dijous, 22 de novembre del 2018

21/11/2018. EDITORIAL. José Antich. Borrell, el rei de la mentida. Mestre de Portes Giratòries. Malgrat l'electricitat que desprenia el xoc parlamentari entre el ministre d'Afers Exteriors, Josep Borrell, i el diputat d'Esquerra Republicana Gabriel Rufián, no en parlaríem si no fos per dues circumstàncies col·laterals al debat. La primera, l'expulsió de l'hemicicle del diputat republicà per part de la presidenta del Congrés, Ana Pastor; i la segona, l'acusació del ministre que un diputat d'ERC li havia escopit. És cert que Rufián va protestar aïrat per la intervenció de Borrell, una vegada aquest va manifestar que les seves paraules eren "una barreja de serradures i fems, que és l'únic que és capaç de produir", davant de l'aplaudiment d'una part important de la Cambra. Una mentida en seu parlamentària. El fet que no sigui la primera vegada no li resta gravetat. És veritat que Borrell té una mena de butlla parlamentària, ja que a més del suport dels diputats del seu grup parlamentari, el PSOE, surt indemne de les crítiques amb el suport tant de Ciutadans com del PP. Heu sentit parlar del 155?


Benvolguts,

L’Antich és benevolent amb el passat d’en Borrell.

Segons la Viquipèdia té 71 anys, va néixer a La Pobla de Segur, és un Enginyer i polític català militant del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), ministre d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació del Govern d'Espanya des de 2018. Anteriorment fou ministre d'Obres Públiques i Urbanisme entre 1991 i 1996. L'any 2004 fou escollit president del Parlament Europeu, càrrec que ocupà fins al gener del 2007.

En el seguent enllaç hi trobareu un llistat de 76 casos de “portes giratòries” on hi surt en Borrell. És quan va haver de deixar de ser ministre d’Obres Públicas del Gobierno de España  per un cas molt conegut de corrupció de tota la cúpula de la Delegació a Catalunya d’Obres Públiques. En Borrell i  els dos alts càrrecs (que varen anara a parar a la presó) tenien unes finques adossades a la Pobla de Segur que no se sap qui les va pagar...i va passar més tard a Abengoa.

En la llista està molt ben acompanyat. Esmentem els més coneguts: Carlos Solchaga de Ministro de Economia a Consejero de Zeltia, Javier Solana de Ministro de Asuntos Exteriores a Assessor Acciona,  Josep Piqué de Ministro de Industria a Consejero OHL (compi-iogui), Rodrigo Rato de Ministre d’Economia a Consejero Servihabitat (La Caixa), Ana Palacio de Ministra de Asuntos Exteriores a Consejera ENAGAS, Ángel Acebes de Ministro de Adm. Publicas a Consejero Iberdrola, Antonio Hernandez Mancha de President PP a Consejero ENAGAS, Elena Salgado Ministro de Economia a Consejera a Chilectra/Endesa, Felipe Gonzalez Marquez de Presidente de Gobierno a Consejero de Gas Natural, Isabel Tocino de Ministra de Medioambiente a Consejera ENAGAS, José M. Aznar de Presidente del Gobierno a Consejero ENDESA, Josu Jon Imaz de Portavoz del Gobierno Vasco a Presidente Petronor, Leopoldo Calvo-Sotelo y Bustelo de Presidente del Gobierno a Consejero Fenosa, Marcelino Oreja de Diputado Parlamento Europeo a Consejero ENAGAS, Miguel Arias Ca?ete de Ministro de Medioambiente a president Ducar, Miquel Roca Diputado Endesa, Pedro Solbes de Ministre d’Economi a Consejero ENEL, Pio Cabanillas de Ministro Portavoz a Director General ENDESA, Marina Geli Diputada a Assessora Abott, Abel Matutes Ministro de Asuntos Exteriores Banco Santander Consejero, Angel Acebes Ministro de Adm. Publicas Vocal consejo administracion Bankia, Estanislao Rodriguez Ponga Secretario de Estado Hacienda Bankia, Guillermo de la Dehesa de Secretario de Estado Economia a Vicepresidente Banco Santander, Jose Maria Michavila de Ministro de Justicia a Consejero JP Morgan, Miguel Boyer de Ministro de Economia a President Banco Exterior, Narcis Serra de Vicepresidente del Gobierno a Presidente Caixa Catalunya, Pedro Solbes de Ministro de Economia a Director Lehman Brothers, Rodrigo Rato de Ministro de Economia a Presidente Bankia, Eduardo Zaplana de Ministro de Trabajo a Delegado Telefónica...

Vegem ara l’Editorial:


EDITORIAL

Borrell, el rei de la mentida

José Antich

Barcelona. Dimecres, 21 de novembre de 2018


És cert que Rufián va protestar aïrat per la intervenció de Borrell, una vegada aquest va manifestar que les seves paraules eren "una barreja de serradures i fems, que és l'únic que és capaç de produir", davant de l'aplaudiment d'una part important de la Cambra. D'aquí que l'expulsió fos la mesura adequada, hi ha un abisme, ja que la presidència mai no acostuma a arribar tan lluny. Sobren dits d'una mà a l'hora de repassar els exemples en què s'ha adoptat una mesura disciplinària similar.

La cosa hauria pogut quedar aquí, però per a Borrell no era suficient. Havia d'elevar el nivell de la confrontació i així ho va fer. Amb Rufián se'n van anar de l'hemicicle els seus companys del grup parlamentari i el ministre, en passar un d'ells per davant seu, va fer com si li hagués escopit. Així ho va evidenciar amb gestos i així ho va manifestar fora de l'hemicicle. El cert és que tan sols ell ho va veure i de les desenes de fotògrafs que hi havia en aquell moment a l'interior del Congrés i que no es perdien detall, cap d'ells, repeteixo, cap, no ha validat la seva versió. És més, tots els que han parlat a través de les xarxes socials ho han fet per dir que no era veritat i que no havien trobat res en repassar el seu material gràfic. Era una fake news, una cosa a què el ministre ens té acostumats, però també era una cosa molt més greu:


El fet que no sigui la primera vegada no li resta gravetat. És veritat que Borrell té una mena de butlla parlamentària, ja que a més del suport dels diputats del seu grup parlamentari, el PSOE, surt indemne de les crítiques amb el suport tant de Ciutadans com del PP. L'exemple més evident va ser la reprovació que hi va haver a la Cambra de l'ús d'informació privilegiada en la venda d'unes accions familiars d'Abengoa, del consell del qual havia format part. Els tres grups van tapar a l'uníson l'escàndol, una situació que no s'ha donat, lògicament, en altres ministres.

Va mentir en aquell cas, ha mentit en les explicacions que ha donat a l'estranger sobre els fets de l'1 d'octubre, ha mentit a l'hora de relatar la violència policial, s'ha rigut de la presó dels presos polítics catalans, ha ironitzat sobre l'arquitectura mental d'Oriol Junqueras... En aquesta ocasió, tanmateix, ha mentit i l'han agafat in fraganti. Fins i tot el seu grup parlamentari es va sentir incòmode en inventar-se una escopinada que no va existir.

En un país del nostre entorn no podria continuar com a ministre per una acusació tan greu a un diputat. Aquí, no passa res. A alguns, mai no els passa res.

José Antich

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada