Benvolguts,
Llegiu aquest
brillant article que demostra com l’Españolito que vienes al mundo te guarde Diós,
veurà en la transmissió “completa” del judici, el que vol veure i no la
realitat. O potser està preparada Espanya,
l'opinió pública espanyola majoritària, alimentada durant tant temps com tota
mena de falsedats, per a una altra cosa que no sigui una vergonyosa condemna
dels líders del procés?
El filòsof francès
Jean Baudrillard, un els autors més brillants de l'avui sovint menyspreat
pensament postmodern, va enfurir mig món el 1991 amb un llibret: La guerra del Golfo no ha tenido lugar. Segons
Baudrillard la retransmissió del judici oferirà el que vol veure l'Espanya
assedegada de revenja, d'escarment majúscul a l'independentisme, sobretot per
ser independentisme català.
O bé, acudir a un altre intel·lectual francès, el sociòleg Pierre Bourdieu, per a qui la televisió oculta mostrant. Veure no és garantia de conèixer, tampoc veure-ho tot en temps real. Sempre hi ha un enfocament; la pantalla sempre serveix un quadre determinat i sempre opera una determinada disposició de l'espectador davant d'allò que veu.
O bé, acudir a un altre intel·lectual francès, el sociòleg Pierre Bourdieu, per a qui la televisió oculta mostrant. Veure no és garantia de conèixer, tampoc veure-ho tot en temps real. Sempre hi ha un enfocament; la pantalla sempre serveix un quadre determinat i sempre opera una determinada disposició de l'espectador davant d'allò que veu.
Vintage
Vegem l’article:
El judici al procés no tindrà lloc
David González
Barcelona. Dilluns, 4 de febrer de 2019
El
filòsof francès Jean Baudrillard, un els autors més brillants de
l'avui sovint menyspreat pensament postmodern, va enfurir mig món el
1991 amb un llibret, La guerra
del Golfo no ha tenido lugar, en el qual va qüestionar de soca-rel que
es pogués parlar de guerra i conflicte real davant del que, segons el seu
parer, no era més que un simulacre televisat de conflagració entre els rampants
Estats Units de Bush parei l'Iraq del fanfarró Saddam Hussein.
Evidentment, aquesta guerra va tenir lloc, però la
sensació d'hiperrealitat proporcionada per aquelles
fantasmagòriques imatges dels míssils caient sobre el cel nocturn de
Bagdad o Riad servides per la CNN la, en teoria, guerra en viu i en
directe, produïen paradoxalment l'efecte contrari: ocultar la veritable
dimensió del conflicte, la realitat real, l'explicació, el perquè.
El
simulacre televisiu era una fàbrica de conformitat i acriticisme. Allò no era
"la" guerra, però com si ho fos. "Passa com a la faula de
La Fontaine: el dia que es produeixi una guerra de veritat, ni tan sols no
notareu la diferència", resumia Baudrillard.
Si no els convenç l'argument de Baudrillard
poden sobrevolar el Google Earth i apropar-se al territori on
passaran les seves pròximes vacances; ja poden passejar, si és el seu desig,
per Tombouctou Ushuaia i experimentar la sensació de ser allà. O bé, acudir a un altre intel·lectual francès, el
sociòleg Pierre Bourdieu, per a qui la televisió oculta mostrant. Veure no és garantia de conèixer, tampoc veure-ho
tot en temps real. Sempre hi ha un
enfocament; la pantalla sempre serveix un quadre determinat i sempre opera una
determinada disposició de l'espectador davant d'allò que veu. Aquí podríem
recórrer a la teoria de la descodificació del britànic Stuart Hall, segons
la qual, cada receptor reinterpreta el missatge que li arriba en funció de la
seva posició cultural, social, econòmica, etc. Però per no
avorrir-los massa, explicaré que, com la Guerra del Golf per a Baudrillard, bé
podria ser que el judici al procés, que serà retransmès en directe per
televisió a partir de proper dia 12, tampoc no tingui lloc. Sense que hagi
començat, s'acumulen els indicis que ens permeten fer un vaticini d'aquesta
mena.
L'estratègia
de l'Estat i la justícia espanyola passa per servir un bany d'hiperrealitat
preventiva i televisada del judici al procés per parar el cop a l'escenari
internacional
La fiscal general de l'Estat, María
José Segarra, ha rebutjat la presència d'observadors internacionals a
la sala de vistes del Tribunal Suprem amb les següents paraules: "Crec que en un judici que té lloc a la justícia
espanyola, que és realment respectuosa amb les garanties de tothom i que, a
més, ofereix una retransmissió en directe, és dubtós que es pugui oferir més
transparència". Repareu en aquest "a més" perquè és la clau. La justícia espanyola, segons la fiscal, és una justícia
garantista, però, per si de cas, s'oferirà una "retransmissió en
directe" a fi que no quedi indici de dubte. I, especialment, als tribunals
i les cancelleries europees on l'Estat espanyol se la juga. Hi ha
alguns nervis: "Cal provar de fer impossible una eventual
sentència condemnatòria contra Espanya en els recursos d'empara presentats pels
líders polítics catalans a presó provisional per greus delictes", escriu
a El País el jurista
Enrique Guillén ("Constitucionalidad en
Estrasburgo").
La
pregunta és, per què si el judici es televisarà, no es permet, en canvi, la
presència in situ de
determinats observadors. Per
què fan nosa? Potser perquè poden veure el que quedarà ocult a les pantalles?
L'estratègia de l'Estat i la justícia
espanyola passa per servir un bany d'hiperrealitat preventiva i televisada del
judici al procés per parar el cop a l'escenari internacional. Tothom podrà veure'l. Però no veurà el que hauria de
veure i sí el que vol veure. Postveritat processal en estat pur. Perquè,
què és el que es veurà? Les presumptes proves dels delictes, rebel·lió,
sedició, malversació... que tothom sap que no van cometre els encausats? Què farà
l'acusació ―la fiscalia, l'advocat de l'Estat, Vox―, mostrar vídeos-fake
dels Jordis, o de Junqueras, o de Turull, o de Forcadell, incendiant
contenidors, llançant llambordes a la policia espanyola, comminant els Mossos a
parapetar-se rere les barricades per defensar la República del 27-O?
I
què és el que veurà tota aquesta gent a la qual des d'almenys el 20 de
setembre del 2017 se li està fent veure tot això que no existeix mitjançant
sumaris-fake com l'instruït pel jutge Llarena, o notícies-fake
sobre proves-fake com les servides un dia sí l'altre també la caverna
digital però també els diaris 'seriosos' ―vegeu el cas dels papers
presumptament comprometedors que els Mossos haurien dut a la incineradora
del Besòs per ser destruïts―?
La retransmissió del judici oferirà el que vol veure l'Espanya assedegada de revenja, d'escarment majúscul a l'independentisme, sobretot per ser independentisme català
La retransmissió del judici oferirà el que vol veure l'Espanya assedegada de revenja, d'escarment majúscul a l'independentisme, sobretot per ser independentisme català.
La retransmissió del judici oferirà el que vol veure l'Espanya assedegada de revenja, d'escarment majúscul a l'independentisme, sobretot per ser independentisme català.
O
potser està preparada Espanya, l'opinió pública espanyola majoritària,
alimentada durant tant temps amb tota mena de falsedats, per a una altra cosa
que no sigui una vergonyosa condemna dels líders del procés?
Ja que hi som, TVE, o la cadena que s'hagués dignat
d'autoritzar el Suprem, el ministre de Justícia o la Guàrdia Civil, podria
haver retransmès en viu i en directe el trasllat dels 9 presos i
preses polítiques des de Brians 2 a Alcalá-Meco i Soto del Real com
animals engabiats o criminals perillosos.
No d'una altra manera poden qualificar-se les condicions
d'aquest viatge de 700 quilòmetres per carretera, amb els acusats separats
entre ells, immobilitzats i gairebé a les fosques en un cubicle metàl·lic de la
mida del lavabo d'un avió. Aquesta realitat
no es va veure als noticiaris de les televisions públiques i privades d'àmbit
estatal. I dubto que la fiscal de l'Estat, en nom de la transparència
i el prestigi del sistema judicial espanyol, s'avingui a lliurar al Tribunal
Europeu de Drets Humans els enregistraments del circuit intern de televisió
dels vehicles, que permetien a la Guàrdia Civil controlar-los a tota hora.
Ara per ara, només ha transcendit el vídeo matusser en el qual els conductors es burlen dels presoners mentre sona una cançó punky contra la Guàrdia Civil; res, perquè els nois facin unes rialles als fòrums habituals de la "Benemérita".
Ara per ara, només ha transcendit el vídeo matusser en el qual els conductors es burlen dels presoners mentre sona una cançó punky contra la Guàrdia Civil; res, perquè els nois facin unes rialles als fòrums habituals de la "Benemérita".
La
veritat és el simulacre. No, el judici als líders del procés no tindrà
lloc.
David González.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada