servir per a lluitar per la independència.
‘Deixeu de mirar l’Àngela Merkel o la Theresa May en la cerca de cap solució’ diu, abans de recordar que ell el primer d’octubre va veure no només gent jove sinó gent de totes les edats defensant els seus drets i afirma que cal seguir aquest camí i cal actuar ja o si no podria passar que els catalans perdessin una gran oportunitat que no es repetís en dècades.
‘Deixeu de mirar l’Àngela Merkel o la Theresa May en la cerca de cap solució’ diu, abans de recordar que ell el primer d’octubre va veure no només gent jove sinó gent de totes les edats defensant els seus drets i afirma que cal seguir aquest camí i cal actuar ja o si no podria passar que els catalans perdessin una gran oportunitat que no es repetís en dècades.
Redacció Vilaweb
Joan A. Forès
Reflexions
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada