Dos periodistes, escriptors i polítics trien
simultàniament el concepte mentiders per referir-se als actors de la podrida
situació econòmica espanyola, als podrits polítics i als podrits financers.
La pregunta és per què se’ls ha acudit només a
dos i no a dos-cents?
Vegeu
el clip, de 6 minuts:
En el clip surten conceptes interessants i
suggerents: mentides, trampes, ocultació de dades, aflorar, emmascarar xifres,
23.000.000.000 €, sense explicacions ni responsabilitats, per què ha succeït tot
això?, dades falses, actius ocults que tot d’una apareixen, auditors permanents
externs (Deloitte) que no han vist que hagi passat res, el Banc d’Espanya, les
autoritats polítiques, i a veure què més queda per aflorar?, estem en un moment
molt delicat, cal conèixer la veritat i castigar els culpables, no pot ser que hi
hagi pèrdues per a tots en uns casos i guanys per a uns quants en un altre...
I llegiu l’article de la Clara Simó:
Mentiders!
29/05/12 - Isabel-Clara Simó
·
Em revolta que neguin que el concert econòmic no és part del problema d'Espanya
Sabeu què
m'empipa de veritat? No és que em robin, ni que m'humiliïn, ni tan sols que em
silenciïn. No, no: el que em molesta de debò és que m'enganyin. Que
em diguin que una catàstrofe ecològica són “unos hilillos como de plastilina”, o que “España va bien”,
o que “el
sistema financiero español es el más sólido del mundo”, o que
m'assegurin que “España
no es Grecia”, o que “el ‘corralito' es imposible en España”. Em
rebenta que afirmin, presidits per Rato i la campana, que Bankia és un invent
magnífic, i que,
dies després, Rato fugi i jo hagi de pagar desenes de milers de milions d'euros
a la inèpcia i la corrupció. Em treu de polleguera el discurs
oficial, fill
directe de l'Armada Invencible, sobre la solvència internacional
mentre –ho relata Fernando Ónega a La Vanguardia– un famós dissenyador a
Finlàndia, després de rebre elogis enormes, sent que li diuen: “No sembla
espanyol.”
Em fot de
debò que la
presidenta de la Comunitat de Madrid em digui que no puc xiular mentre amaga
xifres del dèficit real de la comunitat autònoma que presideix. Em
fereix que l'Estat espanyol pagui 2.151 milons d’euros per a l'AVE Madrid-Galícia i destini al
decisiu corredor mediterrani 128 milions d'euros.
M'irrita
assabentar-me
que Catalunya paga les pensions de part d'Espanya, mentre el PPC insisteix a
negar-ho. Em revolta que neguin el que publica el Financial Times:
que el concert
econòmic no és part del problema d'Espanya sinó part de la seva solució.
M'escandalitza
que, malgrat la comèdia de processos als corruptes, la corrupció s'ha instal·lant a la democràcia
espanyola i ara en forma part substancial. I que les veus crítiques
han desaparegut no per la imposició d'una dictadura, sinó per voluntat pròpia.
Em rebenta
que, mentre els
espanyols clamen contra Angela Merkel –que fa deu anys que adverteix
Espanya que està malversant recursos comuns–, callin sobre la rapacitat, la
cobejança il·limitada i el capitalisme salvatge de persones que
juraren defensar els ciutadans que diuen representar. I em revolta una monarquia que
ja no s'atreveix ni a treure el cap per un camp de futbol ni per una cerimònia
britànica.
Vergonya, cavallers, vergonya.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada