30/04/14. Camps de concentració. El trabajo esclavo de los presos políticos del franquismo en Andalucía. Els camps de treballs forçats estaven rigorosament prohibits per les Convencions de Ginebra de l’any 1929.

Benvolguts,

En Carles Marc dels GOAL em passa aquesta referència. És un treball acadèmic de la Universitat d’Almeria:

Lola Martínez – José Luis Gutiérrez Molina

EL TRABAJO ESCLAVO DE LOS PRESOS

POLÍTICOS DEL FRANQUISMO EN ANDALUCÍA

http://www.todoslosnombres.org/php/verArchivo.php?id=1380

Us el podeu llegir en l’enllaç. En llegir-lo m’he afanyat a regirar el Google i he trobat documents complementaris interessantíssims, els enllaços dels quals també us els deixo escrits.

Respecte al treball de la Universitat d’Almeria cal dir que només parla dels Camps de Concentració d’Andalusia. Només hi he copiat la taula resum, que afegeixo al final de l’apunt.

Jo recordo que de petit se sabia dels Camps de Concentració. Se sabia d’amics que havien passat  5 o 6 o 8 anys entre que se’n van anar a la guerra i que varen tornar! 3 de guerra, 3 o 4 de Camp de Concentració i per acabar 2 o 3 de mili (un cop més) i en general estava tothom tant espantat que no se’n parlava, sobretot davant dels nens.

Els beneficiats foren l’exèrcit, les grans empreses extractores com les mines, o de construcció com Huarte, i l’església...

 

Evidentment, els camps de treballs forçats estaven rigorosament prohibits per les Convencions de Ginebra de l’any 1929. Ara, si en varen tenir els nazis fins l’any 1945, per què no n’havien de tenir els seus deixebles espanyols?

Vegem un enllaç a un document i un tast a continuació:

http://webs2002.uab.es/hmic/recerca/camps%20de%20concentracio%20i%20unitats%20disciplinaries.pdf

Vaig estar treballant durant un any al Archivo General Militar de Guadalajara, gràcies a
una beca del Gabinet d’Estudis Socials i Nacionals (Gesin), a partir de l’acord entre el
Ministeri de Defensa i la Generalitat de Catalunya, per a col·laborar en la tramitació de
les indemnitzacions als que van patir privació de llibertat per raons polítiques a partir
del final de la guerra civil. En aquest arxiu militar, hi ha diversos fons documentals on
es custodien els milers de fitxes i d’expedients personals dels presoners de guerra que
van pasar pels camps de concentració i pels Batallones de Trabajadores que va crear
l’exèrcit franquista durant la guerra. També es conserven els expedients dels soldats
que, poc després d’acabar la guerra, van ingressar a l’exèrcit per a fer el servei militar,
però que pels seus antecedents, van ser classificats com a desafectos al nou règim, i
integrats en els anomenats Batallones Disciplinarios de Soldados Trabajadores. En totes
dues unitats es van realitzar treballs forçats per a benefici de l’exèrcit i del règim, tant
durant la guerra com en els primers anys de la postguerra.
L’Arxiu General Militar de Guadalajara ens ha permès recuperar una realitat oblidada
de la Guerra Civil, que no per ser menys coneguda és menys important. Tot al contrari,
la repressió sobre els vençuts, que adoptarà unes dimensions enormes afectant a
centenars de milers de persones que es veuran abocats a l’internament i al treball forçat,
se’ns mostra amb tota la seva duresa quan ens endinsem entre els papers de
Guadalajara.
La documentació de l’arxiu a la que hem tingut accés, són basicament les fitxes i
expedients personals que es conserven d’aquells que van passar per alguna de les quatre
realitats repressives com són: els Camps de Concentració (CC); els Batallons de
Treballadors de Presoners de Guerra (BT); els Batallons Disciplinaris de Soldats,
Treballadors (BDST); i els Batallons Disciplinaris de Soldats treballadors Penats
(BDSTP). Nota 1.
Són, de fet, els grans desconeguts per la historiografia, degut a la dificultat
que sempre ha existit per investigar-los.
Gràcies al treball realitzat a l’arxiu, vaig entrar amb contacte amb la documentació que
havien generat aquests diferents batallons i camps de concentració. A través de la feina
diària, poc a poc vaig anar localitzant una bona part d’aquests centres i unitats, les
poblacions on es van establir, les dates, els seus moviments i, en ocasions, les feines que
van portar a terme. D’altra banda, per a la realització de les assignatures del Tercer
Cicle, vaig comencar a investigar en d’altres fonts sobre la creació, organització i
funcionament dels camps i batallons.
També he cercat a la Viquipèdia:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Camps_de_concentraci%C3%B3_franquistes

