29/04/15. Cronologia (6) de les actuacions genocides espanyoles contra Catalunya. Des de l’abolició de l’Estatut d’Autonomia de 1932 fins l’ocupació de Barcelona per les tropes franquistes

Cronologia de les actuacions genocides espanyoles contra Catalunya

Des de l’abolició de l’Estatut d’Autonomia de 1932 fins l’ocupació de Barcelona per les tropes franquistes

1938    El dia 9 d’abril el General Franco dicta una Llei abolint l’Estatut d’Autonomia de 1932. El preàmbul diu:

“El Alzamiento Nacional significó en el orden político la ruptura con todas las instituciones que implicasen negación de los valores que se intentaba restaurar.  Y es claro que, cualquiera que sea la concepción de la vida local que inspire normas futuras, el Estatuto de Cataluña, en mala hora concedido por la Republica, dejó de tener validez, en el orden jurídico español, desde el día diecisiete de julio de mil novecientos treinta y seis.  No seria preciso, pues, hacer ninguna declaración en este sentido.

Pero la entrada de nuestras gloriosas armas en territorio catalán plantea el problema, estrictamente administrativo, de deducir las consecuencias prácticas de aquella abrogación.  Importa, por consiguiente, restablecer un régimen de derecho público que, de acuerdo con el principio de la unidad de la Patria, devuelva a aquellas provincias el honor de ser gobernadas en pie de igualdad con sus hermanas del resto de España.”

És evident que continua la línia establerta pel Conde Duque de Olivares: “reducir …al estilo y leyes de Castilla sin ninguna diferencia…”,  “… como por nueva conquista asentar y disponer las leyes en la conformidad de las de Castilla …”   La fòrmula concreta, però, s’acosta més a la befa del Tractat d’Utrecht, en què Felip V  “dóna i concedeix als habitants de Catalunya tots aquells privilegis que posseeixen els habitants de les dues Castelles ….”

També el 1938 (recollit a “Palabras del Caudillo”) el general Franco havia manifestat: “El carácter de cada región será respetado, pero sin perjuicio para la unidad nacional, que la queremos absoluta, con una sola lengua, el castellano, y una sola personalidad, la española.”

1938    El dia 9 d’abril és afusellat a Burgos el dirigent demòcrata-cristià Manuel Carrasco i Formiguera, (un dels tres representants catalans en el Pacte de Sant Sebastià), per decisió personal del general Franco.  Carrasco, catòlic practicant i defensor de l’Església catòlica en tot moment, havia estat capturat per la marina de guerra franquista quan, amenaçat de mort per la FAI, el Govern català l’enviava com a representant al País Basc.  Un Consell de guerra el va condemnar a mort a Burgos, i va estar vuit mesos pendent de la decisió del general Franco respecte a l’execució de la sentència.  Franco va tener el “detall” d’ordenar que l’execució coincidís amb el Divendres Sant.

1939    26 de gener.  L’exèrcit espanyol ocupa Barcelona.  S’estableix un règim especial                     d’ocupació militar que dura fins al 1er. d’agost de 1939.  Immediatament es comencen a publicar tota mena de Bans, Ordres i disposicions oficials organitzant  la repressió en general i la persecució del català en particular.  La Plaça de Catalunya és rebatejada com a “Plaza del Ejército Español”.  A tot arreu, oficines públiques, estacions de tren, etc., es van col.locant els cartells de “Si eres español, habla español” i “Hablad el idioma del Imperio”.

1939    Per l’ocupació de Barcelona Franco va rebre telegrames de felicitació de Mussolini, Hitler, i Goering.  En la contestació a aquest darrer, Franco diu: “Muy agradecido a vuestro recuerdo con motivo de la reconquista de Barcelona, os envío, con muy afectuoso  recuerdo, el reconocimiento de mis tropas por vuestro sentido aprecio. Generalísimo Franco.”  És evident que amb l’utilització de l’expressió “reconquista de Barcelona”, Franco se sentia com un nou Felip V. Això també està en línia amb els plans del Conde Duque de Olivares (… como por nueva conquista…).