Llegiu i reflexioneu! És una vivència d'un periodista que fa posar la carn de gallina als ciutadans que ho llegeixi!
Vegem l'article:
Salvador Cot
Recordo l'odi dels seus ulls, rere la
visera
"Mai abans no havia vist maltractar gent gran, ni tirar per terra
persones visiblement indefenses i en actitud del tot pacífica"
per Salvador
Cot 14/11/2018
L'U d'Octubre
de l'any passat, juntament amb la gent que defensava l'Institut Jaume
Balmes de Barcelona, vaig ser un dels primers testimonis de les agressions de
la policia espanyola. Visc molt a prop i, al principi, era l'únic periodista.
Recordo com vaig
intentar enviar les primeres fotografies amb el mòbil i no me'n sortia.
Tremolava. Amb el temps hi he pensat molt, sobre això. Per què em va impactar
tant? Jo
he cobert manifestacions duríssimes al País Basc, amb contenidors
cremant i molta violència. He anat a unes
quantes cimeres europees envoltades de grups
antiglobalització, de vegades molt agressius. He plorat i m'he
ofegat amb els gasos lacrimògens dels CRS francesos. I he vist carregar els
Mossos bastants cops...
Per
què em van impressionar tant, doncs, els piolins del referèndum?
Crec
que la resposta no està tant en la repressió, sinó en les víctimes. Mai
abans no havia vist maltractar gent gran, ni tirar per terra persones visiblement
indefenses i en actitud del tot pacífica.
Cap persona -insisteixo; persona- no
agredeix ancians, ni preadolescents. El respecte pels avis ens
l'inculquen de petits i a tots ens horroritza quan algú se'l salta, ni que
sigui verbalment.
No
sabrem mai què van explicar, en tornar a casa. Però potser si s'escolten a
si mateixos justificant-se davant d'un jutge, qui sap, tal vegada
alguna zona remota del seu cervell els connectarà amb l'educació que la seva
mare algun dia els va intentar inculcar.
Si passa això mai més no pegaran
els que podrien ser els seus avis, encara que siguin catalans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada