Benvolguts,
Dos articles del Xevi Xirgo i un Editorial d’El Punt/Avui.
Us recordeu de l’afer de les depuracions durant els primers anys
de l’ocupació militar de Catalunya? I més tard encara. Jo conec quatre casos a
la meva família: Els
funcionaris eren classificats en tres categories :
·
A) que vol dir addictes (o afectos)
·
D) que vol dir dubtosos;
·
R) que vol dir “rojos” (o "rojo-separatistas").
Els primers romanien a l’Administració; els segons, éren expedientats;
els tercers, anaven a la presó o al cementiri, segons els casos.
En entrar les tropes franquistes a Barcelona el meu pare que
treballava a la Canadenca (indústria de guerra) fou depurat amb un càstig de
suspensió de sou durant un mes, amb el càrrec de “no afecto”. El meu oncle
Carol que era mestre de l’Escola Normal de la Generalitat i havia fet la guerra
al front d’Aragó, fou depurat també com “no afecto” i enviat a fer de mestre a
Castelló d’Empúries durant un any. La seva dona, germana de la meva mare va
estar durant mesos amb la por al cos ja que la volien enviar a Cangas de Onís a
Astúries. Aquestes deportacions formaven part d’una tècnica de milers d’anys d’antiguitat
(ja funcionava en temps dels assiris) que consistia a desplaçar la població d’un
lloc i portar-la en un altre. En el cas dels mestres varen desplaçar mestres de
Catalunya i varen importar mestres espanyols...
Un quart cas fou també el meu pare que era pèrit elèctric i que
davant del temor de ser desplaçat, concretament a Huelva, va passar-se un any anant
a classe a l’Escola industrial, concretament a l’Escola del Treball aprenent l’ofici
d’electricista per si el desplaçaven (i la meva mare i jo amb ell). No el varen
desplaçar...
En el camp de l’enemic també tenim el d’una tia postissa de
la meva dona, que era funcionària depuradora del nou règim a Girona. I no sabem
el mal que va fer...
Doncs ara estan continuant el genocidi, suspenent jutges
catalans o desplaçant-los a altres parts d’Espanya.
Com que no ens ha tocat a nosaltres... (recordem l’escrit de Martin Niemöller) http://reflexionsjafores.blogspot.com.es/search?q=Brecht)
Com que no ens ha tocat a nosaltres... (recordem l’escrit de Martin Niemöller) http://reflexionsjafores.blogspot.com.es/search?q=Brecht)
Editorial El Punt/Avui
1. El CGPJ cau
en el seu propi parany
27/02/15 02:00 -
El Consell General del
Poder Judicial (CGPJ) va ser incapaç ahir de reconduir la seva intolerable
actuació política. La llarga deliberació que es va mantenir en la reunió
plenària no va evitar que el magistrat català Santiago Vidal hagi estat depurat en tota
regla no
pas pel que fa sinó pel que pensa. L'atemptat indiscutible contra la llibertat
d'opinió que representa aquesta
decisió és indiscutible. El fet que, fruit de la disputada sessió que hi va
haver al CGPJ, allò que es preveia com una expulsió cantada per a tota la vida
acabés amb una sanció de tres anys, no fa altra cosa que corroborar que aquesta instància
judicial va adonar-se de la gravetat de l'acció. Però va adonar-se'n
massa tard i no va tenir prou lucidesa per aturar l'embranzida de la pressió
que havia engegat el procés.
La decisió del CGPJ
afegeix un altre argument a tota aquella part de la ciutadania de Catalunya que
està convençuda que l'Estat espanyol no només no és una entitat política i
nacional beneficiosa per al país sinó que és una amenaça clara contra les
llibertats de tota mena, de fer, d'organitzar-se, d'expressar-se, de pensar. Això
no obstant, Santiago Vidal (al qual els lectors poden fer arribar el seu suport
per mitjà del web d'El Punt Avui) no serà un màrtir més de la llarga llista de
víctimes de la injustícia espanyola, perquè per primer cop el poble de Catalunya tindrà
a les seves mans la possibilitat real d'alliberar-se del llast d'un Estat que
li va a la contra. El 27-S hi ha l'oportunitat que no hi hagi més víctimes de
la incomprensió, que no hi hagi més ciutadans perseguits pel seu activisme en
defensa d'una opció tan profundament democràtica i extremadament civilitzada
com fer una proposta participativa de constitució.
