03/04/15. Situació al llarg dels temps de l’exhibició de cinema en versió original a la Nació Catalana.

Benvolguts,

Demà analitzarem un article del lingüista Juan Carlos Moreno Cabrera, un dels pocs espanyols de vàlua reconeguda que ens comprèn i ajuda des de la seva càtedra. Val a dir que els espanyols d’aquesta mena es poden comptar amb els dits d’una orella, que diria el Perich,...

De fet no és un article sinó una resposta a un Blogaire saberut de nom José Rodríguez, llicenciat en físiques i ciberactivista com ell mateix es defineix i amb càrrec polític a Horta-Guinardó durant els darrers 8 anys, afiliat al PSC(PSC-PSOE), del qual ara se n’ha separat, però mantenint l’esperit d’esquerra segons ell mateix s’autodefineix.

Sembla que Moreno Cabrera, ha proposat aquest article per analitzar els criteris o corrents sociolingüístics en una Catalunya independent que propugna José Rodríguez i que difereixen molt dels seus. Les opinions contraposades de José Rodríguez i Moreno Cabrera junt amb una munió de comentaristes del Blog d’aquest darrer ha portat a un intercanvi d’apunts que també s’adjunten en l’article de demà.

La frase amb la que jo començo aquest apunt de demà és Estem davant d’un duel de titans, i aquí m’ha entrat la vena cineística de la que n’ha sortit aquest apunt d’avui.
Hi ha un film de John Sturges que en anglès es titula “Gunfight at the O.K. Corral”, i que a Espanya el varen traduir per Duelo de titanes.

A Espanya, imposat pel franquisme, les pel·lícules als cinemes no són en versió original com a tot arreu sinó que són doblades al castellà. Com que en aquest article el catedràtic Moreno Cabrera parla de llengües (com sempre), i com que l’escenari que presenta és el de la llengua catalana minoritzada i perseguida a Catalunya i molt pitjor en les altres parts del domini de la llengua o més ben dit en la totalitat de la Nació Catalana (Recordeu que la Nació Catalana va de Salses a Guardamar i de Maó al Cinca), m’ha semblat interessant complementar els apunts que s’analitzen aquí amb una menció sobre la situació al llarg dels temps de l’exhibició de cinema en versió original a la Nació Catalana.

Anem al començament. A partir del 1922 quan Mussolini com a cap del partit Socialista Italià esdevé cap de govern a Itàlia i seguidament es converteix en dictador, es troba que la llengua italiana no està massa consolidada i es parlen moltes variants de les llengües de la península i de les illes. Només el 2,5% de la població d'Itàlia podia parlar el llenguatge estandarditzat italià correctament quan la nació es va unificar el 1861.

Quan el cinema sonor arriba a Itàlia Mussolini o els seus assessors decideixen passar les pel·lícules en versió italiana per dues raons: Per fer que tothom entengui la llengua i per unificar el sentiment de pertinença.

Quan el Tercer Reich envaeix Txecoslovàquia l’any 1938, Hitler decideix fer com el seu col·lega Mussolini i doblar totes les pel·lícules a l’alemany per tal que les pel·lícules els arribin al pobles envaïts en versió alemanya (si no vols caldo tres tasses), pels mateixos motius.

En un altre apunt d’aquest Bloc hi vaig escriure i ho reprodueixo, el seguent:

Reportatge “De Nuremberg a Nuremberg”. Film sobre la segona guerra mundial i el posterior judici de Nuremberg.

El reportatge, com la pel·lícula que se’n va fer el 1961  dirigida per l’Stanley Kramer,  demostra la immensa barra dels dirigents nazis jutjats a Nuremberg, i uns quants executats, que van negar que haguessin sabut mai res dels Camps d’Extermini. Ells eren uns laboriosos treballadors que es dedicaven a fer la seva feina el millor possible (d’acord amb els estàndards alemanys...). El discurs del President del Tribunal explicant aquest capteniment i aquesta estada als llimbs dels capitostos nazis es va fer famós. En una de les escenes del reportatge expliquen que els nazis a Txecoslovàquia, en la seva feixuga tasca de captura de jueus, quan trobaven joves que no semblaven d’ètnia jueva sinó més aviat aris, els enviaven cap a Alemanya per tal de ser germanitzats. Que deu ser el mateix que els ministres espanyols, com en Wert, hereus dels nazis alemanys, de Franco i del franquisme han volgut fer sempre a Catalunya: espanyolitzar els catalans!

A l’any 1936 hi havia una potent indústria cinematogràfica a Catalunya . Hi havia també empreses de doblatge de films. Les pel·lícules es passaven en versió original o subtitulades al català. Després de la invasió de Catalunya per l’exèrcit franquista  l’any 1939, no va quedar a Catalunya cap indústria ni d’aquest ram ni dels altres. Els espanyols varen delmar Catalunya, varen robar tot el que varen poder i segurament que les màquines de les indústries de cinematografia les varen traslladar al seu país. Por justo derecho de conquista!

En el moment de tornar a fer funcionar els cinemes el règim del Franco esdevingut Generalísimo tingué la genial idea de fer com els seus dos col·legues Mussolini i Hitler i per tant doblar a l’espanyol totes les pel·lícules, pels mateixos motius abans esmentats i explicat en l’acudit gràfic de l’Esquella de la Torratxa: unificar, unificar i unificar, espanyolitzar, espanyolitzar i espanyolitzar!

De forma que els espectadors no varen poder gaudir més de films en versió original. Això ha influït a fer que els espanyols no hagin après llengües com succeeix en altres països (com a mostra les llengües que dominen l’Aznar, la Botella, el Zapatero, el Rajoy...)! O tal com el diputat Alfred Bosch d’ERC va dir respecte a la llei Wert i la immersió lingüística al Congreso de los Diputados: Cualquier niño catalan habla el doble de lenguas que cualquiera de sus señorias!

Aquesta manera de fer ha influenciat també el mon televisiu de forma que la gent s’ha acostumat a consumir televisió també doblada.

Tot aquest preàmbul justifica el plany o el greuge pel fet que els films doblats són manipulables! I aquí el nacionalcatolicisme també va actuar salvatgement. L’Espanya nacionalcatòlica va ressuscitar la inquisició i per tant tot s’hi valia. Canviar els diàlegs, canviar els títols de les pel·lícules. Hi ha un cas paradigmàtic amb el film Mogambo, en el que varen canviar els diàlegs i suposo que varen retallar escenes de manera que els personatges de la Grace Kelly i el seu marit varen quedar convertits en germans. Això va produir que un adulteri del Clark Gable i la Grace Kelly en l’original va deixar de ser adulteri, però aleshores es va convertir en incestuosa la relació entre la Grace Kelly i el seu marit. I no se sabrà mai quantes pel·lícules ens han amanit d’aquesta manera. Un altre mètode generalitzat era i és encara canviar els títols de les pel·lícules, no sé per quin motiu. Això fa que “Gunfight at the O.K. Corral”. es convertís en Duelo de titanes tal com dèiem al començament...

Joan A. Forès

Reflexions