29/04/15. Cronologia (3) de les actuacions genocides espanyoles contra Catalunya. Del Corpus de Sang fins a la desfeta del 1714

CRONOLOGIA

Del Corpus de Sang fins a la desfeta del 1714

1640    El 7 de juny comença la revolta popular del Corpus de Sang.  (Hi ha diversos indicis que apunten a una posada en pràctica de l’estratègia formulada per Olivares el 1624: “… hacer que se ocasione algún tumulto popular grande ……  y … como por nueva conquista asentar y disponer las leyes en la conformidad de las de Castilla …”). Aquesta vegada els objectius formulats per Olivares no es varen aconseguir del tot, però la guerra anomenada dels Segadors es va saldar amb una retallada de les llibertats democràtiques i amb la mutilació de Catalunya.

1659    Pel Tractat dels Pirineus es va cedir a la Monarquia francesa el Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i mitja Cerdanya.  És a dir, la proposta del Duque de Feria a Felip IV sí que s’executa totalment.  L’estat francès es va afanyar a perseguir la llengua catalana i a reprimir de manera sanguinària i brutal qualsevol intent de resistència.

1705    En haver mort (1700) el darrer rei espanyol de la dinastia dels Àustria, Carles II, sense descendents, es va iniciar la guerra de successió al tron espanyol. Catalunya va defensar el partit de Carles III d’Àustria (l'Arxiduc Carles) contra el candidat francès, Felip V de Borbó.  El 20 de juny de 1705 a Gènova es va signar un pacte entre un plenipotenciari de la Reina d’Anglaterra i dos representants de Catalunya, pel qual Catalunya es comprometia, junt amb les tropes britàniques, a lluitar contra França i Espanya per la causa de Carles III, i Anglaterra garantia que els privilegis i lleis dels catalans serien “amb totes les formes mantinguts i conservats”.  Cal tenir present que Felip V volia establir una monarquia absolutista, sense Corts ni institucions com la Generalitat.  Però després d’uns anys de guerra, quan Carles III va ser designat Emprerador d’Àustria, Anglaterra va decidir acceptar que Felip V fos Rei d’Espanya, a fi que Àustria no acumulés tant de poder, i de fet va abandonar Catalunya a les mans del seu botxí, Felip V.

1713    El 13 de juliol es va signar a Utrecht un tractat de pau entre Espanya i Anglaterra, que en el seu article 13 fixa el tracte que es donaria a Catalunya, que és un model de sarcasme.  En efecte, s’hi fa constar que, vist l’interès de la Reina de la Gran Bretanya perquè els catalans conservin llurs antics privilegis  (és a dir les institucions democràtiques: Corts i Generalitat) el Rei Catòlic (és a dir, Felip V),  “dóna i concedeix als catalans tots aquells privilegis que posseeixen els habitants de les dues Castelles, que de tots els pobles d’Espanya són els més amats del Rei Catòlic”.  Catalunya va intentar resistir durant un temps, però sense el suport de les tropes angleses i austríaques la seva causa estava perduda.  De passada, recordem que del Tractat d’Utrecht Anglaterra en va treure la possessió de Menorca (durant més de 70 anys), i de Gibraltar, que encara conserva.

1714    L’11 de setembre de 1714 els exèrcits espanyols i francesos varen assaltar i ocupar Barcelona. Immediatament es va suprimir de fet la Generalitat de Catalunya i el Consell de Cent de Barcelona.  Poc després una gran part del barri de Ribera és enderrocada i s’hi construeix una ciutadella, que, junt amb el castell de Montjuic, havia de servir per bombardejar la capital de Catalunya sempre que fes falta.

La repressió va ser duríssima.  Si bé Rafel Casanova va salvar la vida perquè l’Hospital de Sant  Pau i la Santa Creu el va inscriure com a difunt quan només estava ferit, i la seva família el va poder amagar i curar-lo, molts altres dirigents polítics i militars que havien participat en la guerra varen ser executats o condemnats a llargues penes de presó.  Més de 30.000 catalans es varen exiliar a territoris de la corona austro-hongaresa.

1715    El general Josep Moragues (cap de les tropes catalanes fora de Barcelona) va ser executat i el seu cap penjat en una gàbia de ferro dalt del Portal de Mar, a la muralla de Barcelona, fins a l’any 1727. Amb ell també varen ser executats els capitans Jaume Roca i Pau Macip. Arreu del país hi va haver moltes altres execucions, algunes ja abans del 1714, com la d’en Francesc Macià i Ambert (Bac de Roda), el 1713.