Benvolguts,
És interessant pouar
en articles com aquest i saber qui és qui en la ultradreta (i també en l’ultraesquerra!).
En aquest niu, si seguiu l’enllaç hi trobareu teca molt
interessant que es remet als principis del franquisme, i abans, amb societats
(secretes?) franquistes, amb gent molt preparada que va subministrar dirigents i
ministres a la Dictadura, sobretot en el camp de l’ensenyament. L’Abat Oliva és hereu d’un dels nius de la serp La
Fundación Universitaria San Pablo CEU i la Asociación Católica de
Propagandistas. L’article
del Bloc del 2013 explica com aquestes serps feixistes varen omplir la
universitat espanyola d’escurçons.
Com a detall curiós per tergiversar la història, que els capitostos espanyols
practiquen dia rere dia, en l’apunt trobareu la notícia que em va fer saltar
els ploms en aquell moment, 2013, que deia:
La Universidad
CEU San Pablo niega la persecución del catalán en el franquismo...
Davant d’aquesta
barbaritat he tirat de Wikipedia i he trobat el fil d’Ariadna que
m’ha portat fins a conèixer la historia de la CEU i sobretot
els seus antecessors, els feixistes nacionalcatòlics de la Asociación Católica de
Propagandistas. I aquesta història explica que els
ministres franquistes que més
recordem són els que dirigien les àrees d’ensenyament i d’universitats i que
són:
els que ara
tenen la barra de dir que el franquisme no va perseguir el català!
Jo hi era i ho vaig
patir. “Cara al sol” cada dia, Formación del Espíritu Nacional, “hable usted en cristiano”, Frente de Juventudes,
Sindicato Español Universitario, ejercicios espirituales, capellans que et
tocaven el cul i que deien que et quedaries cec!
Uns tasts de l’article:
Junto al intelectual católico Ramiro
de Maeztu, tres propagandistas insignes, Eugenio Vegas Latapie, Víctor
Pradera y José María Pemán, fundaron en octubre de
1931 la sociedad cultural Acción Española. Esta sociedad fundó una
revista con el mismo nombre como revista doctrinal católico-monárquica
cuyo primer número apareció en diciembre de 1931. El último número regular
publicado fue el 88, junio de 1936. También en 1931, ante los acontecimiento acaecidos en España, la
ACdP se implica en la creación de Acción Nacional, que luego
por imperativo legal pasó a llamarse Acción Popular y cuyo líder
principal fue el propagandista salmantino José María Gil-Robles.
De acuerdo con esta política, la ACNdeP va a copar los puestos ministeriales en los
gobiernos de Franco. En 1945 es nombrado Ministro de Asuntos Exteriores
el propagandista Alberto Martín Artajo. Otros ministros propagandistas
de Franco fueron José Larraz López (Hacienda), José
Ibáñez Martín (Educación), Joaquín Ruiz-Giménez (Educación), Fernando María Castiella (Exteriores)
y Federico Silva Muñoz (Obras Públicas). Alberto Martín Artajo fue el
artífice del Concordato con la Santa Sede del año 1953 que
rompió el aislamiento de España y supuso una extraordinaria plataforma para la Iglesia
Católica en España. Se puede decir que hasta
el año 1957 el tono político de los consejos de ministros de Franco lo marca la
ACNdeP bajo el liderazgo primero de Fernando Martín Sanchez y luego de
Francisco Guijarro y Alberto Martín Artajo...
Aquí trobareu més noms
i cognoms dels feixistes d’en Franco i que potser els joves no coneixeu, d’abans de la
guerra i de la dictadura com:
Víctor Pradera, José María Gil-Robles, Fernando María Castiella, Federico Silva
Muñoz i Alberto Martín Artajo. També
José Antonio Aguirre, Leopoldo Calvo-Sotelo, Marcelino
Oreja, Íñigo
Cavero, José María Pemán, Blas
Piñar i d’altres!
Doncs bé, aquest article-entrevista de l’Andreu Barnils ens posa al dia i ens
mostra els noms i cognoms dels feixistes actuals:
30.04.15
Andreu Barnils
L'espanyolisme a Catalunya, retratat per Jordi Borràs
El fotoperiodista
publica el llibre 'Plus Ultra. Una crònica gràfica de l'espanyolisme a
Catalunya'
http://www.vilaweb.cat/noticia/4270162/20150430/lespanyolisme-catalunya-retratat-jordi-borras.html
vía @vilaweb
—D'on us ve aquest
interès per la fotografia?
—Jo vaig començar a fer fotografies perquè el sonat del meu germà Enric, periodista, se n'anava a Montjuïc a fer fotografies de les trobades ultres, i allà se'm va despertar. Polititzat i independentista com era jo, descobreixo un món que creia llunyà. I veig que no. Que és aquí, manifestant-se a la plaça de Sants, i que surt al carrer amb tota la impunitat.
—Jo vaig començar a fer fotografies perquè el sonat del meu germà Enric, periodista, se n'anava a Montjuïc a fer fotografies de les trobades ultres, i allà se'm va despertar. Polititzat i independentista com era jo, descobreixo un món que creia llunyà. I veig que no. Que és aquí, manifestant-se a la plaça de Sants, i que surt al carrer amb tota la impunitat.
—Però el llibre no
és de fotògraf i prou. També és d'escriptor.
—A disset anys vaig deixar d'estudiar i em vaig posar a treballar al Port de Barcelona. Netejant cobertes i pintant bucs de vaixells. Amb els anys vaig tornar a estudiar, il·lustració. Sóc il·lustrador de professió, fotògraf per accident i periodista per necessitat. Ara he escrit perquè a vegades on no arriba la foto, hi ha d'arribar el text. En un llibre com aquest, amb la complexitat que té, no volia fer un àlbum de cromos. Volia contextualitzar cada fotografia i que no em diguessin que manipulava. Lloc, dia, noms.
—A disset anys vaig deixar d'estudiar i em vaig posar a treballar al Port de Barcelona. Netejant cobertes i pintant bucs de vaixells. Amb els anys vaig tornar a estudiar, il·lustració. Sóc il·lustrador de professió, fotògraf per accident i periodista per necessitat. Ara he escrit perquè a vegades on no arriba la foto, hi ha d'arribar el text. En un llibre com aquest, amb la complexitat que té, no volia fer un àlbum de cromos. Volia contextualitzar cada fotografia i que no em diguessin que manipulava. Lloc, dia, noms.
—Josep Alsina, vice-president de Som a Temps. Professor d'institut a Nou Barris (Barcelona), Alsina va militar al PENS (Partido Español Nacional Socialista), organització neonazi molt més radical que CEDADE i que va derivar en grup paramilitar. Va posar artefactes a editorials, distribuïdores de llibres, etc. i va estar a Fuerza Nueva. Ara és vice-president de Som a Temps. I Som a Temps el funda Josep Ramon Bosch, president de Societat Civil Catalana.
—Josep Ramon Bosch?
—President de Societat Civil Catalana. Aquest home el 18 de juliol de 2013 va anar a un homenatge a Gandesa. S'hi homenatjava el cop d'estat franquista del 18 de juliol. Parlem de pocs mesos abans de fundar Societat Civil Catalana.
—President de Societat Civil Catalana. Aquest home el 18 de juliol de 2013 va anar a un homenatge a Gandesa. S'hi homenatjava el cop d'estat franquista del 18 de juliol. Parlem de pocs mesos abans de fundar Societat Civil Catalana.
—No. Me'n guardaré prou de qualificar ningú de feixista si no ho puc demostrar. Tampoc no diré que Plataforma per Catalunya ho sigui. Et diré que són extrema dreta populista. Feixisme era la Itàlia dels anys 30. SCC és extrema dreta? No. Hi ha molta extrema dreta a SCC? Sí. Com al PP i Ciutadans. El PP i Ciutadans són d'extrema dreta? Rotundament no. La gent d'extrema dreta es pot sentir atreta pels seus discursos? Rotundament sí. I t'ho demostraré: 8 persones de cada 10 que es declaren d'extrema dreta, segons una enquesta del CIS de l'any 2011, van dir haver votat el PP a les eleccions. Amb això t'ho dic tot. Amics, l'espanyolisme té la base social que té. El dia de la fundació de SCC, el Sant Jordi de 2014, al Teatre Victòria hi havia gent de Falange, de la Fundació Francisco Franco i de l'MSR. Per pensar-hi, no? Aquests són els grans demòcrates?
—Juan Antonio
Llopart.
—Dirigent històric del Movimiento Social Republicano (MSR). Ara està a Sobirania y Libertad (SIL). Va anat a la reunió fundacional de Som a Temps. El seu historial és per a arrencar a córrer: implicat en el cas de Circulo de Estudios Indoeuropeos. Els mossos van intervenir aquesta llibreria i van confiscar-ne milers de pàgines d'apologia al nazisme. El Tribunal Suprem el va absoldre. Si no, ara fóra a la presó.
—Dirigent històric del Movimiento Social Republicano (MSR). Ara està a Sobirania y Libertad (SIL). Va anat a la reunió fundacional de Som a Temps. El seu historial és per a arrencar a córrer: implicat en el cas de Circulo de Estudios Indoeuropeos. Els mossos van intervenir aquesta llibreria i van confiscar-ne milers de pàgines d'apologia al nazisme. El Tribunal Suprem el va absoldre. Si no, ara fóra a la presó.
—Oi tant. I molts surten de la Universidad Abad Oliva. Per exemple el dirigent de les joventuts de Plataforma per Catalunya, Carlos Oliba, n'és alumne. Javier Barraycoa i Jorge Buixadé, advocat de l'estat, ex-candidat de Falange Española, militant de Societat Civil Catalana, del PP, i del sector més ultra, també està a l'Abad Oliva.
—Quina és la
fotografia que us ha portat més maldecaps?
—Maldecaps, n'he tingut. Problemes seriosos, no. Per exemple, la fotografia que ensenyo d'un mosso d'esquadra amb una bandera espanyola. Va sortir al Nació Digital i durant un parell de setmanes rebia anònims per correu i trucades de telèfon molt desagradables. També sé que hi ha dos elements de Falange del Maresme que me la tenen votada. Aquest darrer any i mig he anat amb molta precaució als llocs i procurava anar acompanyat de gent que si calgués em poguessin donar un cop de mà. Però t'he de dir que vaig passar més por a la Diada del 2014 a Tarragona a l'acte de Societat Civil Catalana --tu també hi eres--, que no pas el 12-O a Montjuïc. Vaig anar-hi a pit descobert. I allà no hi havia solament la Carme Chacón. Hi havia Democràcia Nacional, Plataforma per Catalunya, MSR, SIL i un bon gruix de l'extrema dreta.
—Maldecaps, n'he tingut. Problemes seriosos, no. Per exemple, la fotografia que ensenyo d'un mosso d'esquadra amb una bandera espanyola. Va sortir al Nació Digital i durant un parell de setmanes rebia anònims per correu i trucades de telèfon molt desagradables. També sé que hi ha dos elements de Falange del Maresme que me la tenen votada. Aquest darrer any i mig he anat amb molta precaució als llocs i procurava anar acompanyat de gent que si calgués em poguessin donar un cop de mà. Però t'he de dir que vaig passar més por a la Diada del 2014 a Tarragona a l'acte de Societat Civil Catalana --tu també hi eres--, que no pas el 12-O a Montjuïc. Vaig anar-hi a pit descobert. I allà no hi havia solament la Carme Chacón. Hi havia Democràcia Nacional, Plataforma per Catalunya, MSR, SIL i un bon gruix de l'extrema dreta.
—En qualsevol cas,
no veiem una extrema dreta violentíssima, per això.
—El temps dels incontrolats s'ha acabat. Segurament el darrer intent seriós és Milícia Catalana, que fa les darreres accions als anys noranta. Aquí tenim l'extrema dreta de cap rapat i esvàstica a la jaqueta, i la de vestit amb corbata. Em fa més por la de la corbata. No provoquen violència explícita, però si implícita amb el seu discurs d'odi a l'immigrant o la catalanofòbia. Tot això és més perillós que un cap rapat amb un bomber.
—El temps dels incontrolats s'ha acabat. Segurament el darrer intent seriós és Milícia Catalana, que fa les darreres accions als anys noranta. Aquí tenim l'extrema dreta de cap rapat i esvàstica a la jaqueta, i la de vestit amb corbata. Em fa més por la de la corbata. No provoquen violència explícita, però si implícita amb el seu discurs d'odi a l'immigrant o la catalanofòbia. Tot això és més perillós que un cap rapat amb un bomber.
—On és la
ultradreta catalanista?
—En un mapa d'Europa, a tots els estats hi trobarem ultradreta. Hi ha una frase de Ramon Bau, històric dirigent de la ultradreta, que apareix al llibre: 'Tenemos que reconocer que el nazismo ha sido siempre anticatalanista.' Es poden comptar amb els dits d'una mà els neonazis catalanistes. Són quatre gats. I de fet els neonazis independentistes han vingut sempre de l'espanyolisme. Per exemple: el Partit Nacional Socialista Català (PNSC) va sorgir dels despatxos de CEDADE, on ara hi ha la llibreria Europa. El creen per mirar d'atreure sectors independentistes al nacionalsocialisme. Fins al punt que, remenant arxius, vaig trobar fotolits de cartells de CEDADE i PNCS i vaig comprovar que imprimien la propaganda tots dos a la impremta a CEDADE. Ramon Bau ho explica: és l'intent de crear el partit neonazi català des de l'espanyolisme. Als anys vuitanta hi havia Nosaltres Sols, amb la campanya 'Fora xarnegos'. No va reeixir. Xenofòbia contra castellans n'hi ha hagut, però mai res ferm. I fixa't que ara hi ha Som Catalans, escissió de Plataforma per Catalunya. Som Catalans és dirigit per Enric Ello, que fa quatre dies era Enrique i ve de CEDADE. Dit això, amb la ultradreta catalana, hem d'estar alerta.
—En un mapa d'Europa, a tots els estats hi trobarem ultradreta. Hi ha una frase de Ramon Bau, històric dirigent de la ultradreta, que apareix al llibre: 'Tenemos que reconocer que el nazismo ha sido siempre anticatalanista.' Es poden comptar amb els dits d'una mà els neonazis catalanistes. Són quatre gats. I de fet els neonazis independentistes han vingut sempre de l'espanyolisme. Per exemple: el Partit Nacional Socialista Català (PNSC) va sorgir dels despatxos de CEDADE, on ara hi ha la llibreria Europa. El creen per mirar d'atreure sectors independentistes al nacionalsocialisme. Fins al punt que, remenant arxius, vaig trobar fotolits de cartells de CEDADE i PNCS i vaig comprovar que imprimien la propaganda tots dos a la impremta a CEDADE. Ramon Bau ho explica: és l'intent de crear el partit neonazi català des de l'espanyolisme. Als anys vuitanta hi havia Nosaltres Sols, amb la campanya 'Fora xarnegos'. No va reeixir. Xenofòbia contra castellans n'hi ha hagut, però mai res ferm. I fixa't que ara hi ha Som Catalans, escissió de Plataforma per Catalunya. Som Catalans és dirigit per Enric Ello, que fa quatre dies era Enrique i ve de CEDADE. Dit això, amb la ultradreta catalana, hem d'estar alerta.
Andreu Barnils
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada