Benvolguts,
Els articles de la periodista Gemma Aguilera han estat sovint comentats en aquest Bloc Reflexions.
Tanmateix l’article d’avui Els demòcrates ¡No pasarán! és particularment singular.
És singular per la forma com escodrinya un cop
i un altre un passatge de la Fiscalia extret del seu
escrit d’acusació per rebel·lió contra els líders de la societat civil, i en treu encertades conclusions!
Vegem el genial article de la Gemma Aguilera:
Els demòcrates ¡No pasarán!
"La Fiscalia posiciona sense manies el règim del 78 en el bàndol
franquista i situa impúdicament l’independentisme en un bàndol republicà
colpista i violent”
“Jordi Cuixart se dirigió a los congregados y
exigió la libertad de todos los detenidos. Pese a reivindicar el pacifismo
de la manifestación, apeló también a la determinación mostrada en la guerra
civil, empleando la expresión ¡no pasarán!, y retó al estado a acudir a
incautar el material que se había preparado para el referéndum”.
És un dels passatges més impactants i alhora aclaridors
de l’Espanya que defensa la Fiscalia en el seu escrit
d’acusació per rebel·lió contra els líders de la
societat civil.
Vuitanta
anys després de l’esclafament del bloc demòcrata per part del feixisme
espanyol, la Fiscalia, ara controlada pel PSOE, apunta a un crit de resistència
republicana
–tot i que el lema, originàriament del
francès On ne passe pas! emprat
durant la Primera Guerra Mundial, fou manllevat per
un pintor d’Algesires i clamat per la líder comunista Dolores Ibárruri La
Pasionaria-
per imputar
un delicte associat a l’organització d’un referèndum que l’establishment
polític, judicial, monàrquic i militar, i no pas el Codi Penal, considera
equiparable a delictes de sang.
Un acte de revisionisme històric potser carregat
d'ignorància, però segur que de mala
fe, per completar el relat de la violència i
l’odi perpetrat
pels líders independentistes encausats.
Amb aquesta acusació guerra-civilista, però,
la mateixa Fiscalia es treu la careta i ho deixa per escrit i:
posiciona
sense manies el règim del 78 en el bàndol franquista, el dels bons
espanyols, el que no cridava ¡No
pasarán!, i
situa impúdicament l’independentisme en un bàndol republicà colpista i violent.
Una construcció indigna que l’Estat espanyol deu comptar que el Tribunal Europeu de Drets Humans s’empassarà d’una glopada quan aquest macro-judici contra les urnes i la democràcia arribi a la seva cort...
Serà una prova de foc per a un Estat que no
només es nega a trencar amb el seu passat feixista sinó que el posa en
valor i hi recorre per defensar el bé superior de la unitat.
I
també un test d’estrès per a una Europa que es vanta d’estar construïda sobre valors de la dignitat humana, la
llibertat, la democràcia, la igualtat, l’estat de dret i els drets humans.
Si
es confirmen les condemnes al judici, la UE haurà de justificar l’existència de presos polítics i
exiliats europeus en base a arguments recuperats del franquisme en un dels seus
estats,
fruit d’una acusació
falsa i ja desemmascarada per la justícia alemanya i la belga.
La
guerra no és civil, és una guerra entre unes elits franquistes i un poble
tossudament alçat.
Joan A. ForèsReflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada