15/02/2019. Xevi Xirgo. Clar i castellà. “Si la sentència fos avui i se cenyís a allò que vàrem veure i sen­tir ahir, Jun­que­ras i Forn ja serien al car­rer. Absolts, és clar. Absolts. Això, és clar, si el tri­bu­nal se cenyís als fets d’ahir, no jutgés idees polítiques i, és clar, no portés la samar­reta de cap dels dos equips. Perquè ahir, el pri­mer dia de veri­tat de judici, vam començar a veure que sí, que aquest és un judici emi­nent­ment polític ple de con­tra­dic­ci­ons i impre­ci­si­ons per part de la fis­ca­lia i l’advo­ca­cia de l’Estat (a mi em va sem­blar que el fis­cal Cadena fallava més que una esco­peta de fires) i que, en canvi, Jun­que­ras i Forn par­la­ven sense embuts. I amb una con­vicció que, en les seves cir­cumstàncies, em sem­bla que és digna de menció.“Res del que hem fet és delicte: tre­ba­llar per la inde­pendència de Cata­lu­nya no és delicte; fer un referèndum no és delicte; l’argu­men­tació de l’acu­sació no se sosté; el debat polític està pro­te­git per la invi­o­la­bi­li­tat”... són algu­nes de les afir­ma­ci­ons de Jun­que­ras. Valen­tes i dig­nes de qui se sent inno­cent.

Benvolguts,

 Vegem l'Editorial de Xevi Xirgo:

15 febrer 2019 2.00 h

Clar i castellà

Xevi Xirgo - Xxirgo@Elpuntavui.Cat

“Si la sentència fos avui i se cenyís a allò que vàrem veure i sen­tir ahir, Jun­que­ras i Forn ja serien al car­rer. Absolts, és clar

Si la sentència del judici fos avui i se cenyís a allò que vàrem veure i sen­tir ahir al Tri­bu­nal Suprem, l’exvi­ce­pre­si­dent Oriol Jun­que­ras i l’excon­se­ller Quim Forn avui ja serien al car­rer. En lli­ber­tat i absolts, és clar. 

Perquè ahir, el pri­mer dia de veri­tat de judici, vam començar a veure que sí, que aquest és un judici emi­nent­ment polític ple de con­tra­dic­ci­ons i impre­ci­si­ons per part de la fis­ca­lia i l’advo­ca­cia de l’Estat (a mi em va sem­blar que el fis­cal Cadena fallava més que una esco­peta de fires) i que, en canvi, Jun­que­ras i Forn par­la­ven sense embuts. I amb una con­vicció que, en les seves cir­cumstàncies, em sem­bla que és digna de menció.

“Res del que hem fet és delicte: tre­ba­llar per la inde­pendència de Cata­lu­nya no és delicte; fer un referèndum no és delicte; l’argu­men­tació de l’acu­sació no se sosté; el debat polític està pro­te­git per la invi­o­la­bi­li­tat”... són algu­nes de les afir­ma­ci­ons de Jun­que­ras. Valen­tes i dig­nes de qui se sent inno­cent. Sense estratègia jurídica, fins i tot. Perquè se sap pres polític. En va dir més. Mol­tes més. Però totes d’una gran dig­ni­tat política i d’una gran con­vicció. Jun­que­ras va ser clar. Clar i cas­tellà, com s’havia de ser al Suprem. I ho va ser també Forn, que en alguns moments va des­bor­dar les acu­sa­ci­ons amb una con­vicció que va anar molt més enllà de la política: amb dades con­tras­ta­des, i no pas amb un ‘talla i enganxa’ com el que sem­blava ser el relat de l’acu­sació. 

Que, a diferència de Jun­que­ras, Forn decidís com­bi­nar la defensa jurídica i la política i decidís res­pon­dre al fis­cal, va per­me­tre viure ahir també moments bri­llants. I si no fos perquè un s’hi juga 25 anys de presó i l’altre 16, algun tip de riure. Veu­rem què passa la set­mana vinent, quan ja entra­rem de ple en les decla­ra­ci­ons de la resta del govern. 

Vist el pri­mer dia, el pri­mer dia en què de veri­tat es varen con­tra­po­sar ver­si­ons, insis­teixo, el vice­pre­si­dent Jun­que­ras i l’excon­se­ller Forn avui ja hau­rien de ser al car­rer. Absolts. Això, és clar, si el tri­bu­nal se cenyís als fets d’ahir, no jutgés idees polítiques i, és clar, no portés la samar­reta de cap dels dos equips.

  Xevi Xirgo