dijous, 7 de febrer de 2019

05/02/2019. Jordi Morales i Gras. #ThisIsTheRealSpain: radiografia del fracàs a la xarxa de la campanya del govern espanyol. Aquesta anàlisi demostra que la campanya tan sols ha mobilitzat a la xarxa els adversaris polítics. Com més va, més habitual és trobar anàlisis de l’activitat a internet que ens serveixen per a entendre algunes dinàmiques que afecten l’anomenat ‘món offline‘, si és que encara existeix en alguna banda com a ens autònom. Bé sigui per a identificar discursos i relats, per a elaborar classificacions de notorietat o per a saber els hàbits comunicatius dels representants públics, analitzar internet –i Twitter particularment– ens pot proporcionar una visió global de tot plegat, que ens serveix per a observar la panoràmica des d’un punt diferent d’aquells a què solem tenir accés com a mers usuaris. Una de les tècniques més refinades per a analitzar dades en massa (big data, per als amants dels anglicismes) és sens dubte l’anàlisi de xarxes socials, que es pot aplicar en entorns de masses o no, per exemple per a analitzar interaccions socials. Posem per cas en el context comunicatiu de la campanya #ThisIsTheRealSpain.


Benvolguts,

Una sarsuela de finals del segle XIX de nom La verbena de la Paloma, comença amb una conversa entre dos personatges, Don Hilarión i Don Sebastián que varen popularitzar l’expressió: Hoy las cièncias adelantan que es una barbaridad!


He trobat en aquest web d’un autor català, Alfred López, que viu de la divulgació i que és molt interessant, l’inici del diàleg que em perdonareu que copiï:

DON HILARIÓN – El aceite de ricino,
ya no es malo de tomar
DON SEBASTIAN – ¡Pues cómo!
DON HILARION – Se administra en pildoritas,
y el efecto es siempre igual, igual, igual
DON SEBASTIÁN – Hoy las ciencias adelantan,
que es una barbaridad
DON HILARIÓN – ¡Es una brutalidad!
DON SEBASTIÁN – ¡Es una bestialidad!
¡Es una bestialidad!

I com que Hoy las cièncias adelantan que es una barbaridad!, em permeto que l'usi com a referència de com la ciència informàtica moderna porta a aplicacions com la del big data.


Aquest pròleg de divulgació porta a l’article d’avui d’un altre català Jordi Morales i Gras. Vegem-lo:


#ThisIsTheRealSpain: radiografia del fracàs a la xarxa de la campanya del govern espanyol

Aquesta anàlisi demostra que la campanya tan sols ha mobilitzat a la xarxa els adversaris polítics


 05/02/2019  21:50

Com més va, més habitual és trobar anàlisis de l’activitat a internet que ens serveixen per a entendre algunes dinàmiques que afecten l’anomenat ‘món offline‘, si és que encara existeix en alguna banda com a ens autònom. Bé sigui per a identificar discursos i relats, per a elaborar classificacions de notorietat o per a saber els hàbits comunicatius dels representants públics, analitzar internet –i Twitter particularment– ens pot proporcionar una visió global de tot plegat, que ens serveix per a observar la panoràmica des d’un punt diferent d’aquells a què solem tenir accés com a mers usuaris.

Una de les tècniques més refinades per a analitzar dades en massa (big data, per als amants dels anglicismes) és sens dubte l’anàlisi de xarxes socials, que es pot aplicar en entorns de masses o no, per exemple per a analitzar interaccions socials. Aquesta anàlisi posa el focus en les relacions que estableixen entre si els actors socials, i serveix per a identificar i determinar qüestions com ara quins son els grups o els usuaris més importants en un context comunicatiu. Posem per cas en el context comunicatiu de la campanya #ThisIsTheRealSpain.

Contextualitzar #ThisIsTheRealSpain
La primera etiqueta patrocinada pel Ministeri d’Afers Estrangers espanyol (es preveu que n’hi haurà unes quantes, amb la intenció clara i explícita d’influir en l’opinió pública internacional) ha aplegat a Twitter la participació de 38.551 usuaris, que han establert entre si 161.840 interaccions; tot això entre el dijous 31 de gener a la tarda i el diumenge 3 de febrer al matí.

En el següent graf, s’hi han representat les interaccions capturades entre els usuaris. S’hi ha aplicat un algoritme de detecció comunitària que fa possible d’identificar grups o comunitats d’usuaris de Twitter que han format part de les mateixes converses: els colors dels nodes reflecteixen la comunitat de què formen part. Per facilitar la comprensió de la xarxa, hem optat per identificar els actors més prominents (els que han rebut més repiulades) i per caracteritzar les comunitats.








Tal com es pot veure, el gran gruix de la conversa (el 94,35% dels usuaris) és acaparat per sectors socials crítics amb la campanya, i que o bé formen part d’allò que podem anomenar ‘Independentisme’ (@sergipinkman, @pereforcada, @gabrielrufian… i també el basc @joninarritu) o bé pertanyen a l’eclèctic grup que hem anomenat ‘Esquerra espanyola’ (@vvm773, @yo_soy_asin…), on hi ha diverses sensibilitats que, de fora de Catalunya estant, denuncien la situació dels presos polítics i l’actitud de l’estat espanyol en aquesta qüestió sensible i en moltes altres, com ara les actituds envers les persones en cerca de refugi o el masclisme incrustat en el sistema judicial.

A Twitter, l’independentisme i l’esquerra espanyola han engolit literalment el capital comunicatiu de la campanya promoguda per l’estat. Fins al punt que usuaris com @josepborrellf, @lizanoirene o fins i tot @espanaglobal no han pogut constituir un clúster propi i autònom, sinó que han estat absorbits en les lògiques comunicatives crítiques amb la campanya i han format part del clúster d’usuaris més gran amb component sobiranista majoritari.

Absència d’activisme antiindependentista
L’abundància i la diversitat de comunitats crítiques amb la campanya, una diversitat que cal entendre com a aliança tàctica en el context comunicatiu que ens ocupa, contrasta amb l’escassetat de missatges favorables a la campanya #ThisIsTheRealSpain. Tan sols un clúster (l’ocre, situat a l’esquerra del gràfic), enormement dispers i fonamentat en repiulades a diversos usuaris, prova de capitalitzar el discurs positiu sobre l’etiqueta.

Entre els usuaris més prominents d’aquest grup, es destaquen @josebouvila, candidat del PP a les municipals barcelonines, i el compte @anonymus_es, que, segons l’analista de dades Mariluz Congosto, és un ‘perfil fals’ i ‘mercenari’ que tendeix a estimular la propagació de missatges de dreta o extrema dreta mitjançant tècniques de ‘spam’.

Decididament, l’antiindependentisme no ha volgut presentar-se al convit. Entre les grans absències, s’hi destaquen tots els partits unionistes, però sobretot el PSOE. Ara com ara, fa tot l’efecte que els partits no estan disposats a capitalitzar aquesta campanya ni a provar de ‘reconquerir’ un hashtag que l’independentisme i l’esquerra espanyola han fet seu amb una gran facilitat i sense trobar-hi resistència.

Poc ressò internacional
És ben evident que un dels objectius principals d’aquesta campanya és influir en l’opinió pública internacional. No és pas una campanya orientada a ambaixadors, representants públics, empresaris o inversors… sinó que pretén arribar a la població en general, transmetent-li una imatge determinada de l’estat espanyol (consolidació democràtica, estabilitat jurídica, independència judicial, etc.). Ara com ara, és ben clar que aquest objectiu no s’ha complert.

Descobrir la situació d’un usuari de Twitter pot ser tota una aventura, perquè no és pas una xarxa amb geolocalització obligatòria. Per fer-ho, hi ha fonamentalment dues estratègies. La primera és localitzar-los mitjançant l’autoubicació de què disposen. És un mètode amb poca fiabilitat (hom pot dir que és de Cornellà, però també de ‘Sant Esteve de les Roures’ o de ‘Tabàrnia’). La segona, més exacta però no tan acurada, consisteix a inferir-la segons la llengua de la interfície d’usuari.
Mitjançant el primer mètode, hem pogut estimar l’emplaçament de 15.259 usuaris: el 39,6% del total. Com es pot veure en el mapa següent, uns quants centenars d’usuaris alemanys i belgues han intervingut en la conversa, i unes quantes desenes sembla que des dels estats britànic, francès i italià. La resta ha piulat a l’estat espanyol, i concretament, a l’àrea metropolitana de Barcelona.



Mitjançant el segon mètode, arribem a una conclusió molt semblant. La immensa majoria d’usuaris que han participat en la conversa tenen la interfície de Twitter en castellà o en català (conjuntament, el 88,7% de la xarxa). Més llengües de la península Ibèrica, com ara el gallec o l’èuscar, també han entrat en el grup de les deu més usades. De la resta, es destaquen (per sota de l’1% dels casos) el francès, l’alemany, el portuguès i l’italià. El cas de l’anglès pot induir a confusió, perquè és una llengua utilitzada per molta gent de molts indrets: les localitzacions més comunes dels usuaris que tenen la interfície en anglès són, per aquest ordre, ‘Catalunya’, ‘Barcelona’, ‘República de Catalunya’, ‘Barcelona, Catalunya’ i ‘Sant Esteve de les Roures’.


L’etiqueta ha tingut molt poc ressò internacional. Això és ben evident i significa un problema important per als promotors inicials… Però també pot acabar-ho essent per a qui cregui que capitalitzant-lo influeix en la població internacional. Twitter, i les xarxes socials d’internet en general, són alhora un bon termòmetre i un emplaçament privilegiat per a la comunicació política transnacional. Caldrà, doncs, estar atents als moviments de les jornades vinents, marcades per una actualitat amb un potencial internacionalitzador important.


Joan A. Forès
Reflexions

1 comentari:

  1. Benvolgut Joan A. Forès, moltes gràcies per la cita i enllaç del meu bloc.
    Una cordial salutació
    Alfred López

    ResponElimina