Benvolguts,
Un interessant
petita reflexió de Francesc Puigpelat, publicat a Nació Digital sobre
la historiografia espanyola, els historiadors espanyols pertanyents al franquisme sociològic (gairebé
tots) i la manipulació i tergiversació de la història, deguda eventualment a la
ignorància dels “aldeanos”, mot que
aquests espanyols ens engalten sempre que poden, ja que la biga del seu ull no
els deixa veure les palles de la resta de la humanitat...
Francesc
Puigpelat
09/04/2015
Franco, Don Pelayo i els historiadors espanyols
«D’aquests mateixos
deliris deriven els coneixements (!?) històrics que demostren tenir Esperanza
Aguirre i Alicia Sánchez-Camacho»
Un dels fenòmens
més graciosos del debat polític entorn
a Catalunya és que, des d’Espanya, s’acusi els catalanistes de manipulació de
la història. Pel que es veu, a Espanya no n’hi ha hagut mai, de manipulació. Només cal veure que
ha calgut esperar 40 anys perquè la Reial Acadèmia de la Història (RAH), al seu
diccionari biogràfic, utilitzi la paraula “dictador” per definir Francisco
Franco. Fins fa pocs dies, la RAH
encara afirmava que el règim de Franco no havia estat una dictadura, sinó només
“un règim autoritari”.
Fet i fet, la biografia oficial de la RAH va ser escrita per Luis Suárez, un dels patrons de la Fundación Francisco Franco. Què es podia demanar, en un cas així? La biografia de Suárez és totalment elogiosa, amaga barroerament la repressió i els crims d’Estat i arriba a dir, literalment: “Puso en marcha, en 1963, el Plan de Desarrollo, que en pocos años colocaría a España en el séptimo puesto en la escala económica mundial”. D’això se’n diu objectivitat!
És clar que la cosa els ve de lluny, als espanyols. La seva passió per l’objectivitat es remunta a les cròniques del rei Alfons III d’Astúries: "La Crónica Albeldense" (any 881), la "Crónica profética" (883) i la "Crónica de los reyes visigodos o Crónica de Alfonso III" (911). En elles s’explica com
Fet i fet, la biografia oficial de la RAH va ser escrita per Luis Suárez, un dels patrons de la Fundación Francisco Franco. Què es podia demanar, en un cas així? La biografia de Suárez és totalment elogiosa, amaga barroerament la repressió i els crims d’Estat i arriba a dir, literalment: “Puso en marcha, en 1963, el Plan de Desarrollo, que en pocos años colocaría a España en el séptimo puesto en la escala económica mundial”. D’això se’n diu objectivitat!
És clar que la cosa els ve de lluny, als espanyols. La seva passió per l’objectivitat es remunta a les cròniques del rei Alfons III d’Astúries: "La Crónica Albeldense" (any 881), la "Crónica profética" (883) i la "Crónica de los reyes visigodos o Crónica de Alfonso III" (911). En elles s’explica com
Don Pelayo, al capdavant d’un
centenar de fidels, va derrotar un exèrcit musulmà format per 178.000 sarraïns,
amb l’ajut miraculós de la mare de Déu de Covadonga.
L’episodi, escrupolosament objectiu, s’ha
repetit durant segles a tots els manuals d’història d’Espanya.
A les mateixes cròniques s’explica a més una molt fantasiosa genealogia segons la qual Don Pelayo era, de fet, nét de Roderic, el darrer rei dels visigots, cosa que el legitimava per tenir el domini sobre tota la Península. En aquests purs deliris medievals es basa el mite de que la nació espanyola ja existia en temps dels reis visigots. I d’aquests mateixos deliris deriven els coneixements (!?) històrics que demostren tenir Esperanza Aguirre i Alicia Sánchez-Camacho per afirmar que la nació espanyola ja existia fa tres mil anys.
Ah, la historiografia espanyola! N’és tant, d’objectiva! Començant per Don Pelayo, i acabant per Franco.
A les mateixes cròniques s’explica a més una molt fantasiosa genealogia segons la qual Don Pelayo era, de fet, nét de Roderic, el darrer rei dels visigots, cosa que el legitimava per tenir el domini sobre tota la Península. En aquests purs deliris medievals es basa el mite de que la nació espanyola ja existia en temps dels reis visigots. I d’aquests mateixos deliris deriven els coneixements (!?) històrics que demostren tenir Esperanza Aguirre i Alicia Sánchez-Camacho per afirmar que la nació espanyola ja existia fa tres mil anys.
Ah, la historiografia espanyola! N’és tant, d’objectiva! Començant per Don Pelayo, i acabant per Franco.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada