divendres, 9 de maig del 2014

09/05/14. Comentaris sobre el llibre de Donald A. Norman, Psicologia dels objectes quotidians. Aquest llibre és el resultat de les meves reiterades frustracions amb el funcionament dels objectes quotidians...

Benvolguts,

Un altre article a l’ARA de l’enginyer Xavier Roig,  conegut per les seves posicions liberals, Esperit liberal, encara, comença amb una frase molt significativa:  

De les memòries d’Indro Montanelli vaig aprendre que, en democràcia, no s’ha de buscar la culpa en el lector quan un article no es fa entendre, sinó en l’articulista.

Crec que aquest concepte de culpa no només es pot aplicar en aquest cas sinó que és d’aplicació universal. M’explico i ho demostraré. Per la comesa usaré aquest estímul per parlar de filosofia i no d’Esperits liberals. Aquest concepte m’ha fet recordar prou imatges com per dedicar l’article a un altre escriptor, Donald A. Norman.

Durant els anys 90 vaig fer de professor de Projectes d’Enginyeria a la UPC. El compromís comportava, ultra les classes reglades, també fer de responsable d’un dels Masters de la casa, en el vessant de l’ecologia, del control energètic, de la usabilitat, etc, que estava comprès en el Doctorat. Un dels llibres més agraïts que vaig usar en el curs i que vaig recomanar als doctorands (o masterands?) era aquest: Donald A. Norman. The psychology of everyday things, Basic  Books, 1988. Traduit al castellà per Santos Fontela amb el nom Psicologia dels objectes quotidians.

És evident que el títol comporta una certa trampa ja que la similitud entre el títol d’un dels llibres més coneguts de Sigmund Freud, The Psychopathology of Everyday Life (Psicopatologia de la vida quotidiana) i aquest és evident. I, de fet no és una trampa sinó que el contingut respon plenament al títol. És un llibre de psicologia aplicada. Es tracta d’analitzar els objectes quotidians, cotxes, cafeteres, cadenes de música, telèfons (en aquell temps no hi havia encara telèfons mòbils, però la filosofia del llibre hi és plenament aplicable), i esbrinar quina és la relació mútua entre l’usuari i l’objecte. L’autor en un dels paràgrafs de la introducció diu que:

Aquest llibre és el resultat de les meves reiterades frustracions amb el funcionament dels objectes quotidians...

El primer capítol comença amb una cita que per a un enginyer és important ja que Kenneth Olsen va ser un geni de la ciencia dels ordinadors, en els seus començaments:

«Kenneth Olsen, el ingeniero que fundó y que sigue dirigiendo Digital Equipment Corp., confesó en la reunión anual que no sabe calentar una taza de café en el microondas de la empresa.»

I segueix amb un paràgraf definitiu:

«Para entender cosas así habría que ser ingeniero por el MIT», me dijo alguien una vez, meneando la cabeza porque no sabía manejar su nuevo reloj digital. Bien, yo tengo un título de ingeniería por el MIT (Kenneth Olsen tiene dos y no sabe cómo manejar un microondas). Si se me dejan unas horas, puedo arreglármelas con el reloj. Pero, ¿por qué hacen falta unas horas? He hablado con mucha gente que es incapaz de utilizar todos los elementos de sus lavadoras o de sus cámaras de fotos que no saben cómo manejar una máquina de coser o una grabadora de vídeo, o que a menudo encienden el quemador equivocado de la cocina.

¿Por que aceptamos las frustraciones de los objetos cotidianos, objetos que no sabemos utilizar, esos paquetes tan bien envueltos en plástico que parecen imposibles de abrir, esas puertas que dejan a la gente atrapada, esas lavadoras y esas secadoras que resultan demasiado complicadas de utilizar, esos sistemas de audio—estéreo— televisión, cassette de vídeo que según los anuncios lo hacen todo, pero que en la práctica hacen que resulte prácticamente imposible hacer nada?

El cerebro humano está exquisitamente adaptado para interpretar el mundo. Basta con que reciba la mínima pista y se lanza, aportando explicaciones, racionalizaciones y entendimiento. Veamos los objetos —libros, radios, electrodomésticos, máquinas de oficina o interruptores— que forman parte de nuestras vidas cotidianas. Los objetos bien diseñados son fáciles de interpretar y comprender. Contienen pistas visibles acerca de su funcionamiento. Los objetos mal diseñados pueden resultar difíciles de utilizar y frustrantes. No aportan pistas, o a veces aportan falsas pistas. Atrapan al usuario y dificultan el proceso normal de interpretación y comprensión. Por desgracia, lo que predomina es el mal diseño. El resultado es un mundo lleno de frustraciones, de objetos que no se pueden comprender, con mecanismos que inducen al error. Este libro representa una tentativa de cambiar las cosas.

Vista aquesta brillant introducció al tema filosòfic encetat per Xavier Roig, deixo a la vostra consideració els dos articles esmentats. Us copio els enllaços a l’ARA: Esperit liberal. Esperit liberal, encara.

I us recomano que fullegeu el llibre que us he comentat, que es pot trobar a la xarxa en pdf (Psicologia dels objectes quotidians). Mireu-vos-el ja que jo el considero una joia!

 
Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada