Benvolguts,
L’escriptor gal·lès Roald
Dahl és conegut per moltes habilitats literàries, va publicar molts llibres entre
ells els que ell anomenava Tales of the Unexpected, 1979-1980 en que tots
els contes presenten una sorpresa no esperada (un unexpected end)
En Matthew Tree usa
aquesta tècnica per explicar en el seu curt article Hi havia una vegada una història similar a la de Catalunya de les
darreres dècades.
Vegem-la:
17 febrer 2019 2.00
h
Hi havia una vegada
Matthew Tree
Vet
aquí que hi havia una vegada un estat (que ja no existeix) que tenia el que
ell anomenava una regió, la qual tenia un idioma propi que el mateix estat
afirmava que no era un idioma sinó un patuès agrícola que s’havia de suprimir
a les escoles, als mitjans de comunicació i al mateix carrer.
Ara bé, en veure que aquesta política alienava
bona part de la població dita regional, es va decidir de legalitzar l’idioma
local i fins i tot d’obligar tots els funcionaris estatals a la regió a
aprendre’l al cap de dos anys.
Durant el següent lustre, el nombre de llibres
i periòdics publicats en la llengua dita regional va augmentar més del
100% i totes les arts ídem van viure una eclosió creativa durant el mateix
període.
Però vet aquí que aquests artistes i escriptors i una
part dels polítics locals van afirmar que, per progressar, havien de seguir
el propi camí, tot passant de l’autoritat de l’estat, que, a tall de resposta,
va assumir el control de la regió des de la capital i va portar diversos
líders cívics i polítics regionals a un judici espectacle –és a dir, sense
proves– acusats de sedició.
L’“estat” en qüestió? L’URSS. La
“regió”? Ucraïna.
Els fets van tenir lloc entre 1917 i 1930. Tots els acusats
van ser declarats culpables i sentenciats a molts anys de presó. Ho comento com una curiositat
històrica i sense ganes de fer comparacions injustificades, atès que,
com se sap, la justícia soviètica de l’època era molt més previsible que la
de l’Estat espanyol avui en dia.
Matthew Tree
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada