Benvolguts,
Aquest és un dels primers articles de Jordi Barbeta, Iu Forn i José Antich, d'explicació i resposta al fiscal de Madrid Pedro Rubira per les seves declaracions d'ahir: "Pot haver imparcialitat i serenitat, si s'envia la [causa per] rebel·lió i sedició a Catalunya? Vostès pensen que hi pot haver aquesta serenitat? ¿Que hi pot haver aquesta imparcialitat?”.
No sé si recordeu com un paio de Madrid, ministre o similar, de fa 20 o 30 anys va dir que no es podia deixar de cap manera els mossos d'esquadra a les ordres del Sr. Pujol: S'imaginen si un dia es trastoca i se li acut usar els Mossos de manera equivocada? Doncs ara hi ha un cas semblant, que vol dir que no volen fiar-se ni una gota dels catalans o més ben dit no volen que la seva oposició els organitzi un cristo en cas que se'n fiïn!
A més no es fien dels catalans, ni dels que sense ser-ho exerceixin a Catalunya, i a més no es fien dels funcionaris de justícia, ni dels funcionaris espanyols que exerceixen a Catalunya, depenguin del ministeri que sigui, ni dels funcionaris de la Generalitat, ni...
Podem definir aquesta posició dels funcionaris de Madrid de catalanofòbica (llengua, territori, funció...)
A més no es fien dels catalans, ni dels que sense ser-ho exerceixin a Catalunya, i a més no es fien dels funcionaris de justícia, ni dels funcionaris espanyols que exerceixen a Catalunya, depenguin del ministeri que sigui, ni dels funcionaris de la Generalitat, ni...
Podem definir aquesta posició dels funcionaris de Madrid de catalanofòbica (llengua, territori, funció...)
Vegem aquest article:
La justícia i "el
cachondeo"
Jordi Barbeta
Barcelona. Dimarts, 5 de febrer de 2019
La
fiscalia de l’Audiència Nacional ha afirmat que no es pot jutjar els
acusats del procés a Catalunya per la pressió ambiental a que estarien sotmesos
els jutges. Literalment, el fiscal Pedro Rubira s’ha preguntat: "Pot haver imparcialitat i serenitat, si s'envia la [causa per]
rebel·lió i sedició a Catalunya? Vostès pensen que hi pot haver aquesta serenitat? ¿Que hi
pot haver aquesta imparcialitat?”.
Després, el fiscal ha hagut de rectificar i ha retirat
l’acusació de parcialitat dels jutges destinats a Catalunya, però no l’argument
de fons, segons el qual la justícia és impracticable a Catalunya per la pressió
externa.
Segurament, el fiscal Rubira tindria en ment
alguns antecedents. L’any 2012, per primera vegada en dècades, un fiscal
conservador, Martín Rodríguez Sol, va ser nomenat fiscal
superior de Catalunya. Era conservador però
coneixia bé la Constitució i de la mateixa manera que ho van escriure Francesc
de Carreras, fundador de Ciutadans, i Francisco Rubio Llorente, ex
vicepresident del Tribunal Constitucional i president del Consell d’Estat, va
opinar que existien vies constitucionals per fer una consulta a
Catalunya, dins la llei. La seva opinió li va costar el càrrec. El llavors fiscal general de l’Estat, Eduardo
Torres-Dulce, el va destituir després que el diari El Mundo publiqués un editorial exigint el cap de Rodríguez Sol.
Després, un cop es va celebrar el “procés participatiu” del 9-N, la fiscalia de Catalunya va rebutjar per unanimitat
presentar una querella contra Artur Mas per considerar que no existia
base legal per iniciar accions penals. Torres-Dulce
va haver de desautoritzar llavors la fiscalia de Catalunya i, argumentant la “unitat
d’actuació i dependència jeràrquica”, va
imposar la presentació de la querella que ha comportat la condemna coneguda
ahir de tretze mesos d’inhabilitació per al president Mas, nou per a la
vicepresidenta Ortega i sis per a la consellera Rigau.
Aplicant
la doctrina del fiscal Rubira i fent una comparativa entre la pressió ambiental
d’un i altre lloc, arribarem a la conclusió que si a Barcelona la justícia és
impracticable, a Madrid no passa de ser, com va dir aquell, “un cachondeo”
Queda clar, doncs, que els criteris canvien molt si
s’apliquen des de Barcelona o des de Madrid. Per això, la part principal del
procés s’ha traslladat a la capital del regne on, segons els arguments del
fiscal Rubira, els jutges estan lliures de pressió. Tan lliures com que
el 3 d’octubre del 2017 el rei Felip VI va declarar, sense cap judici
previ, que les autoritats de Catalunya “han vulnerat de manera sistemàtica les
normes aprovades legal i legítimament, demostrant una deslleialtat inadmissible
cap als poders de l'Estat”. Després, el president del Tribunal Suprem, Carlos
Lesmes, va advertir que “La unitat de la nació espanyola és un manament
directe per als jutges”. El mateix escrit d’acusació de la fiscalia general de
l’Estat contra els líders independentistes s’empara en la reclamació feta pel
Rei “als poders de l’Estat”.
És
a Madrid on responsables governamentals com la secretària d’Estat
Irene Lozano donen per condemnats als acusats i també sol passar a Madrid
que el líder del PP, Pablo Casado, i el de Ciutadans, Albert
Rivera, i la gent de Vox reclamen cada dia condemnes exemplars. I també va ser
a Madrid on el portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, va afirmar que
“controlarem la sala segona del Tribunal Suprem des de darrera”.
Aplicant
doncs la doctrina Rubira i fent una comparativa entre la pressió ambiental a un
i altre lloc, arribarem a la conclusió que si a Barcelona la justícia és
impracticable, a Madrid no passa de ser, com va dir aquell, “un cachondeo”.
Jordi Barbeta
Joan A. Forès
Reflexions
Jordi Barbeta
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada