Benvolguts,
A l’estiu del 2011, es va produir un fet que
potser ara no recordem exactament, però que ens ha influït moltíssim en les
nostres vides. La UE va amenaçar el Regne d’Espanya de fer que el BCE l’intervingués.
D’enviar els homes de negre i destapar tots els xanxullos consuetudinaris. L’alternativa:
Modificar la Consti i prioritzar des d’aquell moment l’estabilitat pressupostària, creant
les lleis necessàries, la intocabilitat dels Bancs i el menyspreu absolut als
treballadors. O
sigui fer una fugida endavant! D’aquell fet se n’han derivat el
salvament de bancs i caixes a compte de l’erari públic i la successió de lleis
per limitar les responsabilitats de les empreses, per flexibilitzar salaris
mínims, les lleis anti-avalots, els mètodes d’acomiadament, les pensions, etc.
Si recordem l’inici de la crisi, els entesos varen pronosticar que calia fer una pseudo-devaluació d’un 30%-40%,
per tal de no anar a una fallida total del Reino, que segons els experts seria
la que faria 18 o 19 des del començament de l’edat moderna. I som on som!
Avui, com que en aquell temps estava preocupat
per altres coses, he ajuntat un conjunt d’articles de l’època mostrant com va
esdevenir-se la modificació
exprés de la Consti. Amb més enllaços encara dins dels propis
articles...
1. Fets
consumats
31/08/2011
Montse
Oliva, periodista
Rajoy i
Rubalcaba van ser els protagonistes silenciosos de l’inici del procés per
reformar la Constitució. De fet, no els va caldre obrir boca. Les seves
expressions ho deien tot. Al del PP se li escapava la rialla per sota el nas
mentre comprovava com al socialista li costava dissimular les males nits que li
ha fet passar Zapatero des que va decidir aliar-se amb l’enemic a les portes de
les generals. Lògic, tenint en compte que l’acord li pot costar a Rubalcaba
empitjorar un resultat electoral que fins fa poc ja es preveia prou dramàtic.
És evident que el primer duel televisiu entre aspirants a ocupar La Moncloa es va celebrar ahir. I a la resta de grups del Congrés, com és habitual en aquests casos, se’ls va excloure de la festa. El PSOE i el PP no van tenir en compte cap dels arguments en contra de la reforma. Tot està dat i beneït. Qui vulgui, que s’apunti al funeral de l’autogovern. I qui no, serà vist com un intransigent. No és estrany que CiU, després de veure el nul ressò de la seva queixa, acabés plantant-se o que ERC i altres partits anunciïn que divendres abandonaran el ple abans de la votació final. Tant se val el que facin. La reforma és cosa de dos. O d’un! Perquè, de moment, el primer debat de precampanya l’ha guanyat Rajoy.
És evident que el primer duel televisiu entre aspirants a ocupar La Moncloa es va celebrar ahir. I a la resta de grups del Congrés, com és habitual en aquests casos, se’ls va excloure de la festa. El PSOE i el PP no van tenir en compte cap dels arguments en contra de la reforma. Tot està dat i beneït. Qui vulgui, que s’apunti al funeral de l’autogovern. I qui no, serà vist com un intransigent. No és estrany que CiU, després de veure el nul ressò de la seva queixa, acabés plantant-se o que ERC i altres partits anunciïn que divendres abandonaran el ple abans de la votació final. Tant se val el que facin. La reforma és cosa de dos. O d’un! Perquè, de moment, el primer debat de precampanya l’ha guanyat Rajoy.
2. La
reforma de la Constitució, a debat 24/08/2011
Avui hem
parlat de l’acord del PP i el POSE per reformar la Constitució per
incloure un article que limitarà a gairebé zero el dèficit públic de totes les
institucions públiques. Ho hem fet amb Joan Tardà, diputat d’ERC
al Congrés, i amb Pere Macías, portaveu adjunt de Convergència i Unió al
Congrés.
Macías
ha dit que:
- “Ens
va agafar en relativa sorpresa perquè la nit abans la vicepresidenta econòmica
ens n’havia informat a grans trets.”
- “Per
CiU el calendari exprés, per nosaltres, es va iniciar la nit del 22 d’agost.”
-
“Nosaltres estem rotundament a favor de contenir la despesa pública, però estem
en contra que això se’ns vulgui imposar sense tenir marge i que ens limiti
encara més.”
-
“Defensarem amb dents i ungles que [la reforma] no envaeixi l’autonomia
financera de la Generalitat.”
-
“Zapatero i Rajoy van pactar la reforma per sobre de Rubalcaba.”
- “El
pacte és en ple més d’agost i sense que ningú se n’assabenti. [...] No hi ha
marge per res. Aquest és un pacte entre el PP i el PSOE absolutament tancat.”
- “Ho
veig molt fet, molt liquidat, molt tancat i amb poc marge de maniobra.”
- “[El
govern espanyol] té força política per fer una reforma constitucional exprés i
no té força per fer una veritable reforma laboral.”
-
“Aquest govern, malgrat aquestes decisions finals tan potents, segueix sense
prendre mesures per a l’economia real.”
- “Hem
de continuar posant un suspens absolut a aquest govern, tot i que acabi amb
aquestes heroïcitats constitucionals.”
- “Quan
el PSOE i el PP es posen d’acord em fa patir.”
-
“Voldríem que qui tingués la sobirania sobre el límit de dèficit públic fos el
Parlament de Catalunya.”
-
“L’estat actual d’autonomia de Catalunya em provoca una greu insatisfacció.”
- “Oriol
Pujol té una dèria per fer política i ara hi haurà un marc a l’escenari del
Congrés on hi haurà un bon lloc per fer política.”
- “Molts
dels suports de Pujol a internet són perfils de consellers que els han
piratejat.”
- “Sabem
la persona que ho ha fet [que ha piratejat els perfils].”
- “En
política tot és compatible [que Oriol Pujol sigui número 2 i màxim responsable
de CDC]. El que sí que veig és que s’han d’analitzar les conveniències de les
coses.”
Tardà
ha dit que:
- “Nosaltres
no estàvem informats [de la proposta de reforma]. De fet, fa temps que el
govern socialista té poca relació amb nosaltres.”
-
“Catalans, bascos i gallecs tremolem quan el PP i el PSOE es posen d’acord.”
- “El
govern socialista s’ha acabat lliurant a les idees de la FAES.”
- “Cal
un boc expiatori que han de ser les autonomies. Després d’anys de text
constitucional, el sistema espanyol no pot metabolitzar el sistema autonòmic
postfranquista.”
- “Estem
disposats a fer pinya [amb el Govern].”
- “En 30
anys han estat incapaços de fer mínimes reformes de la Constitució per coses
tan estúpides com és el que fa referència al gènere i la descendència de la
monarquia.”
- “Si en
30 anys l’estat espanyol ha estat incapaç de fer cap mena de reforma
constitucional, que no em digui que ara no és quelcom exogen que es limiti el
sostre de la despesa.”
- “Penso
proposar als companys de l’executiva que, per dignitat, els diputats
catalanistes ens aixequem i fotem el camp.”
- “Crec
que [la reforma] és una agressió no només a l’estat del benestar, sinó també a
Catalunya.”
- “Em
molesta la morbositat que desperten coses tan estúpides [com la del cap de
llista d'ERC a Madrid].”
- “Si el
partit decideix canviar els líders a Madrid serà oportú.”
- Macías (CiU):"Donarem suport a la reforma si el
Parlament tingués la sobirania sobre el límit del dèficit" Descarrega-te'l
Macías
(CiU):"Donarem suport a la reforma si el Parlament tingués la sobirania
sobre el límit del dèficit"
- Tardà (ERC):"Proposaré a l'executiva d'ERC que
els diputats catalanistes ens aixequem i fotem el camp" Descarrega-te'l
Tardà
(ERC):"Proposaré a l'executiva d'ERC que els diputats catalanistes ens
aixequem i fotem el camp"
Reforma exprés y sin referéndum
PSOE y PP pactan el primer cambio de la norma
fundamental en 30 años
Se hará en un mes, por vía de urgencia y sin
referéndum
Lo que había
resultado imposible durante siete años —poner
de acuerdo a PSOE y PP en una reforma constitucional— se ventiló
ayer en el Congreso, por sorpresa y en diez minutos: los que tardó el
presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, en ofrecerla y Mariano
Rajoy, líder del PP, en aceptarla. Pero
la modificación —el primer acuerdo de calado para tocar la Constitución desde
1978— ya no será para establecer la igualdad de hombre y
mujer en el acceso a la Corona, reformar el Senado, nombrar a
las comunidades autónomas y mencionar la Constitución Europea, que era la
propuesta con la que Zapatero llegó al poder en 2004. Será para poner un
corsé permanente al gasto público en España: la “estabilidad presupuestaria”
quedará fijada por mandato constitucional. La vicepresidenta Elena Salgado
aclaró que el límite que se impondrá será “muy cercano a cero” a partir de
2018-2020.
- El PP insiste en que el
Ejecutivo aclare si el BCE le pidió la reforma
- Salgado defiende la reforma de
la Constitución porque da "confianza"
- “Si se reforma la
Constitución, #yoquierovotar”
- Una única reforma
constitucional en 33 años
- VÍDEO: Rubalcaba:
"Zapatero me dijo que tenía un pacto con Rajoy"
- Llama la
atención poderosamente la insistencia “machacona” en la idea de la
estabilidad presupuestaria a toda costa, aplicando directrices económicas liberales.
Las diferencias entre la redacción vigente (que sólo incluía los párrafos
en verde con unas mínimas reglas económicas fijadas) y la nueva propuesta,
son evidentes.
- Especialmente
llamativa es la nueva coletilla introducida en el artículo 135.3 (inserta
entre los dos únicos párrafos existentes actualmente) referida a los
créditos para satisfacer la deuda pública: “… y su pago gozará de prioridad absoluta.” Parece que a los
“inversores” no les vale con la garantía de devolución del Estado, y
necesitan prioridades absolutas, caiga quien caiga.
- La
disposición adicional, en su punto número 3, establece que la adecuación a
los límites de déficit entrará en vigor a partir de 2020. ¿Para qué
entonces además tantas prisas?
Més opinions:
8. López
Casasnovas: 'La música de la reforma fa pensar en recentralització'
L'economista
Guillem López Casasnovas parla de la proposta de reforma constitucional · Diu
que pot limitar l'autogovern i les finances dels governs català, valencià i
balear
PSOE i PP s'ha
posat d'acord per reformar la constitució i fixar el límit del dèficit de tota
l'administració, incloent-hi la de les comunitats autònomes. L'entesa PP-PSOE i
l'obertura del meló de la constitució han disparat unes quantes alarmes, no
sigui que impliqui una nova limitació de l'autogovern i de l'autonomia
financera de les comunitats autònomes. En aquesta entrevista l'economista Guillem López Casasnovas
creu que, efectivament, la música de la reforma evoca, de moment, un nou procés
recentralitzador; que és innecessària i que pot no tenir els efectes desitjats.
I sobre el pacte PP-PSOE de fer una reforma ràpida, manifesta: 'Els manaments
de la cancellera alemanya, Angela Merkel, deuen pesar més que no pas alguns
valors democràtics.’
La
proposta de reformar la constitució pot limitar l'autogovern del nostre país?
Sí,
perquè no hi ha una concepció federal de respecte diferenciat de les dues
jurisdiccions fiscals i Espanya entén que la sobirania fiscal es única.
Hi ha
qui avisa que la reforma pot acabar escanyant encara més les finances dels
governs català, valencià i balear...
Dependrà
de com s'articuli. Però, de moment, la música de la reforma és de recentralització.
Com
s'explica que el PP i el PSOE es posin d'acord a fer una reforma ràpida després
de negar-se a modificar-la per qüestions com la llengua o el finançament
autonòmic?
Els
dictats de la cancellera alemanya, Angela Merkel, i l'ofec financer deuen pesar
més que no pas alguns valors democràtics.
Cal
realment modificar la constitució per impedir les males pràctiques
pressupostàries?
No. Amb
un reforçament de la llei general pressupostària i la limitació de determinades
pràctiques legislatives n'hi hauria d'haver prou. Però ara la qüestió és
complir l'exigència estètica que ens demanen. Es pot donar fins i tot la
paradoxa que, amb aquest canvi espectacular, però de semàntica flexible -.més
que no modificant reglaments precisos--, res no canviï efectivament, malgrat
unes regles de limitació altrament prou sensates.
Acusen
les autonomies de ser les causants del dèficit de l'estat...
No és
pas exacte. Des de la no-concepció federal real de les finances públiques mai
no es pot saber si un dèficit és excés de despesa o insuficiència d'ingressos.
Hi ha
països europeus que ja hagin fet reformes similars? I amb quin resultat?
Alemanya,
i amb semàntica prou complicada. I en alguns estats dels EUA. Però allà la
dinàmica és tota una altra.
24.08.2011
06:00
9. Elisenda
Paluzie: 'Ho aprofitaran per escanyar-nos una mica més'
Amb
el sostre de despesa, les aspiracions d'autogovern es rebaixen encara més
Segurament
que aprofitaran aquesta reforma per escanyar-nos una mica més i per reduir el
nostre autogovern. Marcaran un sostre al deute de les comunitats autònomes, per
més que el dèficit d'aquestes sigui, en realitat, més petit que el de l'estat.
No podem
disposar dels nostres propis recursos, no tenim autonomia fiscal, no recaptem
cap gran impost, depenem del sistema de finançament autonòmic de règim comú i,
a més a més, ara ens afegeixen regles de límit de la despesa? Tot això limita
clarament l'autogovern.
No és
pas igual que un estat amb autonomia fiscal s'imposi un sostre de despesa, a
instància de la Unió Europea, o que te l'imposin sense cap sobirania per
decidir. És una altra manera de subordinar-nos.
Els dos
grans partits espanyols es posen d'acord en això i no pas, per exemple, a
declarar l'estat plurinacional. Són partits que defensen els interessos de
l'estat i, per ells, és important de posar-se d'acord per donar confiança als
mercats i evitar el rescat de l'economia espanyola.
Potser
també ho aprofitaran per arreglar la qüestió de la preeminència masculina en la
successió a la corona espanyola… Tot plegat, és una nova demostració que el
nostre país no podrà augmentar l'autogovern i que, a més, cada vegada ens
trobarem més escanyats.
Ja fa
sis anys d'aquesta tendència. Gradualment es va empetitint el nostre
autogovern. Em fa l'efecte que vivim el dia de la marmota. Com es pot creure
que ara aconseguirem el concert econòmic, si ja el plantejava el primer text de
l'estatut i no va passar el tràmit de les corts espanyoles?
Llavors
els partits catalans no vam defensar-lo amb força. No es poden anar ensenyant
pastanagues per tenir entretinguda la societat. En definitiva, aquests sis anys
ha quedat molt clara quina és la solució.
Elisenda
Paluzie,
degana de la Facultat d'Economia de la Universitat de Barcelona
(Opinió
telefònica recollida per VilaWeb.)
24.08.2011
06:00
10.
Ramon Tremosa: 'Els països avançats diuen que
s'ha acabat la barra lliure'
Defensa
la reforma constitucional, bo i discrepant del discurs nacionalista espanyol
Aquesta
reforma és una imposició d'Europa que cal seguir. Abans de tirar endavant la
integració fiscal --per exemple emetent eurobons o tenint un ministre europeu
de finances-- cal que hi hagi convergència fiscal.
Per això
els països del sud, els PIGS, s'han de posar les piles. Abans de poder reforçar
la moneda única, amb més integració fiscal, cal que cada constitució prohibeixi
dèficits públics excessius.
És una
exigència nòrdica i d'Alemanya que reclama als països del sud que no pot tornar
a passar que acumulin tant de deute. Els països avançats han dit que s'ha
acabat la barra lliure.
El PP i
PSOE han fet una demostració de la unitat nacional espanyola, que estarien
disposats a repetir per aturar propostes futures dels catalans. Aquesta
rapidesa d'actuació els va bé per a demostrar que a partir d'ara el pacte entre
ells serà fàcil per a blindar qüestions com l'agència tributària única o el
sistema d'aeroports centralitzat.
Les
autonomies gasten molt, naturalment: gestionen les competències de sanitat i de
seguretat social, competències bàsiques de l'estat del benestar que requereixen
molta inversió. No pot ser que el govern espanyol digui que la culpa és de les
autonomies, si és ell l'encarregat de recaptar tots els impostos i després els
tanca l'aixeta.
Com a
persona liberal de mercat amb sensibilitat social crec que el pressupost públic
ha de ser sostenible. És de país avançat procurar no estirar més el braç que la
màniga. Europa ha collat i l'estat espanyol ha de respondre amb rapidesa. Ara,
també és cert que el discurs que fan, sobre la unitat nacional espanyola i de
culpar les autonomies, no és nou, i no m'agrada.
Ramon
Tremosa,
economista i eurodiputat de CiU
(Opinió
telefònica recollida per VilaWeb.)Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada