29/04/15. Cronologia (7) de les actuacions genocides espanyoles contra Catalunya. Des de les felicitacions d’Alfons XIII, de Don Juan de Borbon, de Mussolini, Hitler, i Goering a Franco fins a l’afusellament (assassinat) de Lluís Companys

Cronologia de les actuacions genocides espanyoles contra Catalunya

Des de les felicitacions d’Alfons XIII, de Don Juan de Borbon, de Mussolini, Hitler, i Goering a Franco fins a  l’afusellament (assassinat) de Lluís Companys

L’ex rei d’Espanya Alfonso XIII es va afegir a les celebracions amb aquest telegrama: “Mi felicitación entusiasta y cordial extensiva a todo ese glorioso Ejército mandado por V.E. y mi gratitud como español con la reiteración de mi adhesión y de mi confianza en el despertar de nuestra Patria.  !! Viva España !! Alfonso XIII.”

El fill d’Alfonso XIII, Don Juan de Borbón (pare de l’actual rei d’Espanya) igualment va felicitar al general Franco: “Felicito de corazón a V.E. con el orgullo de ser español por el victorioso remate tan ejemplar que redime para España queridas provincias catalanas. Con la emoción que siento ante el heroísmo invencible ejército, Generales y Mando Supremo le saluda afectuosamente. Juan de Borbón.”

El “Caudillo” li va contestar. “Recibo con vuestra felicitación el entusiasmo emocionado con que participáis en las glorias de nuestra juventud que forja la España Grande que todos anhelamos.  En día tan señalado para nuestra Patria os envío el más afectuoso y sentido de los recuerdos.  Generalísimo Franco.”

L’ocupació militar de Barcelona desperta en el que utilitzava el títol de “Conde de Barcelona” “el orgullo de ser español por el victorioso remate tan ejemplar que redime para España queridas provincias catalanas”.  En la seva contestació el “Generalísimo” es refereix al dia de l’ocupació com a “día tan señalado para nuestra Patria”.

1939    26 de gener.  Les tropes espanyoles s’apoderen de l’emissora Ràdio Associació de        Catalunya.  Queda totalment prohibit, durant molts anys, utilitzar el català a la ràdio.

1939    27 de gener.  Com a totes les poblacions que s’havien anat ocupant, es prohibeix qualsevol publicació de premsa, religiosa inclosa, en català.  La prohibició va durar 37 anys, ja que fins al 23 d’abril de 1976 no es va poder publicar un diari en català.

1939    Des que va començar l’ocupació de Catalunya es varen prohibir tota mena de llibres en català.. Es varen saquejar i depurar biblioteques i arxius públics i privats.  Molts llibres i papers varen ser portats a Salamanca.  D’altres varen ser cremats, com els llibres i papers d’en Pompeu Fabra, prèviament llançats al carrer davant de casa seva, a Badalona. (La biblioteca d’en Carles Riba ja l’havia cremada la FAI, a Barcelona, el 1936).

1939    Les prohibicions de l’ús del català, amb les corresponents sancions als infractors, es varen estendre a tots els aspectes de la vida quotidiana i a tots els àmbits.  En un text com aquesta cronologia és impossible detallar-ho.  Però, sense que sigui una llista exhaustiva, recordem algunes d’aquestes prohibicions del català:

Els funcionaris no podien parlar en català, ni entre ells ni amb el públic.  A les empreses, comerços, despatxos, en despejar el telèfon es deia “Dígame”.  Estava prohibit l’ús del català en tota mena d’impresos, fins i tot participacions de casamenti estampes de primera comunió.  Prohibició en rètols i anuncis, en la nomenclatura d’hotels, restaurants, bars, noms comercials, marques, i embarcacions.  També en conferències i actes culturals. Prohibició en la correspondència privada, fins al gener de 1940, en què s’acabà la censura postal i ja no es podia controlar.  Nul.litat de les inscripcions en català en els Registres Civils.  Prohibició d’inscriure noms de pila en català i d’utilitzar-los en públic.  Prohibició de representar obres de teatre en català (fins i tot els Pastorets), que es va suavitzar a partir de 1946 com a consequència indirecta de la victòria dels Aliats en la guerra mundial.  Prohibició del cinema en català, fins al 1964.  Prohibició del català en totes les escoles públiques i privades.També en les làpides dels cementiris i esqueles mortuòries.

Es varen canviar i castellanitzar molts noms de poblacions (Recordem aquell “San Baudilio de Llobregat “…), i dels carrers a tot arreu.  El Palau de la Música Catalana va passar a ser  “Palacio de la Música”. (L’Orfeó Català es va prohibir).  La Biblioteca de Catalunya va canviar a “Biblioteca Central”.  Es varen fer desaparèixer  estàtues i monuments relacionats amb la cultura i la història de Catalunya.

Es varen prohibir himnes i cançons com Els Segadors, el Cant de la Senyera, La Santa Espina, La Balenguera, etc.  També es va prohibir la bandera catalana.

(És molt útil, per tenir una àmplia informació sobre aquest període i els seus antecedents, el llibre de Josep Benet  “L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya”.  També es pot trobar informació detallada sobre aquesta persecució en l’obra de Josep M. Solé i Sabaté i Joan Villarroya “Cronologia de la repressió de la llengua i la cultura catalanes (1936-1975).

1940    Afusellament del President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, el 15 d’octubre.  El President Companys s’havia refugiat a França, on després de la invasió  de l’exèrcit alemany va ser detingut per la Gestapo i  entregat a Franco. Va ser torturat a Madrid i traslladat a Barcelona.  Al Castell de Montjuic va ser sotmès a un simulacre de judici, un “Consejo de Guerra sumarísimo”, i condemnat a mort.

Aquesta execució tenia una evident càrrega simbòlica.  Matant  Companys també es matava Catalunya.  Això ens porta a recordar que cal tenir present que la persecució contra la llengua i la cultura catalanes es va dur a terme simultàniament amb una repressió duríssima, amb empresonaments i execucions que es varen perllongar durant molts anys.  Es calcula que només per la presó Model de Barcelona i entre 1939 i 1942 hi varen passar 35.000 persones.  De 1938 a 1953 hi va haver 3.385 execucions de les condemnes a mort dictades pels tribunals de l’exèrcit espanyol. Unes 3.000 execucions corresponen als anys 1939 i 1940.

Diverses personalitats del catalanisme varen ser executades en aquells anys, com Carles Rahola (15 de març de 1939), Lluís Escalé (23 d’abril de 1939), i  Domènec Latorre (6 de maig de 1939).  La repressió també va afectar, a més de dirigents o afiliats de sindicats i partits polítics, càrrecs municipals, com per exemple l’alcalde de Cervera, Domingo Puigredon, executat el 28 de juliol de 1939.