Benvolguts,
Article també extret del web directa.cat. En
aquest article podem veure en negre sobre blanc el que molts ja sabíem, que les estructures
de la dictadura varen romandre intactes i en plena activitat quan el règim va
canviar d’amo. Abans era el franquisme íntimament imbricat amb el nacionalcatolicisme
i ara és la monarquia
borbònico-franquista-constitucional, hereva de totes les iniquitats
del franquisme i també íntimament imbricada amb el nacional catolicisme i les
seves noves variants, Opus Dei, Guerrilleros de Cristo, etc!
Aquí parla de la policia franquista, els grisos,
i de la transició sense solució de continuïtat a la policia actual, que jo
continuaré sempre anomenant grisos ja que no es pot distingir l’una de l’altra.
Però algun altre dia parlarem també de l’Audiencia Nacional, que no és altra cosa que el franquista
Tribunal de
Orden Público, TOP, al que
li varen canviar el nom ja que les dependències, els funcionaris, els caps, les
directrius, són les mateixes. També sense solució de continuïtat!
Us faig notar que a l’any 91, abans d’ahir, la policia
actuava, evidentment, sota les ordres directes de la Delegada
del Govern espanyol a Catalunya, Julia Garcia-Valdecasas. Només
és per recordar-vos que qui mana, mana! I recordeu que l’estructura de la Delegación del
Gobierno, on evidentment no hi ha cap bandera catalana a la façana,
és l’hereva directa de la institució del Gobierno Civil, que junt amb el Gobierno Militar
eren les institucions franquistes de les forces d’ocupació des del 1938!
Fixeu-vos que quan el Ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz vol visitar
Catalunya ho fa quan vol, sense avisar la Generalitat (el estado en Cataluña que diuen) com
fan tots els membres del Gobierno, la Soraya, el Rajoy, etc, i el seu amfitrió és la
senyora Llanos
de Luna, i la seva policia són els grisos i la guardia civil...
http://directa.cat/noticia/repas-historic-brigada-provincial-dinformacio-denunciada-investigar-els-jutges-sobiranistes
http://directa.cat/noticia/repas-historic-brigada-provincial-dinformacio-denunciada-investigar-els-jutges-sobiranistes
Repàs històric a la Brigada Provincial d'Informació,
denunciada per investigar els jutges sobiranistes
Jesús Rodríguez / @Albertmartnez | 05/05/2014
http://directa.cat/noticia/repas-historic-brigada-provincial-dinformacio-denunciada-investigar-els-jutges-sobiranistes
Pedro Esteban Cobreros, comissari en cap de la Brigada Provincial d'Informació de Barcelona (BPI) va
declarar com a testimoni el passat 30 d'abril davant del jutge d'instrucció 22
de Barcelona en relació a les fotografies de 33 jutges publicades a l'edició
del 3 de març del diari La Razón. Esteban va assegurar davant del jutge Juan
Emilio Vilá que va ser ell qui va encarregar a dos inspectors l'elaboració d'un
informe sobre la identitat dels magistrats que signaven el manifest a favor de
la consulta, però que no sabia com les fotografies de la base de dades del DNI
havien arribat al diari madrileny. Més enllà d'aquest
cas, la BPI del Cos Nacional de Policia espanyola ha estat esquitxada per una
llarga trajectòria de polèmiques, moltes d'elles relacionades amb el seu
origen, la Brigada Político-Social del franquisme. En repassem la seva
història.
Interior del diari La Razón el passat 3 de
març.
La
Brigada d'Investigació
Social (més coneguda com a Brigada Político-Social) va néixer de
forma embrionària a finals de la Guerra Civil –amb nuclis en aquelles
províncies que ja eren sota domini dels nacionals– i va comptar amb un actiu
assessorament del règim nazi durant els primers anys de la post-guerra. L'any
1940, després d'una visita a l'Estat espanyol de qui era mà dreta de Hitler, Heinrich Himmler, aquest va enviar a
Madrid un dels seus adjunts i oficial de les SS, Paul Winzer, per tal d'assessorar fins l'any 1944 el funcionament del que havia de ser una eficient policia
secreta. Els nazis van sembrar la llavor d'una institució que va tenir a
les seves files noms que generaven veritable pànic entre qui lluitava contra el
règim franquista: hi destaquen el comissari Roberto Conesa o el cap de la
Brigada Provincial d'Informació de Guipúscoa, Melitón Manzanas. Aquest últim
fou assassinat per ETA l'any 1968.
A la
Direcció General de Seguretat amb seu a Madrid, el comissari Conesa i
l'inspector Antonio González Pacheco (àlies Billy El Niño) van instaurar
mètodes de tortura qualificats com a “salvatges” per les seves víctimes. Entre
els qui van patir la seva tortura hi ha el periodista Paco Lobatón o
l'estudiant Enrique Ruano. Aquest últim i com a conseqüència de l'actuació
policial va morir en estranyes circumstàncies. La jutgessa argentina Maria Servini va dictar
l'any 2013 una ordre internacional de cerca contra González Pacheco, però el
govern espanyol n'ha fet cas omís.
De
puntetes a la transició
L'any 1978
va ser reestructurada i va passar a anomenar-se Brigada Central d'Informació (BCI), sense que es
produís cap purga al seu interior ni es passés comptés davant la justícia per
les seves actuacions. Ans al contrari. El comissari Conesa va
continuar al seu capdavant i molts dels seus inspectors van promocionar dins el
Cos Nacional de Policia espanyola. No va ser fins l'aprovació d'una llei
orgànica el 13 de març de 1986, al final del primer mandat de Felipe González,
quan es va
dissoldre la BCI i es va crear la Comissaria General d'Informació,
que suposadament havia de transformar l'organisme en un ens adaptat als nous
temps democràtics. Però no va ser així. La nova estructura estatal en forma de
comissaria general va incorporar les brigades provincials i alguns dels seus
membres que ja hi treballaven durant el franquisme.
L'actuació
a Catalunya
La
Brigada Provincial d'Informació (BPI) de Barcelona (que també inclou les
províncies de Girona, Lleida i Tarragona en el seu àmbit d'actuació) comptava
amb cinc subgrups durant els últims anys de la dictadura i els primers de la
transició, que
es distribuïen les tasques d'infiltració dins de moviments polítics, socials i
sindicals. Una cinquantena d'agents estaven destinats a les oficines
centrals de la Prefectura de la Via Laietana, i els altres estaven
especialitzats: conflictes laborals (grup 1), espai sindical CNT-UGT (grup 2), PSAN i FNC
(grup 3),
anarquistes i trotskistes (grup IV), sectes i francmasoneria (grup V). Segons
alguns estudiosos de l'època, la denominació de la “sexta” amb que es feia
referència a la BPI era conseqüència de la terminologia interna de la policia,
on la regió catalana era la sisena del seu organigrama.
Després
de l'any 1986, només es té constància documental de la continuïtat d'un d'aquests
grups, el Grup IV, que durant el franquisme perseguia anarquistes i
trotskistes, però que al llarg de les dècades dels anys 80 i 90 va sumar als
seus objectius els okupes i els independentistes d'extrema esquerra. En molts
àmbits se'ls va seguir anomenant brigada sisena o Grup VI de la Brigada Central
d'Informació.
En
aquesta nova etapa, i sota la denominació oficial de Brigada Provincial d'Informació –que
ha conservat fins el dia d'avui–, un nom va destacar per sobre de la resta:
l'inspector José Javier Martín Pujal, àlies “Jordi”. Des de mitjans dels anys 90 i fins el
desplegament dels Mossos d'Esquadra a Barcelona, Martin Pujal va ser
l'encarregat de perseguir tots aquells moviments que actuaven des de la
dissidència política, amb una especial virulència emprada contra el moviment
okupa. “Jordi” actuava a les ordres de la Delegada del Govern espanyol a
Catalunya, Julia Garcia-Valdecasas. Al llarg d'una dècada es van
acumular denúncies per tortures i maltractes comesos per agents de la BPI a
dependències de la policia nacional espanyola a Sants, Cornellà de Llobregat o
a la Prefectura de la Via Laietana, entre d'altres.
Implicat
en un cas de corrupció
L'historial
policial de Martin Pujal, però, va tenir un sotrac imprevist l'any 2009. En el
marc d'una instrucció judicial que investigava una trama de corrupció entre els
responsables dels prostíbuls Riviera i Saratoga de Castelldefels i alts
comandaments de la policia nacional espanyola a Barcelona (entre els que
destaquen el comissari Luis Gómez i l'inspector Abundio Navas), l'ex-cap
d'informació en va sortir esquitxat. El fiscal del cas assegura que Martin
Pujal rebia sobres amb diners per encobrir activitats il·legals. Als membres de
la trama se'ls acusa de filtrar informació sobre futures batudes policials a
canvi d'elevades quantitats de diners o importants regals. El cas va ser jutjat durant la tardor de 2013 i
és a l'espera de sentència. Malgrat això, i segons va informar el
diari El Pais en la seva edició de 23 d'agost de 2012, “Jordi” ha reingressat a la Brigada Provincial
d'Estrangeria de Barcelona. O sigui que l’han canviat de destí,
com el vice de la Marca España que després de dir que els catalans érem una
merda l’han enviat de cònsol a Melbourne o com l’Església Catòlica que s’ha
passat desenes d’anys traslladant els capellans pederastes d’una parròquia a
una altra...
Una
etapa més discreta
A finals
de la passada dècada l'inspector Agustin Castro va ocupar el lloc de Martin
Pujal al capdavant de la Brigada Provincial d'Informació (BPI), i l'any
2012 el va substituir Pedro Esteban Cobreros. Aquest últim (ascendit a
inspector l'any 1982) fins aleshores havia ocupat la plaça de comissari en cap
de la Brigada d'Informació Exterior de la Direcció General de la Policia. L'11
de març de 2011 fou condecorat per la Fundació AEFE en agraïment a la seva
tasca, en un acte solemne que es va celebrar a l'Hotel Juan Carlos I de
Barcelona. Les actuacions de la BPI els últims anys han estat més discretes, ja
que s'han situat en un segon pla mediàtic i policial, a l'ombra de la tasca de
la Divisió Central d'Informació dels Mossos d'Esquadra, que des de l'any 2006
desenvolupa amb més recursos i més personal les funcions que fins fa poc eren
monopoli de la policia espanyola.
En
l'actual organigrama de funcionament de la BPI hi figuren quatre subgrups: Unitat de suport
operatiu, Grup de terrorisme internacional, Grup d'informació de tribus urbanes
i Grup de
terrorisme interior. Es fa difícil saber en quin d'aquests quatre
àmbits s'emmarca la indagació que Esteban Cobreros va fer de les identitats
dels 33 jutges que van signar el manifest a favor de la celebració de la
consulta del 9 de novembre.
Jesús Rodríguez
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada