29/04/15. Cronologia (5) de les actuacions genocides espanyoles contra Catalunya. De la creació de la Mancomunitat de Catalunya fins l’entrada de les tropes franquistes en territori català

Cronologia de les actuacions genocides espanyoles contra Catalunya

De la creació de la Mancomunitat de Catalunya fins l’entrada de les tropes franquistes en territori català

En aquest lliurament s'explica l'incomprensible odi dels governants espanyols, de dretes i més alleugerit però existent, d'esquerres en ple segle XX contra Catalunya i contra el català. S'inicia en la primera dictadura i continua durant la guerra d'Espanya contra Catalunya.

1914    Es crea la Mancomunitat de Catalunya, un òrgan polític català amb autonomia molt limitada, però que sota l’impuls d’Enric Prat de la Riba va crear moltes infraestuctures i institucions  com la Biblioteca de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans, l’Escola del
Treball, la Universitat Industrial, etc.  És el primer intent de redreçament institucional de Catalunya, com a fruit de les pressions populars de la Renaixença i del catalanisme polític.

1923    El mes de setembre es produeix el cop d’Estat del general Primo de Rivera, que presideix un Directori militar.  Immediatament es dicten diversos Decrets de prohibició de l’ús del català.

1924    S’imposa l’ús del castellà en les etiquetes i prospectes dels productes farmacèutics.

1925    La dictadura del General Primo de Rivera suprimeix la Mancomunitat.

1925    Prohibició de llibres catalans a les escoles.

1926    Es reitera l’aplicació de fortes sancions als mestres que utilitzin el català.

1926    Prats de Molló.  L’ex militar i polític catalanista Francesc Macià organitza un intent d’alliberament de Catalunya des de territori de l’Estat francès, que va ser desbaratat per la policia francesa.

1930    El mes de gener s’acaba la Dictadura del general Primo de Rivera.

1930    Pacte de Sant Sebastià.  El mes d’agost es reuneixen a Donosti (Sant Sebastià) representants dels partits republicans  de l’Estat espanyol que acorden la creació d’un Comitè revolucionari republicà.  Els representants catalans eren Macià Mallol per Acció Catalana Republicana, Manuel Carrasco Formiguera per Acció Catalana, i Jaume Aiguader per Estat Català, que varen arrencar dels polítics espanyols el compromís verbal de que les Corts constituents de la futura República aprovarien un Estatut d’Autonomia de Catalunya.

1931    El 14 d’abril es proclama la República.

1932    El 9 de setembre s’aprova, després de moltes retallades, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que estableix que el català, com el castellà, és llengua oficial a Catalunya.

1936    Juliol.  Esclata la insurrecció militar contra la República.  Des del primer moment queda clar que un dels principals objectius dels sublevats és liquidar les autonomies, especialment la catalana, i tornar a imposar el castellà com a únic idioma de l’Estat.

1936    Afusellament del President del Barça.  La primera execució significada que va portar a terme l’exèrcit espanyol va ser la de Josep Sunyol i Garriga, President del Club de Futbol Barcelona, el dia 6 d’agost, a les tres setmanes de començada la guerra.

1936    També al mes d’agost de 1936 es varen començar a estudiar i promoure, a l’Ajuntament i a la Diputació provincial de Saragossa, diferents projectes d’annexió de diverses zones de Catalunya a Aragó.  Uns es referien a la província de Lleida, altres a les comarques de l’Ebre, a fi que “Aragón tenga una salida al mar Mediterráneo,  a través de la comarca tortosina”.  Un altre projecte proposava la cessió de tot Catalunya a Aragó, i la desaparició del nom de Catalunya.

Durant tots els anys de la guerra, i des de bon començament, es varen formular molts  propòsits            de destrucció física de Catalunya:  “Cataluña debería ser sembrada de sal”, “es que en Cataluña hay que entrar con un arado, y no hay que dejar piedra sobre piedra”.  D’altres deien, referint-se a la destrucció de Guernica: “Esto hay que hacer con toda Vizcaya y toda Cataluña “.

Pel que fa a la indústria catalana, el General Queipo de Llano, i d’altres, reclamaven que fos dispersada.

1937    Després de l’ocupació del País Basc per l’exèrcit espanyol, un cert nombre de catalans que havien fugit de Catalunya al principi de la guerra, es varen traslladar a Sant Sebastià.  En tot el País Basc s’havia organitzat una intensa campanya de persecució contra els qui s’atrevissin a parlar en euskera en públic, persecució que també es va estendre als catalans.

A tot arreu hi havia cartells que conminaven: “Si eres español, habla en español”, “Habla el idioma del Imperio”.  Hi havia una “Guardia Cívica” formada per paisans voluntaris que vigilava en hotels, cafès, restaurants, etc., i que denunciava  tots els que sorprenien parlant en euskera o en català, amb detencions i multes, fins i tot per parlar-hi per telèfon.

1938    El 25 de març de 1938 les tropes franquistes varen entrar en territori català, i el 3 d’abril varen ocupar la ciutat de Lleida.