Benvolguts,
Com a continuació de l’article d’ahir sobre Charles J. Merrril i Colom he trobat a l’Institut Nova Història un article sobre el mateix apassionant tema.
Uns paràgrafs són molt encertats:
Ara la veu d'en Bilbeny ha sigut molt
fortament vindicada. Si, finalment, ha tingut raó
amb en Colom, per què no n'hauria de tenir amb tota la resta? O,
com a molt mínim, per què no s'haurien d'aprofundir les recerques que ell ha
començat, bé per confirmar-les, bé –per què no?– per refutar-les? El silenci
actual, més que cap altra cosa, ens interpel·la de manera eixordadora.
Però
és que els documentadíssims llibres d'en Bilbeny, començant per la Brevíssima relació de la destrucció de
la història, ens expliquen que això només és la punta de l'iceberg i només una part
d'una enorme reescriptura de la història.
De la nostra història. I això és extremament poderós, car és àmpliament
reconeguda la potència de la pròpia història en els sentiments i l'autoimatge
de les persones: no és el mateix haver sigut una província en decadència durant segles
que haver sigut un imperi que controlava des del Mediterrani fins al nou
continent, Amèrica, just acabat de descobrir per nosaltres...
I de cirereta:
Per què no hi ha lleons i
castells a la bandera d'Espanya (la que hi ha a les caravel·les de tots els
llibres de l’època, sobre el descobriment)?
NOTICIES » 25-04-2012
Cesc Batlle
|
T'hi atreveixes?
Ara fa dos anys que, arran de la publicació del llibre
d'En Charles J. Merrill sobre la catalanitat d'En Colom, i titulat Colom.
500 anys enganyats, En Cesc Batlle va publicar al diari El Punt aquest
article en què donava suport a En Merrill i reflexionava sobre les tesis que a
Catalunya defensa En Jordi Bilbeny
Cossetània acaba de publicar Colom. 500 anys enganyats, del professor universitari
Charles Merrill. El llibre, molt ben argumentat i documentat, i que no pot ser
acusat de partisanisme car en Merrill és nord-americà, dinamita de manera
demolidora les tesis alternatives sobre l'origen d'en Colom, incloent-hi la
genovesista, amb una conclusió clara i inequívoca: en Colom era català i la
resta és fullaraca. Si el llegiu, us farà posar vermells de vergonya aliena. El que s'han
arribat a empassar els anomenats experts, sense cap mena d'esperit crític.
Aquest llibre és el principi del final d'aquest debat, i ara només és qüestió
de temps que això percoli als sistemes educatius de tot el món.
Hom podria preguntar-se: una qüestió tan capital per a la
nostra història, i ha hagut de ser un americà, qui ens rescati un personatge
clau de la història? Com és possible que això no hagi generat intenses
recerques al nostre país? O, ara que en Merrill l'ha posat amb tot soroll al
bell mig de l'escena, com és que no sentim cap declaració acadèmica que digui,
com a mínim, «és un tema que havíem ignorat. Ens cal, certament, investigar-lo
molt més a fons»? És que els nostres investigadors i historiadors hi han estat
cecs? Tots, no. Fa molt de temps que un investigador, en Jordi Bilbeny, gairebé
en solitari, ha predicat que en Colom era català.
Però és que els documentadíssims llibres d'en Bilbeny,
començant per la Brevíssima relació de la destrucció de la història, ens
expliquen que això
només és la punta de l'iceberg i només una part d'una enorme reescriptura de la
història. De la nostra història. I això és extremament poderós, car
és àmpliament reconeguda la potència de la pròpia història en els sentiments i
l'autoimatge de les persones: no és el mateix haver sigut una província en decadència
durant segles que haver sigut un imperi que controlava des del Mediterrani fins
al nou continent, Amèrica, just acabat de descobrir per nosaltres. En Bilbeny ens documenta com els De las Casas
signen com a Casaus, com els mapamundis de l'època desborden de senyeres pertot
arreu, mentre els lleons i els castells brillen per l'absència; com les
senyeres tenen un nombre variable de barres (de tot això, en podreu veure
exemples a cabassos en el llibre d'en Guillot La descoberta i conquesta catalana d'Amèrica, que publicarà
ben aviat Mobil Books-Dèria); com, «curiosament», la bandera d'Espanya és
directament una de les variants de la senyera, tal com passa avui dia quan una
companyia adquirent utilitza la marca de l'adquirida perquè és molt més
coneguda (per
què no hi ha lleons i castells a la bandera d'Espanya?); com Carles
I passa a Catalunya la major part del seu temps a Espanya, perquè és el cor de
la major part del seu imperi, i pràcticament gens a Castella, on no té gaire
res a fer; etc.
Possiblement ara penseu: «Això no pot ser. No podem haver
estat tan enganyats. Aquest en Bilbeny deu ser un grillat amb ànsies de
protagonisme». En Mathew Tree, tot presentant un llibre d'en Bilbeny, va
explicar que aquesta havia sigut la seva reacció inicial, com la de
pràcticament tothom. En Tree, però, com d'altres, va fer el pas de decidir
llegir directament obres d'en Bilbeny, eliminant intermediaris que li diguessin
el que havia de creure.
Ara la veu d'en Bilbeny ha sigut molt fortament
vindicada. Si, finalment, ha tingut raó amb en Colom, per què no n'hauria de
tenir amb tota la resta? O, com a
molt mínim, per què no s'haurien d'aprofundir les recerques que ell ha
començat, bé per confirmar-les, bé –per què no?– per refutar-les? El silenci
actual, més que cap altra cosa, ens interpel·la de manera eixordadora.
De manera magistral, a la pel·lícula Matrix, a Neo,
el protagonista, se li ofereix la possibilitat de triar entre dues píndoles: la
blava li permetrà oblidar totes les incoherències que ha descobert darrerament
en el seu món i reprendre la seva vida com si res no hagués passat; la
vermella, encara que li provoqui molt de dolor i mai més pugui tornar enrere,
li obrirà els ulls al que realment ocorre: un món on els homes viuen
narcotitzats dins d'una ficció integral mentre se'ls explota en esclavitud. Neo
decideix no acceptar viure més en l'engany i tria la vermella. La teva píndola
vermella és al teu abast en els llibres d'en Bilbeny. En Neo s'hi va atrevir. I
tu, t'hi atreviràs?
Cesc Batlle
Publicat a El Punt (Comarques Gironines), 24 de gener
del 2010, pàgina 21.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada