diumenge, 3 de juny del 2012

03/06/12. Els set errors de Bankia o Opereta, fatxenderia, hidalguia, esperpent, astracanada i deformació grotesca d’Europa!

Benvolguts,

Avui uns quants tasts dels diaris sobre Bankia i la màfia que hi ha al darrere. Opina Ignacio Escolar amb un article molt estructurat, Els set errors de Bankia, opina Eliseo Oliveras des de Brusel·les, El BCE retreu al Govern que hagi actuat de la "pitjor manera" a Bankia, i finalment opina en Joan Lladonet en el seu Bloc.

Ah, i opinen els indispensables ninotaires...

Les conclusions a treure estan relacionades íntimament amb les mentides, les màfies i el “trapicheo” a nivell galàctic. Explica les interioritats que cada cop ho són menys, de les que tothom parla i que han tornat a demostrar a Europa que Espanya només és:

Opereta, fatxenderia, hidalguia (en el pitjor sentit de la paraula), esperpent i astracanada. O sigui que, com hem comentat més d’un cop, Espanya no és altra cosa que una deformació grotesca d’Europa!

1. Els set errors de Bankia

Divendres, 1 de juny del 2012


IGNACIO ESCOLAR

1. El Govern es va equivocar al permetre que fos Rodrigo Rato qui presentés el seu acomiadament de Bankia com una dimissió «per responsabilitat». I encara més al deixar passar dos dies des de la seva sortida sense aclarir que estàvem davant la nacionalització de la quarta entitat financera del país.

2. El Govern va tornar a fallar al no admetre des del primer moment la dimensió del rescat de Bankia. En a penes una setmana, la xifra es va multiplicar per quatre: dels «entre 5.000 i 7.000 milions», que va dir Luis de Guindos el 21 de maig, fins als 23.500 milions que Bankia necessita avui. És dolent si Guindos es va equivocar. És pitjor encara si ho sabia i va mentir. Un forat que creix a cada hora només dóna un missatge: els balanços comptables a Espanya no són de fiar. Com a Grècia.

3. Va ser un altre error garrafal carregar-se la reputació del Banc d'Espanya per salvar el poc prestigi que a Rato li pogués quedar. Era més còmode culpar l'àrbitre que els gestors del PP. Pel camí, la coartada del Govern va obligar després a acceptar dues auditories estrangeres a la banca espanyola. Ho lamentarem.

4. Va ser un desastre que Mariano Rajoy sortís en roda de premsa per primera vegada en mig any per dir, a les tres setmanes de la intervenció de Bankia, que encara no se sap d'on sortiran els diners per pagar. I va ser una burla afegir que aquest engany «no té absolutament res a veure amb la prima de risc». Deu ser culpa de les xiulades a l'himne nacional.

5. El Govern es va tornar a equivocar al filtrar el pla per refinançar Bankia amb bons del Tresor sense pactar-ho abans amb els grans. Així Merkel sempre s'hi negarà.

6. És un altre gravíssim error negar-se a una comissió d'investigació. La fallida de Bankia no és un fenomen natural com la calamarsa. Hi ha responsables i s'han d'exigir responsabilitats per simple justícia i per evitar que torni a passar.

7. Però el pitjor error de tots és el clàssic marianisme de Rajoy: pensar que només cal esperar perquè els problemes se solucionin sols.



2. El BCE retreu al Govern que hagi actuat de la "pitjor manera" a Bankia

Draghi critica que es va subestimar la gravetat del problema del banc i les necessitats de recapitalització

Torna a rebutjar intervenir en suport del deute i demana a l'Executiu que sanegi els comptes i completi les reformes

Divendres, 1 de juny del 2012 -

ELISEO OLIVERAS / Brussel·les

El president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, ha criticat el Govern espanyol per la seva actuació en la crisi de Bankia i ha demanat mecanismes creïbles per a la reestructuració i recapitalització de les entitats amb problemes. Draghi ha descartat, a més, intervenir activament en els mercats per sostenir el deute públic dels països sota setge, com demana el Govern de Mariano Rajoy, i ha afirmat al Parlament Europeu que "el BCE no pot omplir el buit de la falta d'acció dels governs" a l'hora de sanejar els comptes públics i realitzar les reformes econòmiques necessàries.
En una intervenció molt crítica, Draghi ha retret al Govern de Rajoy que hagi actuat "de la pitjor manera possible" en el cas de Bankia i de "subestimar" la gravetat del problema i les necessitats de capitalització. El president del BCE ha comparegut davant la comissió d'afers econòmics i monetaris de l'Eurocambra en la seva responsabilitat addicional de president del Comitè Europeu de Riscos Sistèmics.

Problemes agreujats

Sense escatimar els retrets, Draghi ha explicat que el cas de Bankia, igual que la repetitiva crisi del banc francobelga Dexia, mostra que "la reacció dels governs o els supervisors nacionals és subestimar la importància del problema, presentar una primera avaluació, després una segona, una tercera i una quarta". "És la pitjor manera de fer les coses", perquè al final "el cost resulta el més alt possible", ha insistit.

"És millor equivocar-se per posar massa al principi que equivocar-se per posar massa poc. És millor en l'avaluació de les necessitats de capitalització dels bancs equivocar-se en la banda alta i excedir-se en transparència que quedar-se curt i descobrir-ho dolorosament", ha reiterat el president del BCE.

La principal lliçó que es pot extreure de la crisi de Bankia és que "es necessita una centralització més gran de la supervisió bancària, especialment per als grans grups sistèmics, i sistèmic no significa necessàriament transfronterer, com es pot veure amb Bankia: no és transfronterer però és sistèmic", ha subratllat Draghi.

Per al BCE és essencial la instauració de "mecanismes creïbles per a la recapitalització i reestructuració de bancs on sigui necessari" i "millorar la supervisió i la resolució" de les crisis bancàries, amb una actuació ràpida i coordinada de les autoritats nacionals i europees.

El buit dels governs

Davant la petició d'intervenció a favor del deute públic espanyol formulada per l'eurodiputat Pablo Zalba del PP, Draghi ha insistit que el BCE "no pot omplir el buit de la falta d'acció dels governs en el front pressupostari, ni en el front estructural". "¿Pot el BCE omplir el buit deixat per la falta de govern econòmic de l'eurozona?", s'ha preguntat Draghi abans de contestar: "La resposta és no".

La contínua escalada de la prima de risc del deute públic espanyol ha estat atribuïda per Draghi a l'enorme augment de l'aversió al risc dels inversors i al fet que els mercats financers reclamen una "acció molt més radical als governs" en matèria d'ajust pressupostari i de reformes econòmiques estructurals.

Més integració en l'eurozona

La solució a la crisi actual, ha destacat Draghi, no és una intervenció del BCE per calmar els mercats, sinó que els dirigents europeus aclareixin la seva visió política sobre com serà l'eurozona d'aquí a uns anys, fixin un calendari i defineixin les etapes i les condicions per arribar a aquest objectiu de més integració, com es va fer quan es va crear l'euro.

"Aquesta és la contribució més important al creixement que els líders poden fer, i aquesta és la contribució que es traduirà en una reducció de les primes de risc del deute sobirà", ha assegurat Draghi. El primer pas, ha afegit, hauria de ser crear una "unió bancària" amb tres pilars: la creació d'un sistema europeu de garantia de dipòsits, la posada en marxa d'un fons de resolució per afrontar les crisis de les entitats financeres i una centralització més gran de la supervisió bancària.

Un fons de resolució de crisi per als bancs amb problemes tindria l'objectiu de "garantir les operacions dels bancs una vegada l'entitat hagués fet fallida", ha explicat Draghi, perquè "quan s'ha de tractar la suspensió d'un banc s'ha d'actuar amb transparència".

Draghi s'ha mostrat "una mica més optimista" sobre la utilització pràctica per recapitalitzar els bancs del Mecanisme Europeu d'Estabilitat, que hauria de ser operatiu al juliol, per recapitalitzar bancs, que respecte a l'actual Fons Europeu d'Estabilitat Financera. "S'està treballant a trobar la manera com es podria usar Mecanisme Europeu d'Estabilitat per recapitalitzar bancs", ha indicat, però ha advertit que "la qüestió no és si els diners del mecanisme es poden utilitzar per recapitalitzar bancs, sinó si això es pot fer directament, sense haver de realitzar-se a través dels governs". El tractat que crea i regula aquest fons permanent de rescat no permet aquesta possibilitat que els bancs puguin anar directament al mecanisme per recapitalitzar-se, com desitjaria el Govern espanyol.
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/economia/draghi-rebutja-que-bce-intervingui-els-mercats-insta-els-liders-europeus-aclarir-seva-visio-sobre-leuro-1859281


3. Estafa monumental de polítics i banquers

Curiosament en el Bloc d’en Joan Lladonet, sempre preocupat per la lluita de nostra llengua contra els criminals del PP a les Balears, també ens parla de Bankia.  En Lladonet, que ja veiem que no es preocupa només de la llengua sinó dels problemes que ens afecten com a col·lectiu, comenta el programa Singulars al Canal 33, el dia 29, raona sobre l’Espanya imperial, de com PSOEs, PPs o sindicalistes no se’n salven d’haver posat la mà al calaix ni d’haver fet anar l’oli allà on han volgut. Parla de les mentides, de les que tothom parla i que han demostrat a Europa que Espanya només és opereta, fatxenderia, hidalguia (en el pitjor sentit de la paraula), esperpent i astracanada. O sigui que com hem comentat més d’un cop Espanya és una deformació grotesca d’Europa!



Dijous, 31.5.2012.

Joan Lladonet

Singulars. Jaume Barberà i Germà Bel. Estafa monumental de polítics i banquers

No tots els polítics del PP, ni d’altres partits quan tenen el poder, són estafadors i lladres. Esperem que no ho siguin. Esperem que n’hi hagi algun de condret. Desitjam que els vots que se’ls han atorgat no hagin estat el mateix que obrir les portes de casa als lladres i donar-los permís perquè ho arrambin tot. Això és el que estava pensant, quan veia el programa Singulars al Canal 33, el dia 29 de maig un poc abans de la mitjanit. Va quedar clar, però, que els polítics d’altres partits que hagin comandat a la capital de l’Estat, tampoc no se’n salven d’haver posat la mà al calaix ni d’haver fet anar l’oli allà on han volgut, per a fer una Espanya imperial, on uns quants imperassin sobre els altres, on aquests pocs es dedicassin a exprimir els restants, que com més a la perifèria es trobassin més se’ls hauria de xuclar la sang. Vaig prendre unes quantes notes per a poder fer aquest escrit i exposar-ho a les persones que no varen veure el programa.

En aquest programa, la persona convidada i que feia l’explicació era Germà Bel, catedràtic d’Economia a la Universitat de Barcelona i investigador ICREA-Acadèmia, qui ens va explicar que la part nacionalitzada de BANKIA ens costarà 1.352 euros a cada un de nosaltres. Els teniu, aquests euros, per a salvar el banc? Rescatar aquesta entitat bancària ens costarà el mateix que costen les prestacions per a l’atur durant un any, uns 4 bilions de pessetes. Quan Rodrigo Rato, aquell que va ser ministre amb Aznar, director de Caja Madrid i després director de Bankia, ens explicava que havien obtingut 350 milions d’euros de beneficis, resultava que la veritat era que tenien més de 4.000 milions de pèrdues. Segons un diari londinenc, els bancs espanyols necessiten més de 125.000 milions de dòlars per savar-se. El catedràtic ens contava que
fa uns anys quan va venir un polític important dels EUA i va comprovar els kilòmetres d’AVE que teníem, va assegurar que ells, als Estats Units, no s’ho podien permetre, que nosaltres devíem esser molt rics.

Va assegurar que la política econòmica d’aquestes darreres dècades s’ha encaminat a fer-ne uns quants cada dia més rics i la majoria a convertir-se cada dia en més pobres. Va assegurar que un cas com el de Bankia si hagués ocorregut als EUA, ja hi hauria unes quantes persones a la presó. Aquí, a l’Estat espanyol està ple d’aeroports buits, trens d’alta velocitat buits, pisos buits, urbanitzacions buides, i quan un polític té una idea genial, aquesta és la de preparar algun pla urbanístic a la carta per posar en marxa més urbanitzacions. A l’aeroport de Castelló, l’únic que funciona és l’estàtua del polític del PP, Sr. Fabra. Els polítics demòcrates que hem votat perquè manassin no han fet cap llei que consideràs que malgastar els diners és un delicte. Tenim més de 50 aeroports, la majoria tenen dèficits escandalosos. Algun com el de Ciudad Real s’ha hagut de tancar i va costar 1.000 milions d’euros. Aquestes construccions es pagaven amb deute públic i ens queda el deute. Aquí tenim 50 aeroports, quan a Alemanya amb molta més població només en tenen 30, amb un trànsit de passatgers semblant.

L’Estat espanyol és el que té més quilòmetres d’alta velocitat, doblam els d’Alemanya. Passa una cosa semblant amb les autopistes. La diferència és que allà són més usades. Tenir més aeroports, més AVE i més autopistes, tot amb poc ús i sense haver-se fet en els llocs adequats, com seria el corredor mediterrani, suposen que hi ha una ideologia al darrere. La fastuosa xarxa ferroviària va ser cosa d’Aznar, i Zapatero es vantava de ser el primer país del món amb més quilòmetres d’alta velocitat. Ens va demostrar que tot això havia començat en el segle XVIII, i que els borbons, ja en aquell temps, sufragaven amb l’erari tots els kilòmetres de carretera que es feien si anaven cap a Madrid. Els altres, els feien pagar a les poblacions afectades.

La llàstima és que en plena crisi, l’any 2012, encara hi hagi més de 4.000 milions d’euros al pressupost per fer trens d’alta velocitat, i aquí, a Mallorca es tanquin dos hospitals necessaris i emblemàtics. Quina estafa! Quin robatori! I si protestes, ves alerta, perquè les forces d’ocupació et poden detenir.




Més informació










Joan A. Forès

Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada