Benvolguts,
Un article editorial molt clar de Vicent Partal sobre l’esdevenir
del jutge Vidal amb interessants i sucosos comentaris dels col·laboradors de
Vilaweb.
Vicent Partal
06.02.2015
Vidal l’expulsen per nosaltres
Ahir va quedar clar
que el Consell General del Poder Judicial planifica l'expulsió del jutge
Santiago Vidal. Tal com explica avui Josep Casulleras, ara només és cosa de
trobar el moment de fer efectiva la decisió. Serà un dimarts, segurament. Molt
probablement, el darrer dimarts d'aquest mes de febrer.
Santiago Vidal serà expulsat de la carrera
judicial i perdrà la feina i el sou. Serà
expulsat no pas per haver redactat una constitució en el seu temps de lleure,
sinó per haver redactat una constitució per a la república catalana,
concretament per a la república catalana. Quant a l'actuació del
CGPJ, seria tan poc raonable l'una cosa com l'altra. Però, quant a nosaltres,
és radicalment diferent. Santiago Vidal l'expulsen per nosaltres, l'expulsen perquè
aquest país ha convertit la independència en una possibilitat immediata i això
ha desfermat la por i la histèria a Madrid. En qualsevol altre
supòsit hauríem de reaccionar contra allò que evidentment és una injustícia,
però el fet que siga expulsat per nosaltres ens obliga encara més.
I què farem? Més de quinze mil
persones hem signat un manifest de suport, que ha estat convenientment enviat
al Consell General del Poder Judicial. Acabarà en una paperera, ja
ho sabem. De manera que, demane, què més cal que fem? Com hem de protestar
contra aquesta aberració? I faig la pregunta directa: com hem d'ajudar un
magistrat que perdrà la feina immediatament a passar el tràngol?
Qualsevol idea és
bona, perquè l'única
cosa que no podem acceptar és la inacció, no fer res. Santiago Vidal
ha estat escollit per algú perquè siga el cap de turc, com una amenaça als funcionaris de l'estat
disposats a donar la cara per la independència. Santiago Vidal ha estat
escollit per algú per a demostrar que l'estat et pot arruïnar la vida si fas
costat als rebels. Santiago Vidal ha obligat Espanya a mostrar la cara més fosca
que té. I això, tot això, ens involucra a nosaltres i és també una
responsabilitat nostra, que no podem defugir de cap manera. Ells ens han volgut donar una lliçó i això ens obliga a
donar-los una lliçó a ells. Propostes?
Vicent Partal
L'opinió dels subscriptors.
Amadeu Abril
A la llarga:
Estrasburg (Tribunal Europeu dels Drets Humans) i que Vidal vs Spain ampliï i
substitueixi Kudeshkina vs Russia en l’àmbit de la llibertat d’expressió dels
jutges i la proporcionalitat o no de determinades sancions (a apart que aquí la
llibertat de consciència juga tant com la d’expressió o més).
A mig termini, mobilitzar la gent de MEDEL (http://www.medelnet.org), Magistrats Européens pour la Démocratie et les Libertés, l’associació europea de jutges. Cal fer passar el missatge a Europa que això són represàlies purament polítiques, sense cap base professional, per les pròpies idees, no per actes dins la judicatura.
A curt termini, aquí… no ho sé. El cas dels jutges és un pèl especial perquè tenen un deure de prudència específic, difícilment atribuïble a tots els altres funcionaris. I si cal fer pressions polítiques han de ser sobre òrgans polítics, no judicials, que serien mal compreses fora, per molt que ens hi esforcéssim. I això és el que és, no? Un cas polític, per idees polítiques, amb sanció d’intencionalitat política, no pas un afer judicial en cap mesura.
I a nivell personal? No ho sé, tampoc. Suposo que dependrà una mica del que ell vulgui fer (per molt que recorri, la sanció seria executiva i l’expulsió per tant, encara que provisional, efectiva).
A mig termini, mobilitzar la gent de MEDEL (http://www.medelnet.org), Magistrats Européens pour la Démocratie et les Libertés, l’associació europea de jutges. Cal fer passar el missatge a Europa que això són represàlies purament polítiques, sense cap base professional, per les pròpies idees, no per actes dins la judicatura.
A curt termini, aquí… no ho sé. El cas dels jutges és un pèl especial perquè tenen un deure de prudència específic, difícilment atribuïble a tots els altres funcionaris. I si cal fer pressions polítiques han de ser sobre òrgans polítics, no judicials, que serien mal compreses fora, per molt que ens hi esforcéssim. I això és el que és, no? Un cas polític, per idees polítiques, amb sanció d’intencionalitat política, no pas un afer judicial en cap mesura.
I a nivell personal? No ho sé, tampoc. Suposo que dependrà una mica del que ell vulgui fer (per molt que recorri, la sanció seria executiva i l’expulsió per tant, encara que provisional, efectiva).
Oriol Magrinyà
Ens trobem davant d'un
d'aquells (aparentment) petits moments que són crucials. L'Estat llança una
advertència, i farà una lectura de la nostra reacció. Ens agradi més o menys aquesta proposta de
constitució, si ara deixem desemparat Santiago Vidal, l'Estat haurà guanyat una
batalla importantíssima: qui voldrà ser el següent? Qui es voldrà
jugar el lloc de feina, tota una carrera professional, per comprometre's amb el
país, sabent que quan vinguin maldades es trobarà sol?
Dit això, la nostra
reacció ha de ser contundent, però alhora sostenible i efectiva. Que inquieti
l'Estat, i que la puguem mantenir en el temps o repetir tants cops com calgui.
Vull dir que no es tracta
de convocar, posem per cas, una gran manifestació (o si més no, no només), que
l'Estat pugui ignorar i que per molta prova de força que signifiqui, no tingui
impacte pràctic.
Més aviat, penso,
hauríem de pensar en apel·lacions a instàncies europees i internacionals de
defensa de les llibertats civils i els drets humans. Mostrar al món que l'actuació de l'Estat és
cada cop més antidemocràtica i indefensable.
També és una bona
ocasió per exigir que els partits progressistes o constituentistes es mullin.
Al congrés espanyol i al Parlament Europeu.
El cas de Santiago
Vidal no és el seu cas. És el nostre. El de les nostres llibertats. És, de fet, la
primera batalla real que ens planteja l'Estat espanyol. Els deixarem guanyar
sense combatre?
Geoffroy Lourdou
Sé pas exactament de
quina forma cal que la societat catalana reaccioni (una manifestació de més ni
li farà pessigolles a l'estat espanyol...), però ho cal fer. Ho hem de fer
tothom i hem d'aprofitar l'avinentesa per recuperar la iniciativa, perquè ja
hem vist com el partidisme pot fer trontollar tot el que hem construït fins
ara..
Cèsar Torras
Penso que el magistrat
Santiago Vidal ha fet i està fent un gran servei a la futura república catalana
i que d'aquí en endavant en seguirà fent si sabem com fer-li costat.
Hauríem de fer una recollida de signatures
demanant al govern de la Generalitat que el recolzi de la manera que el mateix
govern trobi oportú de fer-ho, assegurant-li un sou equivalent al que té. O una
pensió fins que Catalunya tingui el seu estat propi.
Després, amb l'estat
propi, la cosa ja serà més fàcil
Linus Fontrodona
L’actuació més clara, neta i efectiva seria
que els nostres representants al Parlament exercissin la sobirania que van
declarar ja fa temps, de manera molt majoritària, i declaressin la
independència de Catalunya d’una vegada per totes. Complirien
així la voluntat d’un mínim de 1.900.000 persones, d’acord amb els resultats de
la consulta del proppassat 9 de Novembre, a més a més de protegir de la millor
manera possible l’esdevenidor del jutge Vidal –i també de moltes altres
persones que es troben ara mateix amenaçades per l’Estat espanyol,
explícitament o no, pel sol fet de ser independentistes alhora que tenen alguna
mena de responsabilitat pública. Em fa tot l’efecte que qualsevol altre protesta menor,
ciutadana o institucional, que es pugui arribar a organitzar, no només
suposarà perdre el temps, sinó fer el préssec i, probablement, el ridícul. Al punt on som, l’única defensa
digna i efectiva de debò davant la cabassada d’atacs, greuges, humiliacions,
furts i espolis que no parem de patir és exercir definitivament la nostra
sobirania. Tota la resta són punyetes. I, al capdavall, errors
gravíssims que no acabarem mai de pagar prou. Dit això, també vull dir que, per desgràcia i
vergonya nostres, farem de tot menys això que cal fer. Com gairebé sempre.
Joan Ferrer
Que el Departament de la Presidència de la
Generalitat de Catalunya el contracti com a Assessor per a l'Estudi d'un Nou
Model d'Administració de Justícia.
Crec que la nova
Catalunya ha de tenir el dret a tenir una Administració de Justícia que funcioni
com un rellotge!
Víctor Serra
S'ha de portar la
denúncia a organismes, associacions i mitjans internacionals.
Joan Goma
L'acció del govern espanyol no és contra el
jutge Vidal sinó contra tots els funcionaris de l'estat a Catalunya. Els vol
enviar el missatge de que si no es posicionen de forma salvatge contra
Catalunya els ho farà pagar car.
L'única resposta eficient que podem donar contra aquest missatge és demostrar que qui es posicioni a favor de Catalunya hi guanyarà molt més del que el govern espanyol li pot fer perdre.
Ja va sent hora que ens hi posem seriosament a la construcció de les estructures d'estat i el sistema judicial n'és una de fonamental. Segurament el govern català no ho pugui fer de forma descarada mentre no es desconnecti d'Espanya. Però el 9N vàrem aprendre cóm fer-ho sense necessitat del permís d'Espanya: sense escriure-ho al DOC, sense ficar-hi diners de la Generalitat, amb el suport de voluntaris, amb finançament privat i voluntari, però amb el lideratge i la imatge pública del President i del Govern del país.
El mateix dia que el jutge Vidal sigui expulsat de la judicatura espanyola ha d'ocupar una plaça de jutge al sistema judicial de la República Catalana amb el mateix sou i drets que té ara més una condecoració solemne. Proposo que el president de Catalunya el nomeni magistrat del Tribunal Suprem de la República Catalana.
L'única resposta eficient que podem donar contra aquest missatge és demostrar que qui es posicioni a favor de Catalunya hi guanyarà molt més del que el govern espanyol li pot fer perdre.
Ja va sent hora que ens hi posem seriosament a la construcció de les estructures d'estat i el sistema judicial n'és una de fonamental. Segurament el govern català no ho pugui fer de forma descarada mentre no es desconnecti d'Espanya. Però el 9N vàrem aprendre cóm fer-ho sense necessitat del permís d'Espanya: sense escriure-ho al DOC, sense ficar-hi diners de la Generalitat, amb el suport de voluntaris, amb finançament privat i voluntari, però amb el lideratge i la imatge pública del President i del Govern del país.
El mateix dia que el jutge Vidal sigui expulsat de la judicatura espanyola ha d'ocupar una plaça de jutge al sistema judicial de la República Catalana amb el mateix sou i drets que té ara més una condecoració solemne. Proposo que el president de Catalunya el nomeni magistrat del Tribunal Suprem de la República Catalana.
Joan Ortí
Al marge de si la
proposta del jutge Vidal sigui mes o menys encertada i/o elaborada en el seu
contingut com deia ahir un article d’en Pere Cardús, el que em preocupa es que personatges com ell
siguin menystinguts i arraconats per la màfia espanyola i el poble català no
els defensi de les urpes de l’estat franquista.
No ens podem quedar
mirant per la finestra com acaba tot plegat, hauríem d’omplir totes les places
per protestar per l’amenaça de fer-lo fora de la judicatura. (No és una qüestió
de si el farem màrtir o li donarem un excés de protagonisme). Però tampoc valen
simples paraules de solidaritat, perquè vulguem o no, estem parlant d’elaborar
entre tots la constitució catalana, la seva és una proposta mes, i en tot cas
ha servit perquè la ciutadania en general, estigui mes sensibilitzada
positivament, i n’és una mostra la gran quantitat d’esmenes que s’han tramitat.
Resulta que estem parlant d’elaborar la
constitució de la nostra república catalana, això no es una cosa del jutge
Vidal i del seu equip, això es una cosa de tots els que volem la independència
de Catalunya.
Josep Joan Aguilera
Jo el proposaria com a
assessor jurídic de la Generalitat a totes les oficines estrangeres, segur que
seria útil per a Catalunya, i el seu cas s'esbombaria pel continent.
Josep Selva
El que no pot fer
l'exercit amb uniforme de camuflatge ho fan els jutges amb l'uniforme ridícul
de les togues. És el de sempre: qui jutja al jutge, qui vigila al policia?. Els
soldats, com el jutge Vidal, que es neguen a la disciplina cega, son afusellats
com a exemple. En diuen delmar, diezmar, matar-ne un de cada deu com a
escarment. La solució és la que tard o d’hora s’haurà d’aplicar si es vol
ser independent: no reconèixer l'autoritat de la justícia espanyola. Solucions
“imaginatives”? (signatures, concentracions, manifestos, resolucions...) les
que vulgueu però sense efectivitat. Proposta: no esperar mes.
Francesc Aguilar
Aquesta intenció de
l'aparell de l'estat espanyol mereix respostes com a mínim a tres
nivells, l'àmbit pròxim dels jutges, l'àmbit dels funcionaris i l'àmbit
de tots els catalans, que és el que reclama l'editorial. Cap també
l'institucional del parlament i el govern de Catalunya. Si ens circumscrivim al
de la ciutadania, propostes? La resposta immediata és la convocatòria de
manifestació al carrer o concentracions davant les institucions
corresponents. Suposo que la ANC , Omnium etc serien les entitats més
adients, però
encara més que el cercle corporatiu dels jutges fos el convocant.
Quant a activisme, podríem començar tots a redactar variants personals de les constitucions que corren i fer-les com més públiques millor. Jo particularment estic redactant la "Constitució de la República Catalana de Francesc Aguilar". També sóc funcionari, vull saber que pensen fer amb mi.
Quant a activisme, podríem començar tots a redactar variants personals de les constitucions que corren i fer-les com més públiques millor. Jo particularment estic redactant la "Constitució de la República Catalana de Francesc Aguilar". També sóc funcionari, vull saber que pensen fer amb mi.
Pau Pinós
Crec que el president Mas l'hauria de
nomenar conseller de justícia immediatament després de la sentència.
Josep Blesa
Com tu dius sovint,
Vicent. En aquest moment de confusió. “Fuzzy Time” España ens torna a vindre a
socórrer-nos-en.
Declarem el més aviat la DUI i passem al
tema següent. Si “toquen” Vidal se’ls ha acabat el bròquil,
perquè ací cada dia pinten menys que fava.
Per cert, Santiago, quin bunyol de
preconstitució!
Us hi propose de fer-ne una de la
Confederació dels Països Catalans. Directament. Cal empènyer des de més lluny. En
Santiago Vidal serà el primer ministre de justícia de la República del
Principat.
I això, està a tocar.
Salvador Rofes
La veritat és que no
se el que hem de fer: més manifestacions? enviar escrits? mobilitzar les
xarxes? Per a mi
el que faci el poble en aquest cas serà premonitori de la nostra capacitat de
mobilització. Si no fem res ja ens podem anar acomiadant de vel·leïtats independentistes
Vull recordar que el President i dos consellers
estan imputats i que els diputats catalans "presumptament"
independentistes continuen ocupant lloc i cobrant cada mes del Congres i del
Senat. Hi ha hagut alguna mostra de suport al president Mas i
les dues conselleres?
Al menys, a en
Santiago Vidal se'l rifaran per aconseguir que vagi en un numero molt alt en
alguna llista electoral. Però això no es cap excusa per la inacció.
Josep Usó
Realment, la indignitat mostrada per l'Estat
Espanyol és esfereïdora. I ara mateix i en calent, no tinc cap proposta
concreta, però sí que puc aportar una idea. Si ell està sol, l'expulsaran de la
judicatura, li trauran la feina i no passa res. Però si tots fem alguna cosa,
ja no és el mateix. Si és un ciutadà
el qui els planta cara, els és fàcil vèncer. Si en som molts, no poden gran
cosa. Si som
tots, estan perduts i acabats.
Possiblement, només de moment, es pot anar signat un altre manifest de suport cada mes, o cada setmana, o cada quan siga. En el cas del metro de València, ha costat, però ha acabat rebentant els murs de silenci. O també es pot buscar el ressò d'aquells que tenen possibilitats mediàtiques. O organitzar protestes, tipus cassolada, o manifestacions de suport. Una altra proposta és, ara que venen eleccions municipals, no votar sota cap concepte, aquell partits o candidats que donen suport a aquella convivència amb aquesta gent que l'únic que pretenen és continuar vivint de nosaltres. En biologia, d'això en diuen paràsits. Tot això de moment.
Possiblement, només de moment, es pot anar signat un altre manifest de suport cada mes, o cada setmana, o cada quan siga. En el cas del metro de València, ha costat, però ha acabat rebentant els murs de silenci. O també es pot buscar el ressò d'aquells que tenen possibilitats mediàtiques. O organitzar protestes, tipus cassolada, o manifestacions de suport. Una altra proposta és, ara que venen eleccions municipals, no votar sota cap concepte, aquell partits o candidats que donen suport a aquella convivència amb aquesta gent que l'únic que pretenen és continuar vivint de nosaltres. En biologia, d'això en diuen paràsits. Tot això de moment.
Lluís de Yzaguirre
L'endemà mateix, el nostre Govern l'ha de
contractar d'assessor amb el mateix sou. Estaria bé que pogués donar suport
a tots els que, després d'ell, seran víctimes de la Inquisició judicial
espanyola.
Jordi Pedemonte
L’única proposta en
que puc pensar és en la independència, cosa que els nostres polítics s'han
encarregat de fer impossible.
Algú recorda l'olor previ a la pluja, o el tic tac del rellotge?
Algú recorda l'olor previ a la pluja, o el tic tac del rellotge?
Malauradament no tenim força per aturar un
govern que ignora sistemàticament tot el que calqui ignorar per fer el que vol,
ni tan sols s'amaga o dissimula.
Sebastià Batlle
Hi ha qui pel motiu
que sigui, per mostrar-se poderós, etc., etc. s’ ha de posar tots els poders al
seu costat. Bé, com és que certs actes delictius d’acusació els fan allargar tant
i tant?, perquè prescriguin ?. Recordeu el cas “Rasputin” (anar de turisme
sexual pagant amb els impostos del poble) i aquí no passa res. Quants
altres casos més i que no surten a la llum, posant-se al costat als
anomenats poders o institucions ?. Tinc els meus dubtes de certs actes de
........ que s’ han produit en certs temps (una manera de guanyar
suport). Sigui al Tribunal de drets humans, o a Estrasbourg, o a .......,
però sí, s’ ha de fer alguna cosa. Fa uns 50 anys una persona va dir que
Espanya era un país de pirates; ara veig i sé clarament perquè ho deia. Quedi
clar, no acuso a tots els espanyols, només als hidalgos que fan esclau al
poble.
Ramon Pruneda
Crec que la vàlua i
valentia de Santiago Vidal es mereix un reconeixement públic al més alt nivell.
Per una part, crec que pot haver-hi la possibilitat de nomenar-lo per un càrrec de confiança de la Generalitat, com assessor jurídic, no tant sols com a reconeixement, si no a més per la seva vàlua professional.
I per altra una declaració pública, institucional i solemne per part de la Generalitat, els partits polítics del Parlament que es solidaritzin amb aquesta, juntament amb l'ANC, Omnium i Ajuntaments per la independència, i totes aquelles organitzacions cíviques i professionals que es volguessin adherir. Un acte que tingués ressò nacional i internacional.
Per una part, crec que pot haver-hi la possibilitat de nomenar-lo per un càrrec de confiança de la Generalitat, com assessor jurídic, no tant sols com a reconeixement, si no a més per la seva vàlua professional.
I per altra una declaració pública, institucional i solemne per part de la Generalitat, els partits polítics del Parlament que es solidaritzin amb aquesta, juntament amb l'ANC, Omnium i Ajuntaments per la independència, i totes aquelles organitzacions cíviques i professionals que es volguessin adherir. Un acte que tingués ressò nacional i internacional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada