Ahir vaig tenir el goig d’assistir a una CONFERÈNCIA
ORGANITZADA PEL CERCLE CATALÀ DE NEGOCIS
(CCN) amb el títol de:
“Catalunya, 500
anys finançant un estat artificial.
Del ducat a l’euro”
Del ducat a l’euro”
A la introducció feta per en Joan Canadell, aquest destacava La importància de conèixer la història “real” del nostre país pels
que volem un Estat propi.
Del fulletó de presentació en traiem l’objectiu de
la xerrada que estava composta de dues parts.
En la primera part:
Varen presentar un estudi
encarregat pel CCN, que posa en evidència que l’espoli històric de Catalunya per part
de Castella, fa 5 segles que perdura. L’estudi demostra que el finançament de
l’expedició de la descoberta d’Amèrica fou íntegrament pagat per la Cancelleria
Reial Catalana, tot i que Castella se l’ha apropiat reescrivint la història a
la seva conveniència: “La descoberta
d’Amèrica fou finançada per la Cancelleria
Reial Catalana”,
a càrrec de Jordi Bilbeny,
investigador i escriptor
En la segona part:
Varen explicar com l’economia
catalana s’ha vist afectada negativament al llarg dels segles, pel fet de compartir moneda
amb la resta de l’estat espanyol: : “Els efectes de compartir moneda amb Castella”, a càrrec d’ Albert Pont, Responsable de Dret Internacional del CCN
I com a resum ens diuen els del CCN:
Pensem que és important conèixer
aquestes evidències per ser-ne conscient i mostrar que ens cal assolir un
Estat propi per poder desenvolupar tot el nostre potencial com a país sense més
limitacions.
Les conclusions i el debat foren dirigits per Ramón
Carner, President del CCN.
En Jordi
Bilbeny va començar l’exposició dient més o menys: Des de quan Espanya ens
roba? Hi ha qui diu que des de la desfeta del 1939, però hi ha qui parla de l’anterior
dictadura, i hi ha qui parla del 1898 i del 1868 i del 1812, i hi ha qui parla
del 1714, però també s’esmenta la Guerra dels Segadors i el Corpus de Sang. I si es va tirant
endarrere, com ens va demostrar, Espanya ens roba almenys des del 1492!
En Bilbeny
ens va obsequiar amb la seva constant i càustica desmitificació de la història
d’Espanya, en aquest cas demostrant de manera fefaent el que ja ens havia
avançat en els seus llibres: Que en Colom era català i no era un pelacanyes sinó
que pertanyia a la noblesa catalana, que els mariners eren catalans, que les
naus de guerra eren aparellades a Catalunya, amb mariners catalans, encara que
la història deformada per Castella els va convertir en andalusos i càntabres i
que tota la preparació i realització
dels viatges d’en Colom varen ser impulsades i pagades per la Cancelleria Reial
catalana. Ens va demostrar que la moneda utilitzada, el ducat, era la que
Catalunya i el seu imperi mediterrani usava des de feia 200 anys, i que no fou
adoptada per Castella fins anys després del 1492. En Bilbeny es va preguntar,
irònicament, en quins ports castellans es podien haver aparellat les naus i de
quina escola de cartografia castellana procedien els mapes i documents que
tenia en Colom així com de quina escola procedien els navegants, pilots, timoners,
etc. Va explicar que els reis Ferran i Isabel eren a Catalunya, en període de
Corts en els temps que Colom va partir cap a les Índies, i quan va tornar del
primer viatge, que a l’època el Papa era català, que els 12 monjos de l’expedició
eren de Montserrat, que qui va lliurar els 17.000 ducats de cada expedició era
en Lluís de Sant Àngel tresorer reial de Catalunya, que els mariners segons
gravats de l’època anaven cofats amb barretina, que està demostrat que ela
vaixells varen passar a l’Atlàntic per les Columnes d’Hèrcules (l’estret de
Gibraltar)i per tant no podien haver salpat de Palos de Moguer a Huelva, i un
llarg etcètera.
L’Albert
Pont va donar-nos una lliçó d’erudició econòmica i
jurídica explicant aspectes de les seques i dels drets consuetudinaris de cada
país sobre els noms de les monedes, siguin els rubles russos o els ducats
catalans.
A l’acte es va anunciar que un llibre de l’Albert
Pont amb les argumentacions usades en la conferència i molt més sortirà a la
venda al setembre.
Al final es va parlar de les possibilitats de
la secessió de Catalunya, avui. En el debat, en una intervenció molt
interessant d’un assistent, aquest va explicar que si al final Espanya surt de l’euro seria el
moment de que Catalunya digués que s’hi queda. Això va anar lligat a
l’explicació immediatament posterior de l’Albert Pont que en una secessió, les dues parts s’han de
repartir els actius i els passius del territori i si Espanya ha de
cedir el patrimoni o l’obra d’infraestructura feta a Catalunya, nosaltres hauríem
d’acceptar assumir el deute proporcional del Reino de España corresponent (segons
un determinat criteri, PIB, població...). El següent argument era que com que
Espanya no voldria cedir el patrimoni català, al final s’hauria de pactar,
entre iguals. I sobretot va aclarir que per a Europa, tenir deute català serà
sempre més positiu que deute espanyol, ja que Espanya no és viable i no podrà
pagar mai el seu deute i Catalunya sí que n’és i sí que podria pagar-ho! Per
tant Europa ens ajudaria!
Les dues presentacions i el col·loqui es van
complementar perfectament i ens varen eixamplar els horitzons...
Un espoli de cinc segles
Un estudi
presentat pel Cercle Català de Negocis sosté que la Cancelleria Reial Catalana
va pagar l'expedició de Colom a Amèrica
L'informe es
basa en el fet que els viatges es van pagar amb ducats, divisa catalana
15/06/12
L'informe, introduït per l'historiador Jordi Bilbeny
–gran defensor de la catalanitat de Colom– i el professor d'Esade Josep
Comajuncosa, gira entorn del fet que, tant l'expedició com la retribució dels
mariners, com altres pagaments relacionats amb el viatge, es van fer amb la
mateixa moneda: el ducat.
Bartolomé de las Casas, a Historia de las Indias, cita que Colom hauria rebut entre 3.000
i 4.000 ducats del duc de Medinaceli. I Juan Solórzano y Pereira, el 1629, al
primer volum de De Indiarum lure,
també en parla per documentar els recursos que els reis van posar a disposició
de l'expedicionari: tres naus armades, una tripulació de 120 homes i 17.000
ducats. Són només dos dels exemples. L'estudi indica que no només la primera
expedició, la de la descoberta d'Amèrica, va ser finançada amb ducats, sinó que
el segon viatge de Colom a l'anomenat Nou Món també ho va ser. I que alguns
dels mariners que van participar en les expedicions ho van fer per divuit, vint
o set peces d'aquesta moneda.
El matrimoni dels Reis Catòlics havia unit el regne de
Castellà i la corona d'Aragó, que mantenien, però, dues tresoreries separades, segons la
documentació. En l'estudi s'afirma que el ducat era la moneda corrent als
territoris de la nació catalana, ja des de la primera meitat del segle XV, fins
i tot a Sicília i Nàpols. En canvi, no hauria estat introduït a Castella fins
després de l'expedició de Colom. A Historia de la moneda española, Octavia Gil sosté que no va ser
fins a la segona reforma monetària dels Reis Catòlics, el 13 de juny del 1497,
que s'hi va adoptar. Més enllà de la divisa, l'estudi del CCN assenyala que els
comprovants de pagament es van dipositar a l'Arxiu Nacional de Barcelona.
500 anys després, igual
L'estudi obre l'interrogant de si l'expedició va ser cent
per cent castellana i es va finançar amb moneda d'aquí o si, com defensa
Bilbeny, es va preparar del tot a Catalunya. En tot cas, censura que “anys
després Castella es va apropiar dels afers del Nou Món i es va fer seva la
conquesta”. I la gran conclusió és que cinc-cents anys no han servit per
avançar: “Castella es fa seu allò que vol de Catalunya.”
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada