17/05/14. Vicent Partal. Una prova important, ahir. Els espanyols volen que ens sentim incompresos i que ens imaginem que la victòria és impossible. Però la realitat europea és la que és i clarament Catalunya ja és en el centre del debat.

Benvolguts,

El mestre Partal ens treu la por que les amenaces continuades dels ministres del Gobierno no paren d’intentar posar-nos en el cos. I tot ficant-se en la consciència de cadascú ens explica els diferents sentiments que els catalans podem tenir davant d’aquestes amenaces:

·         Gent que no acaba d'estar segura de la nostra importància internacional…

·        Gent que es creu encara el discurs espanyol, aquell discurs que diu que no som ningú ni interessem ningú…

·         Si fos tan clar que ens quedaríem fora de la UE, per què s'hauria de preocupar ningú de fer la pregunta, o de respondre-la?

·         Tan solament el candidat del PP (i d'Unió) va ser rotund contra les aspiracions catalanes...

Els espanyols volen que ens sentim incompresos i que ens imaginem que la victòria és impossible. Però la realitat europea és la que és i clarament Catalunya ja és en el centre del debat. Com es va demostrar, de manera inapel·lable, ahir.

Una lectura d'aquest article ens pot donar força. Som-hi!

Vicent Partal

16.05.2014

Una prova important, ahir

Ahir al vespre, a la seu del Parlament europeu, es va fer el primer debat entre els cinc candidats a presidir la Comissió Europea. La periodista italiana Monica Maggioni, que va fer de moderadora, els va plantejar preguntes d'acord amb la importància que tinguessin per al conjunt d'Europa i per als milions d'espectadors que el seguien en directe. N'hi hagué una sobre Catalunya.

Encara, a voltes, em trobe gent que no acaba d'estar segura de la nostra importància internacional, que es creu encara el discurs espanyol, aquell discurs que diu que no som ningú ni interessem ningú. Doncs ací n'hi ha una prova contrària indiscutible: el debat català va ser posat obertament sobre la taula dels cinc candidats, que es van trobar obligats a respondre si acceptarien una Catalunya independent dins la UE.  

Amb això, a més, es va demostrar que aquesta unanimitat anticatalana que tant prediquen els espanyols no té ni cap ni peus. Si fos tan clar que ens quedaríem fora de la UE, per què s'hauria de preocupar ningú de fer la pregunta, o de respondre-la? I encara més: tan solament el candidat del PP (i d'Unió) va ser rotund contra les aspiracions catalanes. El socialista va esquivar el debat tant com va poder, el liberal s'hi va sentir incòmode, però va remarcar que Europa no podia girar-se d'esquena a la voluntat dels catalans. El grec Alexis Tsipras es va permetre de donar lliçons de federalisme, però va reconèixer el dret d'autodeterminació. I la candidata dels Verds, Ska Keller, va fer una esplèndida resposta per dir que si acabava presidint la Comissió amb molt de goig donaria la benvinguda a Catalunya i Escòcia com a estats independents dins la UE. Doble bufetada, doncs, ahir al govern espanyol, que hauria volgut de totes passades que ni se'n parlés. O que, en tot cas, fos unànime l'amenaça d'enviar-nos a fer voltes per l'espai sideral.

El govern espanyol, i alguns mitjans espanyols i catalans, fan un gran esforç perquè ens desanimem. I una part d'aquest esforç consisteix a dir que el debat sobiranista és un debat absurd, que no entén ningú fora de l'estat espanyol. Volen que ens sentim incompresos i que ens imaginem que la victòria és impossible. Però la realitat europea és la que és i clarament Catalunya ja és en el centre del debat. Com es va demostrar, de manera inapel·lable, ahir.

director@vilaweb.cat

Joan A. Forès

Reflexions