2. Benvolguts
membres del CGPJ
26/02/15 02:00 - Xevi Xirgo
“Creieu-me. Arxiveu
el cas del jutge Vidal i farem veure que no ha passat res”
Benvolgut president
del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes: sé
que és la segona vegada en pocs mesos que m'adreço a la judicatura i, a més a
més, que ho faig pel mateix tema. Però és que sembla que avui és el dia clau,
el dia en què vostè i la resta de membres del Consell General del Poder
Judicial, el CGPJ, decidiran el futur del jutge Santiago Vidal, a qui pretenen
expulsar de la carrera judicial perquè en hores lliures, i no pas perquè tingui
cap encàrrec formal, s'ha dedicat a fer una proposta de com podria ser una
futura constitució catalana. El setembre passat vaig demanar que
s'intervingués, i que deixés clar que això és una barbaritat. No em van fer
cas. Però ho torno a intentar avui. Sincerament, senyors, encara hi sou a
temps. Sou a temps de legitimar el CGPJ i deixar clar a tothom que no passa
res, que ser jutge és compatible amb tenir altres activitats. Com ha fet, vaja,
el president del Tribunal Constitucional, que a vegades se n'ha anat a la FAES
a fer alguna conferència i no ha passat res. El CGPJ, si no vol tenir dues
vares de mesurar, hauria d'admetre que no passa res, que un jutge pot dedicar
les seves hores lliures a les activitats que consideri més oportunes mentre
aquestes no interfereixin en la seva tasca professional. Vaja, com quan membres
del TC eren militants del PP i feien de jutge. Se'n recorden? No servirà de
res, però em sento en l'obligació d'insistir. Senyors, sapigueu que si opteu
per apartar el jutge Vidal de la carrera judicial (o per sancionar-lo per un
temps, o per traslladar-lo, que cap de les propostes de sanció són bones)
cometreu un error. Un gran error. No perdreu només l'oportunitat de demostrar
que la justícia és justa sinó que demostrareu, tristament un cop més, que en
plena democràcia i en ple segle XXI les depuracions polítiques encara
existeixen. Creieu-me, hi sou a temps. No cal ni que us disculpeu. Simplement,
arxiveu el cas.
3. Gràcies, TC;
gràcies, CGPJ
27/02/15 02:00 - Xevi
Xirgo
“Qui ho deia, que el
procés havia entrat en una fase d'ensopiment?”
Un altre cop, ahir el
Consell General del Poder Judicial va tornar a ser previsible i no ens va
fallar. L'aparell judicial de l'Estat va tornar a demostrar, un cop més, que en
un estat on la justícia s'aplica com s'aplica, val més no entretenir-s'hi
gaire. El CGPJ, tant se val per quants vots a favor i quants en contra, que en
el fons això és anecdòtic, va decidir suspendre per tres anys el jutge Santiago
Vidal per haver redactat, en les seves hores lliures, una proposta per a una
futura constitució catalana. Greu pecat! Gràcies, doncs, senyors del CGPJ, per
no haver-nos fet cas, als que en algun moment havíem arribat a pensar que
posarien seny. Gràcies perquè, vostès potser no ho sabien, ara a Catalunya hi
havia la sensació que tot això del procés havia entrat en una mena de punt
mort, en una mena de relaxament, com si el país hagués tingut una baixada de
tensió. No era cert, però alguns s'ho pensaven. I alguns s'ho havien arribat a
creure. Doncs mirin, i deixant clar que en el fons hauríem preferit que la cosa
no hagués acabat així, gràcies al CGPJ ja hi tornem a ser. Ja tornem a tenir el
país en dansa. I facin el favor de posar-se les piles, que a un jutge que el
fan fora de la seva feina li hem de demostrar la nostra solidaritat,
independentment d'on vagi a parar després. Gràcies, CGPJ, per reactivar el
procés. I gràcies també als senyors del TC per haver-hi col·laborat perquè,
quina casualitat, el dia abans de suspendre el jutge Vidal, els del TC van
suspendre la llei de consultes. Això és collonut. Cada vegada que el procés
entra en un estat d'ensopiment (malauradament massa sovint amb la col·laboració
de les picabaralles mai públiques entre CiU i ERC), surt algú de l'Estat, un
polític de primer nivell, un organisme oficial, i ens torna a posar les piles.
Jutge Vidal, ens sap greu, i serem tots a l'acte del dia 8 a Girona per expressar-li
el nostre suport, però el cert és que el procés que vivim a Catalunya no seria
possible sense aquest Estat que ens acull. Gràcies, senyors del TC. Gràcies, senyors del CGPJ.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada