Benvolguts,
Com a continuació de l’article d’ahir sobre Charles J. Merrril i Colom he trobat a l’Institut Nova Història un article sobre el mateix apassionant tema.
Uns paràgrafs són molt encertats:
Ara la veu d'en Bilbeny ha sigut molt
fortament vindicada. Si, finalment, ha tingut raó
amb en Colom, per què no n'hauria de tenir amb tota la resta? O,
com a molt mínim, per què no s'haurien d'aprofundir les recerques que ell ha
començat, bé per confirmar-les, bé –per què no?– per refutar-les? El silenci
actual, més que cap altra cosa, ens interpel·la de manera eixordadora.
Però
és que els documentadíssims llibres d'en Bilbeny, començant per la Brevíssima relació de la destrucció de
la història, ens expliquen que això només és la punta de l'iceberg i només una part
d'una enorme reescriptura de la història.
De la nostra història. I això és extremament poderós, car és àmpliament
reconeguda la potència de la pròpia història en els sentiments i l'autoimatge
de les persones: no és el mateix haver sigut una província en decadència durant segles
que haver sigut un imperi que controlava des del Mediterrani fins al nou
continent, Amèrica, just acabat de descobrir per nosaltres...
I de cirereta:
Per què no hi ha lleons i
castells a la bandera d'Espanya (la que hi ha a les caravel·les de tots els
llibres de l’època, sobre el descobriment)?
|
NOTICIES » 25-04-2012
Cesc Batlle
|
T'hi atreveixes?
Ara fa dos anys
que, arran de la publicació del llibre d'En Charles J. Merrill sobre la
catalanitat d'En Colom, i titulat Colom.
500 anys enganyats, En Cesc Batlle va publicar al diari El Punt aquest
article en què donava suport a En Merrill i reflexionava sobre les tesis que a
Catalunya defensa En Jordi Bilbeny
Cossetània acaba de
publicar Colom. 500 anys enganyats, del professor universitari
Charles Merrill. El llibre, molt ben argumentat i documentat, i que no pot ser
acusat de partisanisme car en Merrill és nord-americà, dinamita de manera
demolidora les tesis alternatives sobre l'origen d'en Colom, incloent-hi la
genovesista, amb una conclusió clara i inequívoca: en Colom era català i la
resta és fullaraca. Si el llegiu, us farà posar vermells de vergonya aliena. El que s'han
arribat a empassar els anomenats experts, sense cap mena d'esperit crític.
Aquest llibre és el principi del final d'aquest debat, i ara només és qüestió
de temps que això percoli als sistemes educatius de tot el món.
Hom podria
preguntar-se: una qüestió tan capital per a la nostra història, i ha hagut de
ser un americà, qui ens rescati un personatge clau de la història? Com és
possible que això no hagi generat intenses recerques al nostre país? O, ara que
en Merrill l'ha posat amb tot soroll al bell mig de l'escena, com és que no
sentim cap declaració acadèmica que digui, com a mínim, «és un tema que havíem
ignorat. Ens cal, certament, investigar-lo molt més a fons»? És que els nostres
investigadors i historiadors hi han estat cecs? Tots, no. Fa molt de temps que
un investigador, en Jordi Bilbeny, gairebé en solitari, ha predicat que en
Colom era català.
Però és que els
documentadíssims llibres d'en Bilbeny, començant per la Brevíssima relació de la destrucció de la història, ens
expliquen que això
només és la punta de l'iceberg i només una part d'una enorme reescriptura de la
història. De la nostra història. I això és extremament poderós, car
és àmpliament reconeguda la potència de la pròpia història en els sentiments i
l'autoimatge de les persones: no és el mateix haver sigut una província en decadència
durant segles que haver sigut un imperi que controlava des del Mediterrani fins
al nou continent, Amèrica, just acabat de descobrir per nosaltres. En Bilbeny ens documenta com els De las Casas
signen com a Casaus, com els mapamundis de l'època desborden de senyeres pertot
arreu, mentre els lleons i els castells brillen per l'absència; com les
senyeres tenen un nombre variable de barres (de tot això, en podreu veure
exemples a cabassos en el llibre d'en Guillot La descoberta i conquesta
catalana d'Amèrica, que publicarà ben aviat Mobil Books-Dèria); com,
«curiosament», la bandera d'Espanya és directament una de les variants de la
senyera, tal com passa avui dia quan una companyia adquirent utilitza la marca
de l'adquirida perquè és molt més coneguda (per què no hi ha lleons i castells a la bandera
d'Espanya?); com Carles I passa a Catalunya la major part del seu
temps a Espanya, perquè és el cor de la major part del seu imperi, i
pràcticament gens a Castella, on no té gaire res a fer; etc.
Possiblement ara
penseu: «Això no pot ser. No podem haver estat tan enganyats. Aquest en Bilbeny
deu ser un grillat amb ànsies de protagonisme». En Mathew Tree, tot presentant
un llibre d'en Bilbeny, va explicar que aquesta havia sigut la seva reacció
inicial, com la de pràcticament tothom. En Tree, però, com d'altres, va fer el
pas de decidir llegir directament obres d'en Bilbeny, eliminant intermediaris
que li diguessin el que havia de creure.
Ara la veu d'en Bilbeny ha sigut molt
fortament vindicada. Si, finalment, ha tingut raó amb en Colom, per què no
n'hauria de tenir amb tota la resta? O, com a molt mínim, per què no
s'haurien d'aprofundir les recerques que ell ha començat, bé per confirmar-les,
bé –per què no?– per refutar-les? El silenci actual, més que cap altra cosa, ens
interpel·la de manera eixordadora.
De manera magistral, a
la pel·lícula Matrix, a Neo, el
protagonista, se li ofereix la possibilitat de triar entre dues píndoles: la
blava li permetrà oblidar totes les incoherències que ha descobert darrerament
en el seu món i reprendre la seva vida com si res no hagués passat; la
vermella, encara que li provoqui molt de dolor i mai més pugui tornar enrere,
li obrirà els ulls al que realment ocorre: un món on els homes viuen
narcotitzats dins d'una ficció integral mentre se'ls explota en esclavitud. Neo
decideix no acceptar viure més en l'engany i tria la vermella. La teva píndola
vermella és al teu abast en els llibres d'en Bilbeny. En Neo s'hi va atrevir. I
tu, t'hi atreviràs?
Cesc Batlle
Publicat a El Punt (Comarques Gironines), 24 de
gener del 2010, pàgina 21.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada