25/04/15. Cronologia (1) de les actuacions genocides espanyoles contra catalunya. Pere el Cerimoniós, Pedro el Cruel i Bertran Du Guesclin

Benvolguts,

En el primer lliurament d'aquesta Cronologia varem explicar que havíem repartit el document en diversos lliuraments. Avui comencem a explicar la cronologia dels esdeveniments des del temps de Pere el Cerimoniós en endavant.

Ja hem explicat molts cops que la Història de Catalunya i dels seus fets més importants s'havia d'acotar segons les institucions comtals, les institucions del poble, i no les dels reis. Aquí no seguim del tot aquesta norma però ens hi acostarem tant com puguem,

Cronologia de les actuacions genocides espanyoles contra Catalunya (1). 

De l'època de Pere el Cerimoniós i de les primeres incursions del rei castellà Don Pedro el Cruel als regnes d’Aragó i València fins a la mort de don Pedro el Cruel

1356    Els exèrcits castellans de Don Pedro el Cruel comencen diverses incursions als regnes

d’Aragó i València.

1359    Una gran flota castellana entra a la Mediterrània, i s’apodera de Guardamar, al regne de València.    El mes de juny la flota castellana ataca Barcelona, que es lliura del setge perquè s’havia instal·lat una peça de la llavors naixent artilleria en una galera fondejada a l’entrada del  port de Barcelona, mentre que la flota castellana encara no tenia artilleria.  La flota castellana es dirigeix cap al nord i amenaça  diversos llocs de la costa. Pere III el Cerimoniós ordena que les poblacions de l’interior enviïn reforços als diferents punts de la costa que els són assignats.  El bisbe de Girona, Berenguer de Cruïlles, envia cinc-mil homes per protegir Sant Feliu de Guíxols i Palamós.  És evident que el país s’enfronta a una amenaça gravíssima.

1359    Pere III el Cerimoniós convoca Corts de Catalunya a Cervera, que se celebren entre l’octubre i el desembre. Els tres braços: el reial (o popular), el nobiliari (o militar) i l’eclesiàstic acorden pagar una contribució (anomenada “donatiu”) al rei fi de sufragar les despeses de la guerra de defensa del país per un import de 144.000 lliures . Aquesta suma era més del doble del que s’havia acordat en corts anteriors. Per aquest motiu el rei accepta que es nomeni una comissió de 12 diputats, 4 per cada braç, per a administrar i controlar aquest import tan elevat. Aquests diputats, juntament amb 12 diputats consellers, tenien els mateixos poders que la cort. Amb el nom de Diputació del General (o sigui de la totalitat del país) i posteriorment amb la denominació de Generalitat, neix un organisme que durant segles representarà la societat catalana davant del rei.

1360- 1362  Continuen les accions bèl·liques, amb breus períodes de treva.

1362    Es celebren Corts Generals de tots els regnes a Montsó. Vist que continua l’amenaça a la supervivència del país, Catalunya vota una nova contribució  o “donatiu” de 260.000 lliures, molt superior a l’acordat a les Corts de Cervera.

1363    Continuen les hostilitats. Don Pedro el Cruel envaeix Aragó, s’apodera de moltes poblacions, entre elles Tarassona i Terol, i passa al regne de València, on pren diverses viles, com Morvedre (Sagunt), i posa setge a la ciutat de València.  El regne de València queda partit en dos, perquè hi ha una extensa faixa de territori en poder dels exèrcits castellans, des de Castella fins al mar, al nord i al sud de la ciutat de València.

1364    Corts de Catalunya a Barcelona, Lleida i Tortosa. S’acorden diverses contribucions, cada vegada més elevades, per un total de 700.000 lliures. A més de crear impostos, cal emetre deute públic, un dels més antics d’Europa, per a atendre els costos disparats de les accions de defensa de la terra.

1365    Continua la guerra.  Don Pedro el Cruel s’apodera d’Oriola al juliol.  Al setembre en Pere el Cerimoniós recupera Morvedre.

1366    El rei en Pere III el Cerimoniós, el rei de França i el Papa d’Avinyó, pagant a terceres parts iguals, contracten les Companyies Blanques de Bertran Du Guesclin (un exèrcit mercenari que assolava França) que són enviades a Castella, al servei del comte de Trastàmara que lluitava per la Corona castellana contra el seu germanastre don Pedro I el Cruel.

1367    Continuen les hostilitats.

1369    Don Pedro el Cruel és assassinat a Montiel, a mans del comte de Trastàmara i de Bertran Du Guesclin.  S’estén la guerra civil a Castella i les tropes castellanes es retiren totalment d’Aragó i València, i s’acaba l’intent d’annexió.  El rei en Pere III el Cerimoniós se n’alegra a la seva Crònica:  “E el dit rei havia posat nom e títol a tota la terra que ens havia tolta, així en regne d’Aragó com en regne de València, Castella la Nova, mas per la gràcia de nostre senyor Déus, lo dit títol durà poc,  per tal com ab títol injust posseïa tot ço que ens havia tolt.”