29/04/15. Cronologia de les actuacions genocides espanyoles contra Catalunya. Comentaris finals. Fa gairebé 300 anys que ens tenen ocupats militarment i l’aparell judicial actua com una poderosa eina de control i d’espanyolització, que també és afavorida per la majoria dels mitjans de comunicació.

Benvolguts,

Amb aquest apunt fem una cloenda del treball de síntesi publicat el 2010 en el web de Reagrupament.cat. Siguem conscients que és un treball de fa cinc anys i que en aquests cinc anys s'han esdevingut fets que el 2010 era difícil que es poguessin imaginar. I considerem que és un magnífic treball i sobretot és una informació que cal interioritzar i usar quan aparèixen productes de laboratori com el bilingüísme o el debat molt de moda avui en dia sobre si en la imminent República catalana hi haurà només el català com a llengua oficial, o si també hi serà el castellà, o potser l'anglès o potser cap. La punyent història del genocidi de la llengua, que recordem-ho un cop més va com la nació, de Salses a Guardamar i de Maó a Fraga, ens ha de fer estar a l'aguait de que no ha sigut una lluita volguda pels catalanoparlants sinó el producte d'una bogeria imperialista del Regne de Castella que ens ha afectat moltíssim com a poble i que ens ha de fer valorar com s'ha de resoldre, si té solució, ja que 650 anys de feixisme "avant la lettre" ha delmat el català i els catalanoparlants amb fórmules de manual: prohibició, menyspreu, guerra, invasió de castellanoparlants en onades successives, que malgrat no tenir-ne cap culpa han afectat  l'equilibri de la llengua, ha afectat l'ecosistema català de la llengua amb efecte sobre la cultura i la dignitat dels catalans. I en aquest treball no s'ha parlat de l'atac a la llengua, fet en els darrers anys pels feixistes espanyols amb vara de comandament a les Illes Balears, al País Valencià i a la Franja de Ponent, en tots els aspectes relacionats amb els mitjans de comunicació: cinema, ràdio, televisió, publicacions periòdiques...  

Metabolitzem-ho! 

Comentaris finals

La persecució contra el català va persistir durant tot el règim franquista.  Els canvis en la  situació europea i mundial  varen comportar una disminució de les mesures repressores,però l’obssessió genocida ha continuat sempre present.  Recordem les manifestacions del destacat falangista Jesús Suevos, que considerava que s’havia de prohibir l’ús del català perquè era portador de “virus del alma”.

Els fets que s’han exposat en aquesta cronologia són difícilment discutibles, perquè estan abundosament documentats.   Els comentaris que segueixen només volen recollir algunes consideracions i constatacions  elementals.  Segurament que s’hi poden afegir moltes altres reflexions i matisos.

1.- Victimisme.  Després de donar una ullada als 650 anys objecte d’aquesta cronologia, sorprèn que encara hi hagi qui té el cinisme i la barra d’acusar els catalans de victimisme quan es queixen de les agressions espanyoles.

2.- També sorprèn que encara hi hagi tants papanates que segueixen dient :  “és que els catalans no ens sabem explicar”, “és que hauríem de fer més pedagogia a la resta de l’Estat”,  “l’encaix de Catalunya dins d’Espanya s’ha de buscar en el federalisme”, “hem de reflexionar si ens convé el divorci entre Catalunya i Espanya que alguns propugnen”, “Espanya no ha entès mai Catalunya” ….

El que es desprèn dels fets que s’han exposat és que l’únic projecte espanyol per a Catalunya és l’annexió, i l’eliminació del català i la seva substitució pel castellà. L’annexió la varen aconseguir el 1714.   En l’eliminació del català han anat progressant amb alts i baixos,  i  en aquests moments ja han aconseguit el 50% del seu objectiu, però segueixen maldant per arribar al 100%. Fa gairebé 300 anys que ens tenen ocupats militarment i l’aparell judicial actua com una poderosa eina de control i d’espanyolització, que també és afavorida per la majoria dels mitjans de comunicació. A més, l’espoli fiscal impedeix que Catalunya pugui tenir un desenvolupament econòmic sòlid i durador.

3.-  Promoure un nou Estatut d’Autonomia de Catalunya va ser un greu error.  El moment de desconcert que va patir l’espanyolisme amb la mort del general  Franco va fer possible l’aprovació de l’Estatut de Sau (amb moltes retallades), de la mateixa manera que la caiguda de la monarquia i la proclamació de la República havia permès l’aprovació de l’Estatut de Núria (també amb moltes retallades).  Però el desconcert ja fa molt de temps que s’ha esbravat, i el nacionalisme espanyol té molt clar que el que han de fer és recuperar competències i recursos econòmics per a l’Estat. (Cal tenir present que al Tribunal Constitucional no solament hi ha un recurs del PP contra l’Estatut, sinó que també n’hi ha un presentat per una rellevant personalitat del PSOE, Enrique Mújica).

4.- Per tant hem de ser conscients que seguim presoners dins de l’Estat espanyol, i mentre no es torni a presentar una altra ocasió propícia per a intentar escapar, o afluixar el rigor del règim penitenciari, el que hem de fer és mantenir i millorar la musculatura, és a dir les infraestructures (port, aeroport, xarxa de ferrocarrils i carreteres, corredor del Mediterrani,  transvasament del Roine, etc.), i defensar aferrissadament la supervivència de la llengua, tan amenaçada.  També són molt importants les accions de conscienciació i d’afirmació nacional, com les consultes municipals sobre la independència, les peticions de referèndums, etc.

12  de juny de 2010