Camps de concentració franquistes

De Viquipèdia

Els camps de concentració franquistes foren establits a Espanya entre 1936 i 1947 coordinats pel Servei de Colònies Penitenciàries Militaritzades. Acabaven en aquests camps de concentració, des d'ex combatents del bàndol republicà o dissidents polítics fins a homosexuals i presos comuns. Igual que en molts altres camps de concentració, els presoners estaven jerarquitzats, de tal manera que presos comuns violents (per tant sense motivacions polítiques o ideològiques) estaven en un graó superior a la majoria dels allí tancats, treballant de vigilants d'aquests últims. Es van caracteritzar per l'explotació laboral dels presoners, organitzats en batallons de treballadors.
Segons Javier Rodrigo (2006), prop de mig milió de presoners van passar pels camps de concentració entre 1936 i 1942.
Entre les obres construïdes pels presoners dels camps destaquen:

• Canal del Baix Guadalquivir, fins a 1962 (Camp de Los Merinales, i La Corchuela). L'any 2006 al tram comprès entre La Rinconada i Dos Hermanas se li va canviar la denominació per "Canal dels Presos".
• Valle de los Caídos (entre 200 i 500 presos durant uns 7 anys de les més de 2.500 persones que van treballar allí durant 20 anys)
• Línies de ferrocarril
• Preses i pantans.

Llista de camps de concentració

Alguns entre els més de 180 camps que van funcionar durant la guerra civil o els anys següents:
Camp de Los Merinales a Dos Hermanas (Sevilla)

• Camp de La Corchuela a Dos Hermanas (Sevilla)
• Camp d'El Palmar de Troya

a Utrera (Sevilla)

• Hostal de San Marcos de León, població reclusa de 7.000 homes, 300 dones, durant 1936 i 1939
• Camp de concentració de Miranda de Ebro
• Camp de concentració de Castuera
• Camp de la península de Llevant a Mallorca
• Camp de Formentera
• Camp de concentració de la Isleta Gran Canària
• Camp de concentració de Lazareto de Gando Gran Canària
• Camp de concentració de la Cartoixa de Porta Coeli (València) ^[1]
• Camp de concentració dels Ametllers (Alacant)
• Camp de concentració d'Albatera a la província d'Alacant
• Camp de Concentració del Pasaje Camposancos – A Guarda.
• Camp de concentració de Ronda a Màlaga.
• Camp de concentració de Betanzos, antiga fàbrica d'adobats. Aqui va romandre detingut el difunt, (2009), Vicente Ferrer.
• Camp de concentració d'Horta. Barcelona
• Camp de concentració de Poblenou. Barcelona
• Monestir de Corbán (Santander)

Deportació d'exiliats a camps nazis

A part dels camps de concentració en Espanya, s'afirma que, en l'exili de republicans a França, prop de 10.000 espanyols van acabar en camps de concentració nazis, sense que el ministre d'exteriors de Franco, Ramón Serrano Súñer, fes res per salvar-los. Existeixen proves de documentació escrita pels alemanys que consultaven què fer amb "dos mil rojos espanyols d'Angulema". Els pocs que es van salvar no van poder tornar a Espanya.

Bé, com a mostra ja és suficient...

 

http://www.eldiario.es/andalucia/empresas-usaron-esclavos-franquismo_0_251975222.html

Campos de Concentración y Trabajo en Andalucía (1936-1956)

Nombre Prisioneros Fechas funcionamiento

Aguilar de la Frontera (Córdoba) 300 1938-?

Almería (Viator) 6550 1939-?

Antequera (Málaga) 2194 1939-?

Armilla (Granada) 3832 1939-?

Baza (Granada) 1500 1939-?

Benalúa de Guadix (Granada) 5000 1939-?

Bucor (Granada) 2000 1939-?

Cabra (Córdoba) 1938-?

Caniles (Granada) 1667 1939-?

Caparacena (Granada) 2456 1939-?

Caserío de Osio (Cádiz) 1937-?

Cazorla (Jaén) 865 1939-?

Cerro Muriano (Córdoba) 236 1939-?

Córdoba 119 1938-?

Dos Hermanas (Sevilla) (Los Merinales) 1500 1943-1956

Écija (Sevilla) 1000 1939-?

El Puerto de Santa María 1937-?

El Puntal 195 ?

Fuenteagria (Granada) 1939-?

Fuenteovejuna (Córdoba) 1939-?

Granada (Plaza de Toros) 3100 1939-?

Guillena C.C. (Sevilla) 250 1936-38

Guillena CC Las Arenas (Sevilla) 443 1939-1952

Higuera de Calatrava (Jaén) 10075 1939-?

Hinojares (Jaén) 74 1939-?

Huelva (Muelle Pesquero) 1595 1939-?

Huésar (Córdoba) 350 1939-?

Jaén (Comandancia Militar) 1829 1939-?

Jódar (Jaén) 222 1939-?

La Granjuela (Córdoba) 8142 1939-?

La Rinconada (Sevilla) 1622 1939-?

Los Blázquez (Córdoba) 4142 1939-?

Los Palacios (Sevilla) - (El Arenoso) 1500 1940-1943

Lucena (Córdoba) 305 1938-?

Málaga (Cuartel de la Aurora) 4300 1939-?

Montilla (Córdoba) 412 1938-?

Motril (Granada) 3412 1939-?

Padul (Granada) 1937 1939-?

Padul (desertores) (Granada) 3167 1939-?

Pinos Puente (Granada) 1251 1939-?

Puerto Real (Matagorda) (Cádiz) 2989 1939-?

Punta Umbría (Isla de Saltés) (Huelva) 1594 1939-?

Quesada (Jaén) 200 1939-?

Ronda (Málaga) 2016 1939-?

Rota (Cádiz) 4655 1939-40

San Juan del Puerto (Huelva) 1421 1939-?

Santo Tomé (Jaén) 300 1939-?

Santiago de Calatrava (Jaén) 4800 1939-?

Sevilla (Heliópolis) 532 1939-1941

Sevilla (La Corchuela) 1500 1940-1943

Sevilla (Los Remedios) 350 1937-1939

Sanlúcar la Mayor (Sevilla) 1612 1939-?

Tijola (Granada) 1002 1939-?

Torremolinos (Málaga) 4494 1939-?

Valsequillo (Córdoba) 764 1939-?

 

Fuentes: Inspección de Campos de Concentración de Prisioneros, “Relación numérica de cuadros de mando, fuerza de encuadramiento y efectivos de los Batallones de Trabajadores, Unidades Especiales, Grupos y Destacamentos en Fábricas y Talleres”, 1 de enero de 1939; Inspección de los Campos de Concentración de Prisioneros de Guerra, “Relación de Trabajos y situación de los Batallones de Trabajadores en 15 de enero de 1939", s.f., s.l. y Javier Rodrigo, Cautivos. Campos de concentración

 

Nota 1:

Els fons de l’arxiu i la seva procedència estan perfectament detallats a l’article publicat per qui n’és

el seu director tècnic, F. Javier López Jiménez:

Fondos documentales conservados en el Archivo General Militar de Guadalajara,

Cuadernos Republicanos n.55, primavera-verano 2004. Revista del Centro de Investigación y Estudios

Republicanos, que jo he consultat a la seva web: www.ciere.org/cuadernos.htm

Ens parla també d’un altre fons importantíssim per a conèixer l’abast de la repressió franquista i que

també és totalment desconegut pels historiadors, com és el de la Comisión de Examen de Penas, que

compta amb més de 130.000 expedients personals tramitats per aquest organisme desde 1940, qui

revisava d’ofici les sentències dictades pels Consells de Guerra (incloses les penes de mort que no

s’havien executat) i que en va conmutar la gran majoria per la pena inferior en grau.

 

Joan A. Forès

Reflexions