Benvolguts,
El company Lluís del Grup d’Opinió GOAL em passa aquest
article de El País (que pel que
diuen o deien, és el més conciliador dels diaris de Madrid) de l’endemà de la Decisió del
Parlament de Catalunya (o d’ERC + CDC)
de presentar el seu “enèsim preacord pel
Full de Ruta del procés independentista”.
I en Lluís comenta:
El diari dels
"progres" avui diu això. Fixeu-vos en el títol. Ja ho diuen tot: "Dret a no
decidir"
Si aquesta són els progressistes
no fa falta imaginar com són els conservadors.
Segons el DIEC,
progressisme:
1) és el conjunt
d'idees socials i polítiques avançades, innovadores.
2) doctrina i
tendència que integren religiosament la lluita per la reforma de les
estructures socials, polítiques i econòmiques, basant-se en la necessitat de
posar en contacte la fe i la vida en el món actual.
Em podeu dir quan ha estat progressista aquest
diari? És tan o més
reaccionari que l'ABC. Com a mínim
aquest diari no enganya ningú. Diu el que pensa. Els del País volen ser la
Bíblia dels "progres
de boquilla". No fa falta pensar, només llegint el diari i
transmetent les seves idees ja ets progre. Quin nivell!
Recordo que un dia la
senyora Maria-Aurèlia Capmany va dir, textualment, sobre aquest diari "si quan tracten
temes sobre Catalunya podem observar com menteixen, qui em diu que quan parlen
de 'Afganistan, que jo no ho puc comprovar, no diuen la veritat i també
m'enganyen"
Aquest és el diari en
què s'han format els amics de l'Herrera i la Camats.
I ara uns comentaris meus:
·
El País
com molt bé diu en Lluís és el diari de capçalera dels progres que havien sigut
del PSUC i que al llarg del règim de la Monarquia Franquista bananera, a partir de l'any 1985 han acabat a ICV. En conec uns quants. Ara bé, a ICV, que va començar per Iniciativa per Catalunya (IC) també hi varen anar a parar per un cantó els independentistes que
havien sigut de l'Entesa de Nacionalistes d’Esquerra (ENE), que provenien de Nacionalistes d’Esquerra (NE), que prèviament havien sigut del PSAN (Partit Socialista d'Alliberament Nacional), i
que durant la dictadura havien militat en el Front Nacional de Catalunya, i per l'altre cantó s'hi varen ajuntar Els Verds (Confederació Ecologista de Catalunya). D'aquí en va sortir ICV. Al mateix temps hi havia els d'(EUiA) que provenien del PCC (escisió del PSUC). D'aquí en va sortir la Coalició ICV- EUiA, tot això havent deixat altres grups pel camí com una fracció del PSAN, el Partit del Treball (PT) i d'altres. Per tant
es pot dir que és un partit poti-poti. Per això hi conviuen independentistes d’esquerra
i unionistes d’esquerra.
·
Referint-me al capteniment d’ICV-EUiA, i en general al que hem anomenat coalicions com CiU i d'altres, he sentit darrerament
una bona definició de les coalicions i del seu comportament en les sales i sessions dels Parlaments.
Algú parlava del Parlament Britànic
que en ser el Cap de Govern interpel·lat o entrevistat sobre la disposició
física del membres de la sala va explicar que ell estava al centre de la sala i tenia els
adversaris al davant i els enemics al darrere...
·
Com a tema a part continuo estant al·lucinat de com els nostres
enemics, de Madrid o autòctons, defensen els drets dels catalans en unes determinades circumstàncies: El País defensa els drets
dels catalans quan els governants
elegits democràticament han abduït els seus enemics en prendre decisions que deriven en frau de
llei, en detriment dels ciutadans catalans. També el Rajoy en el
directe.cat expliquen que va dir que El full de ruta, va en contra “del destí de la història” (de la història de Catalunya o la d’Espanya?). Mariano Rajoy diu que el preacord és dolent
tant pels catalans com “per la resta d’espanyols”
Qui ho havia de dir, com ens amanyaguen...
Editorial
Dret a no decidir
El full de ruta CDC-ERC per la independència redueix els drets dels
ciutadans catalans
El País 1 ABR 2015 -
00:11 CEST
El Parlament de
Catalunya serveix per legislar, controlar i triar el Govern de la Generalitat.
I aquest, per dirigir l'Administració autonòmica en cada període. No per a res més. Així ho estableixen els articles 55 a 72 de l'Estatut d'Autonomia. Tot
el que sigui desviar totes dues institucions, la Cambra i l'Executiu, de les
funcions previstes en aquest text deriva en frau de llei, en detriment dels ciutadans catalans.
Cada elecció en cada
graó de la (multi) “governança” serveix pel que serveix. Si
s'utilitza per a un objectiu diferent, que desborda els seus poders i
competències, resulta per tant extra vires: un abús de poder. Així que una
elecció municipal no pot confiscar les funcions d'un Govern autonòmic. Ni una
convocatòria legislativa nacional pot anul·lar les competències repartides per
l'Estat de les autonomies. Ni un referèndum substituirà una elecció, ni una
elecció equival a un plebiscit, excepte en les repúbliques bananeres o en les
antigues dictadures soviètiques.
Si algú ho força, s'arrisca a obliterar o
reduir els drets dels ciutadans (en aquest cas, catalans), perquè a cada dret
li correspon un deure d'una Administració determinada, no de qualsevol, i a cada deure d'aquesta,
l'exercici de la seva exigència pels ciutadans. Tot el que s'aparta d'aquest
esquema desemboca en erosió de la democràcia, el caos o l'autocràcia.
Aquesta sèrie
d'evidències estatutàries i constitucionals és el que obliden Convergència
Democràtica i Esquerra Republicana (acompanyades de les seves organitzacions
d'agitació) en
el seu al·lucinant full de ruta unitari per a la independència de Catalunya
signat dilluns.
El millor resum del
contrasentit d'aquest document –que amb prou feines rearmarà la moral dels
independentistes de bona fe una vegada coneixen que les enquestes els neguen la
majoria necessària– l'ha expressat Dolors Camats, una dirigent
(independentista) d'Iniciativa per Catalunya, fins fa poc adscrita al moviment
sobiranista.
L'especiós full de ruta “nega el dret a
decidir”, denuncia Camats, perquè imposaria la secessió sense votació expressa
específica i per quòrums parlamentaris inferiors al prescrit (dos terços dels escons per reformar
l'Estatut). I “unes
eleccions al Parlament no poden substituir el referèndum” perquè
s'hi diluciden coses diferents, i una decisió transcendental requereix una
consulta, legal i pactada, ad hoc.
El plantejament
contradiu la promesa d'Artur Mas que els ciutadans votarien en cada pas del seu
peculiar procés (el que ara es nega: es confirmaria una Constitució
l'elaboració de la qual no hauria estat sotmesa a les urnes); prescriu la
declaració unilateral d'independència (amb negociacions col·laterals només
cosmètiques); reconeix (i per tant, impulsa) que Catalunya quedaria fora de
l'ONU i de la Unió Europea; i viola flagrantment qualsevol senyal de legalitat.
És encara pitjor que
un atemptat democràtic. És un deliri sense pal·liatius.
Editorial
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada