Benvolguts,
La Marta Rojals amb un intel·ligent treball de recerca
fotogràfica ens explica, com fa el mestre Bilbeny amb les obres antigues,
escrites o pintades, com es poden tergiversar les informacions, en aquest cas
amb el pretext de la religió que no deixa de ser política i viceversa. I tot
gràcies a les ganes de fer trampes ajudats de la tècnica que en aquest cas és
amb l’ajut dels programes tipus Photoshop o similars. Ens ensenya les 5
primeres fotos manipulades, però també la darrera que no és manipulada però serveix
per manipular-nos a nosaltres...
03.02.2015
Marta Rojals
Elles no tenen poder (o no tenen temps)
Diapositiva número u:
els integrants del nou executiu del govern grec de la renovadora Syriza:
Diapositiva número
dos: foto retocada de la capçalera de la manifestació de protesta a París pels
assassinats a Charlie Hebdo: un diari ultraortodox jueu n'ha esborrat les dones
amb Photoshop.
Diapositiva número
tres: foto original de la capçalera de la manifestació de protesta a París pels
assassinats a Charlie Hebdo:
Diapositiva número
quatre: foto retocada de la capçalera de la manifestació de protesta a París
pels assassinats a Charlie Hebdo: un diari feminista n'ha esborrat els hòmens
amb Photoshop:
La setmana passada vam
fer molts escarafalls sobre el flamant govern grec que només tindria ministres
hòmens, tot i que alguns van voler aixafar-nos la guitarra explicant-nos que
tindria algunes vice-ministres, com si fos un gran què. Ens és igual, perquè no
parlarem del govern grec, només escalfàvem motors.
Anem ara a les
diapositives dos i tres: de lluny, semblen idèntiques. De prop, serien com una
mena de joc de les set diferències... si no fos perquè no hi ha set
diferències, sinó cinc: una cancellera alemanya, una batllessa de París, una
presidenta suïssa, una representant de política exterior de la UE i una reina
de Jordània. I ara, a la diapositiva número quatre, veiem destacades les
'diferències' que ocupen el primer pla. És com passar el garbell fins que queda
la pedra grossa, la que no voldríem tenir a la sabata ningú.
Ara passaré una
diapositiva que no es veu, la cinc: representaria la conductora d'un programa
matinal de Catalunya Ràdio explicant que li agradaria tenir més dones a les
tertúlies però que, quan els havia trucat, moltes li havien dit que en aquestes
hores no els anava bé, que tenien unes altres obligacions. Disculpeu-me que
parli de memòria, perquè l'àudio ja no és disponible a la web, però recordo
vivament la paraula 'obligacions', i també, tot seguit, la paraula
'prioritats'. Podem suposar que, de set a deu, les professionals a qui havia
trucat la conductora no es troben en la situació de buidar rentaplats ni
d'omplir rentadores, perquè podem deduir, també, que hi ha algú a casa seva que
ho fa, ja sigui perquè aquell dia li toca, ja sigui perquè li paguen per
fer-ho. Aleshores, què deu impedir a aquestes dones qualificades de
complementar-se el sou anant a la ràdio a parlamentar sobre l'actualitat?
Quines són les 'obligacions' que les deuen tenir ocupades a les hores de
documentar-se i llegir tots els diaris? Què els impedeix d'entrar una mica més
tard a la feina, en el cas que puguin recuperar les hores després? Qui tingui
una senyora a mà de set a deu, o qui en sigui una durant aquestes hores, ja es
pot respondre.
I qui tingui un senyor
a mà o en sigui un, també, com en les diapositives trucades de la manifestació:
si esborrem les tasques que fan els hòmens, i si esborrem les que fan les
dones, què quedaria de l'organització de la nostra vida acomodada i occidental?
Què quedaria de la família avançada, de la paritat, del repartiment de feines i
de les agendes múltiples? Esborrem les tasques que fan els uns i les altres i
mirem com queda la sala d'espera d'un pediatre, els box de rentada de cotxes,
una reunió de l'AMPA, una habitació de xiquet malalt, una cua d'ITV, un
emprovador de la secció infantil, una tertúlia. I també una reunió del consell
directiu d'una empresa, o una composició d'un govern que et fulminarà l'agenda
durant un mínim de quatre anys.
L'última diapositiva, la que fa sis, és de fa
uns quants mesos, però per la composició podria ser de fa 20, 30, 50 o 100
anys: és una foto de família dels empresaris del lobby del 'pont aeri' amb el
rei d'Espanya:
Els contribuents podem
explicar dos moments de la vida que ens han allunyat de la innocència:
·
l'un, quan
sabem que els reis no vénen de l'Orient,
·
i l'altre,
quan descobrim que els polítics no manen els països. Els qui manen els països
són senyors com aquests de la diapositiva sis que flanquegen el 'preparao' de
la corbata rosa.
Ara seria bonic de
tenir un Photoshop que permetés d'esborrar els individus que han pogut arribar
a aquests càrrecs gràcies a un d'aquests dos privilegis:
·
les
renúncies de les dones que tenen al voltant (a favor del temps d'ells),
·
o les
prioritats distintes de les seues rivals (a favor del temps d'elles).
No vull ser
malpensada, però, de la foto, potser no en quedaria ni la corbata rosa.
La setmana que ve, si
no hi ha res de nou, continuarem.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada