Benvolguts,
La Rosamaria
Cendrós és una vella coneguda nostra, del Bloc, i usa la bústia del
PuntAvui per expressar les seves opinions. En aquest cas va parlar del rei posat a dit!, Posat a dit pel
Franco...
Va usar una expressió massa benvolent, excessivament benvolent:
El rei i la seva educació ens han costat molts diners; com és
que no pot entendre els principis fonamentals de la democràcia, o és que encara li ressonen els “principios del movimiento”?
Aquí hi ha la trampa on ha caigut la Cendrós! No és que al
rei encara li ressonin els “principios del movimiento”
sinó que n’és soci fundador! Un personatge posat a dit pel dictador no havia d’haver
acceptat, per dignitat, de fer-li el joc!
Retrobament emocional
03/01/15 02:00 - Rosamaria
Cendrós
Aquesta frase dita pel
rei d'Espanya en el seu discurs de Nadal, referint-se a Espanya i Catalunya,
havia de ser acompanyada d'un repicar de campanes perquè fes efecte. No volem
retrobaments emocionals, volem coses més senzilles, volem que qui ostenta, a dit,
el càrrec més important de l'Estat, el rei, entengui que la millor emoció és
retrobar-se amb la democràcia, i aquesta sí que seria una gran
emoció per als ciutadans que vam anar a votar el 9-N i
en canvi hem hagut de veure com el nostre president, Artur Mas, i una part del
nostre govern han estat objecte, per part de la fiscalia de l'Estat, d'una
querella indigna per haver complert el desig del poble català d'expressar-se
lliurement a les urnes per decidir sobre el nostre futur.
Molts ens hem
autoinculpat anant als jutjats o per escrit, com faig jo ara. Autoinculpar-se
per ser demòcrata, quin despropòsit!
El rei i la seva
educació ens han costat molts diners; com és que no pot entendre els principis
fonamentals de la democràcia, o és que encara li ressonen els “principios del movimiento”? Molt
retrobament emocional amb Catalunya, però... res més! Que tinguem tots un bon
any 2015 i ja no dic res de la independència; fa tants anys que l'espero que
tinc el dit gastat de tant dir, donant un cop sobre la taula, aquest any segur!
I encara em queda el dit! Increïble!
Barcelona
Rosamaria Cendrós
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada