Benvolguts,
El company del GOAL Carles Marc em fa arribar una contra de
La Vanguàrdia, que comenta la Nerea Rodríguez al Singular.cat.
L’Artur Bladé ens explica a La Vanguardia una trista anècdota
de l’exili. La mateixa anècdota, fil per randa, la va explicar fa un
parell d’anys a l’Avui en Josep M. Murià: http://reflexionsjafores.blogspot.com.es/2013/04/110413-lespanyolisme-en-un-vaixell.html.
Tant un autor com l’altre havien conegut aquesta trista anècdota pels seus
pares.
I un cop llegit l’apunt us adonareu que els poders i la
propaganda integrista, feixista i no-feixista espanyola han aconseguit des de
fa moooolt de temps, des dels anys 30? des del temps d’en Prim?, des
del 1714?, des dels reis catòlics? que es congriï un sentiment d’odi contra els catalans i
contra Catalunya. Segurament que l’església catòlica i la seva
inquisició han ajudat molt a crear en la consciència dels españolitos de a pié aquest odi contra els catalans.
Españolito que vienes, al mundo te guarde Dios,
una de las dos españas ha de helarte el corazón, deia Antonio Machado,
potser analitzant aquest odi. Que també escrivia allò de Castilla miserable, ayer
dominadora, envuelta en sus harapos desprecia cuanto ignora, potser pel mateix
motiu.
I la conclusió en el sentiment de tothom, expressat pel president Mas amb
el mot desconnexió, és la darrera
acció que ens queda ja que ens han portat a un carreró sense sortida, a un cul
de sac, del que no en podem sortir si no és executant d’acció el que moltíssims
de nosaltres (almenys els 2,5 milions que vàrem anar a votar el 9N) ja fa temps que hem
assumit en la nostra consciència...
26/02/2015
Artur Bladé: "Hi va haver intents
de llençar catalans per la borda"
Nerea Rodríguez
El fill gran de l’escriptor Artur Bladé i Desumvila explica episodis de
catalanofòbia protagonitzats per republicans espanyols
El fill gran de
l’escriptor Artur Bladé i Desumvila, Artur Bladé Font, explica avui en una
entrevista a ‘La Vanguardia’ que en el viatge cap l’exili a Mèxic que va
iniciar la seva família al perdre la Guerra Civil espanyola, es van produir
episodis de catalanofòbia protagonitzats per republicans espanyols que també
fugien. Fins
i tot hi va haver intents de llançar catalans per la borda, a qui acusaven de
la derrota bèl·lica.
El seu pare va ser fundador d’ERC i Bladé Font acaba de publicar un quadern que va trobar del seu pare on explica el viatge a Mèxic. Explica que hi havia 800 republicans espanyols en el vaixell, dels quals 250 eren catalans, i que durant el viatge va morir una nena de vuit mesos per broncopneumònia, filla de catalans. La van vetllar en un fèretre blanc, amb una bandera portuguesa als peus perquè navegaven amb el Nyassa, de bandera portuguesa.
Els pares de la nena, però, van posar finalment a la capçalera una bandera catalana, “per sentiment”, explica, cosa que va suposar un conflicte amb republicans espanyols. Un andalús i un càntabre van etzibar, davant de la nena morta: “Observem que no hi ha aquí la bandera nacional. És que el pare de la nena no és espanyol?”, i van portar llavors una bandera republicana hispana. Un d’ells va escalfar altres espanyols, segons explica Bladé Font, fins que un valencià va cridar: “A l’aigua, a l’aigua! Els catalans ens han fet perdre la guerra!”. I assegura que “en un altre vaixell ja hi va haver intents de llençar catalans per la borda...”
Un amic de Bladé i Desumvila va acabar sortint en la seva defensa: “No diuen que Catalunya és Espanya? La bandera catalana és una bandera espanyola”; mentre que un altre insistia preguntant: “Però son vostè espanyols o no?”. Bladé Font revela que el seu pare “tenia una visió federalista... Crec que el procés independentista actual l’il·lusionaria, però sempre des del seu escepticisme vital”.
El seu pare va ser fundador d’ERC i Bladé Font acaba de publicar un quadern que va trobar del seu pare on explica el viatge a Mèxic. Explica que hi havia 800 republicans espanyols en el vaixell, dels quals 250 eren catalans, i que durant el viatge va morir una nena de vuit mesos per broncopneumònia, filla de catalans. La van vetllar en un fèretre blanc, amb una bandera portuguesa als peus perquè navegaven amb el Nyassa, de bandera portuguesa.
Els pares de la nena, però, van posar finalment a la capçalera una bandera catalana, “per sentiment”, explica, cosa que va suposar un conflicte amb republicans espanyols. Un andalús i un càntabre van etzibar, davant de la nena morta: “Observem que no hi ha aquí la bandera nacional. És que el pare de la nena no és espanyol?”, i van portar llavors una bandera republicana hispana. Un d’ells va escalfar altres espanyols, segons explica Bladé Font, fins que un valencià va cridar: “A l’aigua, a l’aigua! Els catalans ens han fet perdre la guerra!”. I assegura que “en un altre vaixell ja hi va haver intents de llençar catalans per la borda...”
Un amic de Bladé i Desumvila va acabar sortint en la seva defensa: “No diuen que Catalunya és Espanya? La bandera catalana és una bandera espanyola”; mentre que un altre insistia preguntant: “Però son vostè espanyols o no?”. Bladé Font revela que el seu pare “tenia una visió federalista... Crec que el procés independentista actual l’il·lusionaria, però sempre des del seu escepticisme vital”.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada