Moltes vegades ens hem preguntat quina és la motivació
que mou els polítics, els banquers, els cansaladers, els sabaters pegots i d’altres
a exercir la seva feina. Respecte als oficis les motivacions són majoritàriament que
han continuat els oficis dels seus majors. Són fills de cansaladers o de
sabaters pegot...
Els polítics i banquers cauen en una altra
consideració, a part que també solen ser hereus de generacions de polítics i
banquers. Les motivacions
dels polítics no solen ser contribuir a la millora del seu país, com
sembla que hauria de ser. Les motivacions dels banquers no solen ser contribuir
a que la seva entitat vagi bé, compleixi amb els estatuts (en el cas de Caixes)
o faci guanyar diners a l’entitat, com sembla que hauria de ser. En canvi les
motivacions prioritàries d’uns i altres gairebé sempre són fer diners, robant,
estafant. Els exemples els tenim a cabassos. A la pell de brau hi ha
més polítics imputats que no polítics no-imputats. A la pell de brau hi ha més banquers imputats
que no banquers no-imputats, amb l’avantatge que si ets banquer i imputat, com
fou el Botin, es resol amb diners i si ets polític i imputat es resol amb
indults, amb sobresseiments o amb caducitat de les imputacions per com
s’allarguen els judicis en aquesta part del mon. Casos de Millet, Jaume Matas,
o com seran tots els imputats del cas Gürtel, del cas Bárcenas, etc. Tots es
resoldran per algun d’aquests mètodes, o les màfies que els suporten seran prou
creatives per inventar-se’n de nous. Per exemple, darrerament per resoldre els problemes judicials
per la via ràpida el que s’estila és que l’Estat vagi contra els jutges,
Garzón, Epidio Silva, etc.
I els personatges de sang reial, quines són
les seves motivacions?
L’ Urdangarin com que és un pringat i no té
sang blava serà engarjolat, la princesa Cristina o el seu reial pare són
irresponsables, poden robar tant com vulguin i ja n’hi ha prou d’emprenyar-los!
i per tant es moriran al llit farcits de diners, com el seu mentor i protector
Francisco Franco, Caudillo de España por la Gracia de Diós...
Aquesta reflexió ve a compte del cas que
comenta en Ferran Monegal. En aquest cas els equilibris han de ser més grans ja
que són polítics
i banquers al mateix temps! En Ferran Monegal fa dos apunts, el de l'evasió d'impostos i un sobre la familia reial.
L’evasió de 40.000M€ que explica l’article crec que és molt
inferior a la real. Hi ha algun apunt en el Bloc on se’n parla i només a
Catalunya està calculat pel Sindicat de Tècnics d’Hisenda que és superior a 20.000M€,
per tant proporcionalment a Espanya n’hi hauria d’haver més de 100.000M€!.
http://reflexionsjafores.blogspot.com.es/search?q=Pal%C3%A0
Ferran
Monegal
La impunitat de Blesa i Rato
Falciani denuncia: a Espanya s'evadeixen 40.000 milions a l'any.
Dilluns,
5 de maig del 2014
Ahir
aquest diari va publicar una entrevista fonamental de Núria Navarro a Hervé
Falciani, l'exempleat del poderós banc HSBC
que té en el seu poder una llista de 130.000
comptes opacs. Falciani va facilitar 
a Hisenda els noms dels defraudadors espanyols. Com a complement a aquesta
entrevista de la Núria, també La Sexta, en els seus programes Más
vale tarde i La Sexta noche, han conversat
aquesta setmana amb Falciani
a Hisenda els noms dels defraudadors espanyols. Com a complement a aquesta
entrevista de la Núria, també La Sexta, en els seus programes Más
vale tarde i La Sexta noche, han conversat
aquesta setmana amb Falciani
-Évole
també ho va fer mesos enrere en el seu Salvados-,
i el balanç que ofereix les paraules d'aquest denunciador amb proves
irrefutables no pot ser més decebedor. Escoltin el seu resum de la situació en
què estem: «Hi ha 5.800 bilions d'euros
dipositats en paradisos fiscals que són
propietat d'evasors no investigats. Aquesta xifra
equival a tot el deute europeu. D'Espanya desapareixen cada any 40.000 milions. L'únic que va decidir Montoro al veure
la meva llista va ser fer una amnistia fiscal. Els
culpables no existeixen, només existeixen les víctimes. I de la corrupció no se'n parla. Alguns banquers i
alguns polítics s'han especialitzat a evitar les seves responsabilitats. Per exemple: ni Blesa ni Rato aniran mai a la presó».
Aquest és el diagnòstic de Falciani, home que sap de què parla. La seva
informació i les seves dades sobre els evasors i els corruptes és colossal.
Trama Gürtel inclosa. No obstant, fa la sensació que l'autoritat competent el manté
en una espècie de stand-by. És
una forma de desactivar-lo.
REI,
PAPA I 'GRAN DICTAT'.- Notable excitació i entusiasme al NO+DO de la Monarquia (Audiencia abierta, TVE-1) després de
la visita del Rei al Papa. Ens deien, amb una emoció que els
desbordava: «L'entrevista amb el papa Francesc ha durat 53 minuts, ¡molt més
extensa que els 17 minuts concedits a la Reina d'Anglaterra!». O sigui,
perquè se n'assabenti la pèrfida Albió que la Monarquia espanyola és la
preferida al Vaticà. ¡Ahh! Quina satisfacció per als regis «escolans»
borbònics, segons expressió del mateix Papa. Aquests untuosos rampells
que sacsegen TVE cada cop que viatja el Rei contrasten amb la sana,
desgreixadora, irònica i sarcàstica mirada que li sol dedicar Óscar Dalmau
a El gran dictat (TV-3).
L'altre dia va preguntar als concursants: «Individu de sang blava que,
malgrat no haver treballat mai, manté tota una família. Resposta de 7 lletres
que comença per M». Efectivament: «Monarca».
Ferran Monegal
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada