Benvolguts,
Les notícies comencen a ser agradables. Aquest article de Marc Bataller usa les dades de la SS dels anys 1995 fins al 2011, que
ja havien estat explicades per en Xavier
Sala i Martin i pel col·lectiu Economistes per la independència i hi
afegeix gràfics i sobretot dades que no havien aparegut abans, referides a
Afiliats i Pensionistes. Les dades del quadre principal ja les coneixíem però
les noves són: Afiliats,
pensionistes, pensió mitjana i aturats i
pel que respecta a la futura Seguretat Social Catalana (Agència Catalana de
Protecció Social, ACPS) el Consell
assessor per a la Transició Nacional proposa nombre de Treballadors, Pressupost i nombre
d’Oficines.
Segons aquestes noves dades, actualment a Catalunya hi ha
2.944.870 Afiliats i 1.665.407 Pensionistes, amb una Pensió mitjana de 910,31€
i amb un nombre d’aturats de 756.000. El que paguen els afiliats no ho esmenta
l’article, però en canvi es poden calcular les despeses per pensions que serien el nombre de pensionistes de tota mena
multiplicat pel cost mitjà d’aquestes pensions. El resultat és de 1.516.036.646€. Si es volgués saber què s’hauria
de cotitzar de mitja per afiliats seria de 506,21€. Es repartiria entre 6/7 de
l’empresa (433,90€) i 1/7 de l’afiliat (72,32€).
No tenim dades del cost del aturats...
1. Seguretat
Social assegurada
L'embrió de
l'organisme, que han pactat CiU i ERC, començarà a funcionar aquest any
El país té un saldo
positiu de 24.000 milions en aquest àmbit i
les pensions i les necessitats socials estarien garantides
02/02/15 02:00 - BARCELONA
- Marc Bataller
Cada català ha
acumulat un saldo de 3.200 euros
El nou ens ha estat
batejat com l'agència catalana de la protecció social (ACPS)
“Gairebé més important que la hisenda pròpia,
és la Seguretat Social. Aquí sí que hi hem de treballar a fons.” La reflexió
d'un dels diputats que ha participat en les negociacions pels pressupostos
entre CIU i ERC demostra la transcendència d'aquesta estructura d'estat, que des del minut zero
ha de garantir la continuïtat de les pensions i altres prestacions socials, com
ara les d'atur. Ningú entendria que en una Catalunya independent no
es poguessin cobrir aquestes necessitats durant mesos. Però tots els estudis de
la Generalitat constaten que estarien garantides sense cap problema, ja que,
per exemple, els últims anys el país ha tingut un saldo positiu en aquest àmbit
de 24.000
milions d'euros. L'embrió d'aquesta maquinària ha de començar a
funcionar enguany, segons s'ha acordat en els comptes que s'aprovaran aquesta
setmana, sempre que el PP no els impugni al Consell de Garanties.
Els nacionalistes i
els republicans han batejat la nova entitat com l'agència catalana de la
protecció social (ACPS) i d'aquí a cinc
mesos l'executiu català ha d'haver redactat la llei que la regeixi. En un primer
moment aglutinarà les funcions que ja té transferides pel govern espanyol i que
a hores d'ara estan repartides en diversos departaments i, de mica en mica,
s'anirà preparant per assumir les competències que tenen els estats
independents. Una
de les que més preocupa a la societat és la de les pensions.
Actualment, segons dades del ministre espanyol, el mes de gener hi havia 1,6 milions de
pensions a Catalunya, un 1,2% més que
l'any passat, i d'aquestes les més importants eren les de jubilació,
que superen per poc el milió. En global la pensió mitjana se situava
a Catalunya en 910,31
euros i a l'Estat, en 879,52. El PP
sovint difon el discurs de la por i manté que les prestacions perillarien amb
la secessió de Catalunya, però la realitat mostra el contrari.
Funcions bàsiques
Per començar s'ha de
tenir en compte que el sistema que s'utilitza a l'Estat espanyol i també en un
futur estat català és el de repartiment, és a dir, les cotitzacions dels
treballadors d'avui financen els jubilats i altres pensionistes, com ara les
vídues i els orfes. “Ni el govern
espanyol ni la Seguretat Social espanyola tenen els diners que serviran per
pagar les pensions dels jubilats de demà i, per tant, no tenen capacitat per
evitar que els jubilats catalans cobrin en cas d'independència”, explica el
Col·lectiu Wilson en un informe.
Aquest argument es
complementa amb la fredor de les xifres, que també donen la raó als partidaris
de l'estat propi. Des del 1995 fins al 2011 s'ha calculat el saldo de Catalunya
i l'Estat amb la Seguretat Social. Es tracta d'una operació senzilla: si el que aporten els
ciutadans en cotitzacions és superior al que es gasta en prestacions la balança
és positiva i, a l'inrevés, negativa.
En aquests anys,
Catalunya suma 24.126 milions d'euros de més, mentre que l'Estat
acumula un dèficit
de 82.704 milions. Per persona això suposa 3.200 euros positius a Catalunya i 1.735 negatius a Espanya. El país, doncs, ha aportat més del que ha rebut, una situació
semblant a la del dèficit fiscal.
L'escenari s'entén
perquè, generalment, a Catalunya hi ha hagut més ocupats que a la resta de
l'Estat –ara mateix la taxa de l'atur català està al 19,90% i l'espanyol, al
23,70%– i els sous també són més elevats.
A causa de la crisi, però, els últims tres anys Catalunya també ha entrat
en saldo negatiu i el 2011 va arribar als -2.876 milions.
El Consell Assessor
per a la Transició Nacional (CATN),
que ha fet un extens estudi sobre la Seguretat Social catalana, indica que la
tessitura no és preocupant. Si la independència és pactada amb La Moncloa hi hauria
d'haver el repartiment d'actius i passius i una part del fons hauria de ser
transferit al govern català i els diners servirien per eixugar el dèficit. En aquest sentit, la població catalana representa
un 16% de
l'espanyola i aporta gairebé un 30% a la bossa
comuna. Però el CATN també avalua la possibilitat que no hi hagi acord amb
Espanya i llavors Catalunya podria assumir igualment el forat amb el superàvit
que tindria una hisenda pròpia.
Segons les
estimacions, si
Catalunya hagués estat independent entre el 2006 i el 2011, un cop cobertes les
despeses, hauria disposat d'uns ingressos anuals d'11.000 milions, que podrien
anar a l'agència catalana de la protecció social.
Un esquelet important
El CATN subratlla en
el seu informe que el cobrament de les pensions i altres prestacions ha d'estar
assegurat “des del primer moment” i “en les mateixes condicions que fins ara,
sigui quin sigui l'escenari en què es desenvolupi el procés d'independència”.
És per aquest motiu que reclama que l'agència es posi en marxa al més aviat
possible i també planteja com ha de ser l'esquelet. Hauria de tenir una
plantilla d'unes quatre mil persones; la despesa de personal seria de 130
milions i disposaria de prop de dues-centes oficines i dependències. De moment,
però, el pressupost d'enguany només inclou un petit pas i la partida és de
700.000 euros.
En aquest context
l'executiu català sempre ha reiterat que la Seguretat Social catalana serà
viable al cent per cent i milloraria l'actual: “Catalunya podria tenir un
sistema propi, que podria pagar les pensions i totes les prestacions, i a més
pagar-les millor”, assegurava el mes de maig el conseller d'Empresa i Ocupació,
Felip Puig, al Parlament.
Dades compartides
amb l'Estat?
Per poder pagar els 1,6 milions de pensionistes catalans, el govern
haurà de tenir totes les seves dades. El Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) recorda que la
Seguretat Social espanyola i la catalana que es creï haurien de tenir interès a
facilitar-se la informació perquè no hi hagi duplicitats, però tampoc no es pot descartar
que hi hagi hostilitats i una col·laboració nul·la per part de Madrid. En aquest cas, segons el CATN, Catalunya podria
prendre mesures
d'urgència com per exemple demanar als bancs la darrera nòmina de pensions que
haguessin abonat als seus clients
per tal de pagar una quantitat igual o superior i mentrestant s'aniria refent
la base de dades.
2. Les
estructures d'estat, pendents del possible vet del PP
Estudien recórrer al
Consell de Garanties contra la llei d'acompanyament i les esmenes sobre l'eix
nacional
02/02/15 02:00 - BARCELONA - M.B
Alícia Sánchez-Camacho i Artur Mas se saluden al
Parlament Foto: ARXIU.
El ple del Parlament
ha de debatre dimecres el pressupost i la llei d'acompanyament, que han de
permetre posar
fil a l'agulla a diverses estructures d'estat, però el PP podria vetar
aquest escenari i recórrer al Consell de Garanties Estatutàries. Això
suposaria que la tramitació s'endarrerís un mes.
El pacte de CiU i ERC
inclou la creació de la sindicatura electoral i la Seguretat Social catalana o
l'articulació d'una llei que catalogui aquelles infraestructures que poden
rebre amenaces o atacs durant el procés d'independència. Tot plegat forma part
d'un paquet de mesures encaminat a potenciar la transició nacional. La formació
d'Alícia Sánchez-Camacho veu il·legals aquests passos i considera que el
Consell de Garanties els donaria la raó. Per evitar el bloqueig, CiU i ERC van decidir no incloure
les estructures d'estat en el text de la llei d'acompanyament i votar-les com a
esmenes en la sessió plenària. D'aquesta manera restaven arguments al PP a
l'hora de demanar el dictamen al consell –un cop la llei ja ha estat aprovada,
no es pot recórrer a aquest organisme.
Tot i això, els populars no descarten impugnar
igualment la llei d'acompanyament i les esmenes amb marcat caràcter
nacional per evidenciar el “filibusterisme” de CiU i ERC, que, en la seva
opinió, han evitat el Consell de Garanties perquè saben que els prohibiria les
estructures d'estat. La decisió final l'acabaran de prendre avui, ja que el
termini s'acaba dimarts a dos quarts de deu del matí.
Si finalment el PP no fa aquest pas, el govern
espanyol encara pot impugnar aquestes lleis al Tribunal Constitucional (TC) i
demanar-ne la suspensió cautelar.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada