Magnífic l’article de Víctor Alexandre
sobre Catalunya
i la crispació i fractura social...
En l’article es fa una enumeració de
tertulians, periodistes i altra carronya semblant, sembrant vents amb l’esperança
de recollir tempestats o sigui crispació! Ens demostra que la caverna està
unida i que tots els partits unionistes, de comú acord, fan el possible per rebentar
el procés. Però no els donarem aquest gust!
A més insulten i el Fernández Diaz no sembla
que intenti evitar-ho, i el fiscal general de l’estat i el ministre de justícia
fan el possible per tal que insults i Amenaces continuin. L’ultim epissodi ha
sigut el del Pere Navarro, que serà degudament recompensat...
Fixdeu-vos amb la cita que fa del Fernández Bermejo,
que va triomfar ja que gràcies a les seves trampes els abertzales no es varen
poder presentar a les eleccions a Euskadi i el PNB no va poder contrarestar
PSOE i PP, PPSOE,
amb el resultat d’un bienni o quatrieni negre a Euskadi amb el Patxi López de Lehendakari...
Per tant hem d’estar molt a l’aiguait per
prevenir o pal·liar les putades que aniran venint!!!
Per cert, on és la crispació a Catalunya?
Víctor
Alexandre
12/05/2014
Quines ganes que tenen, que hi hagi violència
"Pensen
que si la consigna fa fortuna la gent s’ho pot arribar a creure. És allò de la
mentida llargament repetida"
Tenen moltes, moltíssimes, ganes que
esclati la violència a Catalunya. Frisen per una foto que pugui demostrar que allò que
desitgen d’amagat és veritat. Si el març passat Juan Carlos Girauta, de
Ciudadanos, criminalitzava
l’Assemblea Nacional Catalana dient que està “organitzant un cop d’Estat” i que
la seva presidenta, Carme Forcadell “serà responsable de tot el que succeeixi a
Catalunya en termes de violència”, ara ja s’hi han afegit un bon grapat
de veus del
trident espanyolista que integren els partits de Pere Navarro, Alícia
Sánchez-Camacho i Albert Rivera. Tots tres treballen coordinadament
i publiciten la mateixa consigna:
“A Catalunya hi ha
crispació i fractura social”.
I com
que és mentida i tothom ho sap, intenten fabricar-ne les proves amb el mateix
cinisme de:
·
Juan Fernando López Aguilar, aquell ministre espanyol de Justícia
del PSOE, que l’any 2008 va confessar haver fabricat proves per mantenir a la
presó persones que ja havien complert la seva condemna,
o que el no menys cínic:
·
Mariano Fernández Bermejo, el seu successor, que també va confessar
que les proves fabricades contra dues llistes electorals al País Basc eren “per
garantir allò que volem: que no puguin concórrer a les eleccions”.
Darrerament ha estat Pere Navarro en persona qui, amb el mateix cinisme, ens ha fet una demostració de com es fabrica una ‘prova’ que doni versemblança a la consigna del trident. Es tracta d’aprofitar la més mínima banalitat o fotesa i sobredimensionar-la a fi que els mitjans de comunicació piquin l’ham i se’n facin ressò amb grans titulars. Ara, certament, gràcies als testimonis, ja sabem que el cop de puny que hauria donat una senyora a Pere Navarro a la porta de la catedral terrassenca, el 27 d’abril, és mentida. Sabem que ni tan sols va ser bufetada, només un suau i lleuger frec a la galta. Però la feina ja està feta. Calia, això sí, convertir mediàticament el copet en un cop de puny perquè fes efecte. Després la màquina ja funcionaria sola: notícia als diaris, imatges als telenotícies, tertúlies a la ràdio, entrevistes arreu... Per cert, algú sap qui és la senyora en qüestió? Com és que després que tots dos estiguessin tranquil·lament asseguts gairebé a tocar durant tota la cerimònia la identitat de la senyora roman oculta? No serà perquè a algú no li convé que parli? No serà que un cop rendibilitzat el fet ara toca oblidar-lo? No hauria de ser precisament el senyor Navarro –si tan terrible fou l’incident i tanta indignació li va provocar–, el principal interessat a saber la identitat de la senyora? Doncs no, perquè l’objectiu ja s’ha cobert amb escreix. Només cal veure amb quina celeritat s’hi han afegit altres veus del nacionalisme espanyol:
Darrerament ha estat Pere Navarro en persona qui, amb el mateix cinisme, ens ha fet una demostració de com es fabrica una ‘prova’ que doni versemblança a la consigna del trident. Es tracta d’aprofitar la més mínima banalitat o fotesa i sobredimensionar-la a fi que els mitjans de comunicació piquin l’ham i se’n facin ressò amb grans titulars. Ara, certament, gràcies als testimonis, ja sabem que el cop de puny que hauria donat una senyora a Pere Navarro a la porta de la catedral terrassenca, el 27 d’abril, és mentida. Sabem que ni tan sols va ser bufetada, només un suau i lleuger frec a la galta. Però la feina ja està feta. Calia, això sí, convertir mediàticament el copet en un cop de puny perquè fes efecte. Després la màquina ja funcionaria sola: notícia als diaris, imatges als telenotícies, tertúlies a la ràdio, entrevistes arreu... Per cert, algú sap qui és la senyora en qüestió? Com és que després que tots dos estiguessin tranquil·lament asseguts gairebé a tocar durant tota la cerimònia la identitat de la senyora roman oculta? No serà perquè a algú no li convé que parli? No serà que un cop rendibilitzat el fet ara toca oblidar-lo? No hauria de ser precisament el senyor Navarro –si tan terrible fou l’incident i tanta indignació li va provocar–, el principal interessat a saber la identitat de la senyora? Doncs no, perquè l’objectiu ja s’ha cobert amb escreix. Només cal veure amb quina celeritat s’hi han afegit altres veus del nacionalisme espanyol:
- Carlos Herrera,
periodista d’Onda Cero: “L’agressió és perquè Navarro no està per la
independència.”
- Ramón Tamames, catedràtic
d’Estructura Econòmica: “En qualsevol moment esclatarà la violència a
Catalunya.”
- Miguel Ángel Rodríguez,
exportaveu del govern espanyol del PP: “Els independentistes són persones
que agredeixen.”
- Maurici Lucena, portaveu
socialista: “La tensió anirà en augment.”
- Loquillo, cantant: “Es
vol votar per acabar amb la democràcia; el mateix que demanaven els nazis.”
- Loquillo, cantant: “Hi ha
massa converses entre familiars que han acabat amb una bufetada.”
- Santi Rodríguez, portaveu
adjunt del PP: “Entenem molt bé Pere Navarro. Si el Govern no hi posa fre,
el
conflicte anirà a més.”
- Paco Marhuenda, director
de
- Javier Nart, candidat
europeu de Ciudadanos: “La mitomania nacionalista ens ha portat a la fractura
social.”
- Jorge Fernández Díaz,
ministre espanyol d’Interior: “A Catalunya el sobiranisme crea divisió.”
- Joaquim Coll, portaveu de
Societat Civil Catalana: “L’argumentari sobiranista afavoreix la crispació.”
- Jordi
Cañas, exdiputat de Ciudadanos imputat per un cas de frau fiscal: “El
principal problema de Catalunya és un govern irresponsable i uns partits que
provoquen la fractura”.
La consigna nostra, per tant, ha de ser justament la contrària: no caure en provocacions, no fer-los el joc. Som a punt de fer els darrers metres del que ha estat una llarga escalada i no ens hem de distreure per més que ho intentin com fa Pere Navarro quan diu que “Artur Mas no pot dubtar que això és una democràcia real”. No és veritat, no és una democràcia. La nació catalana no viu en democràcia perquè està sotmesa a un sistema polític que no és el seu. Per viure en democràcia, Catalunya necessita deixar d’estar sotmesa a les lleis espanyoles i promulgar les seves pròpies lleis.
Cap poble no és lliure
si no promulga les seves lleis. Catalunya, per tant, necessita una democràcia
pròpia, necessita viure en una democràcia catalana.
Víctor
Alexandre
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada